Reflexions al voltant del Moscatell

Repensar el Moscatell d’Alexandria que es produeix a la Marina Alta. Com aconseguir que una matèria prima de qualitat arribe als restauradors locals en les seves diverses vessants: vi, mistela, raïm de taula, pansa, suc … i d’altres possibles transformacions alimentàries (ecològiques o no). Que els comensals, nosaltres, el poguem trobar amb més facilitat. Que no ens haguem de trencar el cap -la closca- per trobar almenys un parell de vins de la comarca en les cartes dels restaurants.

Aquests i d’altres ítems són els que es van verbalitzar en veu alta ahir a una taula de debat dins les jornades ‘Cuina’m Moscatell’ que es celebren al Poble Nou de Benitatxell. Entre els participants cuiners inquiets i creatius arrelats al territori com Miquel Ruiz del ‘Baret de Miquel’ de Dénia, Cristóbal González d‘El Brou’ de Pedreguer o José Ángel Estalrich, del restaurant El Sur de La Granadella. Amb ells també llauradors de la zona, el gerent de la MACMA (Mancomunitat Cultural de la Marina Alta), el coordinador del projecte BioMoscatell, empresaris de la comarca com Pere Soliveres de la VAPF o l’alcalde del Poble Nou de Benitatxell. L’objectiu: proposar idees per tal d’introduir encara més el moscatell a la comarca. Per posar-lo en vàlua trencant cicles atomitzants.

És a dir, fer possible que allò nostre siga apreciat, comprat i tastat pels nostres veïns i visitants. Gairebe mig milió de turistes ens visiten cada estiu. Perquè no ho aprofitem? I és que encara cal donar a conéixer, divulgar i rematar l’argumentari que conforma aquest producte tan nostre. La manca d’autoestima a vegades ens juga males passades. Pensem que allò de fóra és sempre millor i en ocasions estem equivocats. Cal combatre aquesta dinàmica i apreciar allò bo que tenim, com el moscatell. La taula rodona va fer crítica constructiva i va intentar trobar fòrmules per créixer en aquest sentit. Apel·lant a l’emoció dels orígens, als sabors de sempre, a l’orgull de poble, a la identitat nostra d’un territori de mar i muntanya, al seu paper a la nostra història i també a un nova etapa on ha de primar la professionalitat.

Que els llauradors joves agafen embranzida i que amb estima per la terra continuen la tasca dels actuals perquè els resulte rendible i no només poètic. Que els bancals i les terres no es perden i sí es poguen anar recuperant. Que es profunditze en la professionalització del sector versus l’agricultura de cap de setmana. Que hi haja producte de qualitat, de proximitat. Entre les reflexions apuntaren la necessitat d’incrementar la superfície agrícola per garantir una producció continuada. Fa falta matèria prima de qualitat. Els cuiners insistiren en què calen mes productes de qualitat d’ací, que a vegades el seu accés és complicat. Els hi costa trobar no només moscatell i pansa, sinó també lliçons, algues (no de Galícia), fenoll marí (està prohibit), camarroges, saladures, ...

Restauradors versus llauradors

El restauradors necessiten els productors i els llauradors els necessiten a ells. És recíproc i pertant cal trobar solucions. En aquest sentit tots es posaren d’acord en què cal millorar i força la cadena de distribució. I sobre la taula va quedar la idea i la necessitat de crear una central de compres de productes de qualitat i artesanals de la Marina que donés abast als restauradors que cerquen aquesta gastronomia de qualitat i proximitat. Un lloc de trobada físic -i també virtual- on aglutinar l’oferta diversa dels llauradors. 

D’altra idea interessant que quedà per desenvolupar va ser la creació d’un segell o marca (que visibilitzés) tot aquest ventall de productes locals de qualitat -si voleu delicatessen-. I un projecte de marketing que la donés a conéixer tant dins dels nostre territori com a la resta de l’Estat., i fins i tot a nivell internacional. 

D’altres iniciatives més senzilles consistirien en fer arribar als restaurants el catàleg dels vins de la Marina que la MACMA està a punt de publicar. O accions concretes com tapes amb productes locals maridats amb moscatell de la Marina. I perquè no, també amb el vi negre Giró. En definitiva, perseverar i creure que s’està fent fent un producte de qualitat. I saber-ho transmetre.