Foto: MISTRESS_FALACANT. Fa una setmana que Helena i jo no tenim un moment d’intimitat i em trobe un poc nerviós. L’última nit que vam passar junts, estava molt preocupada i no va dormir gens bé.
Que com és Helena? Helena és una dona com qualsevol altra i al mateix temps és diferent a totes. Sí, ja se que em direu que això ho diguem tots, però mireu: no li agrada gens que els homes giren el cap per veure-la passar tot i que… Com no ho han de fer? Helena és morena, amb el cabell negre llarg i agraït, els seus ulls grans i rodons són com la nit fosca, serens i sincers; del seu cos..., què us puc dir del seu cos?. El que més m’encisa de tot és la seua pell, olora sempre a espígol, i romaní fresc, suau com el cotó, tot el seu cos tebi.
De tota manera, la pròpia Helena reconeix que el que li molesta no és que la miren si no l’impediment que suposa el seu físic a l’hora de dur converses serioses de treball. És clar, donades les circumstàncies actuals, no són moltes les dones que ocupen alts càrrecs de responsabilitat com ella, per la qual cosa les reunions i convencions on ha d’acudir habitualment li resulten especialment pesades. En més d’una ocasió ha tingut que tallar a algun cap de direcció que al còctel de benvinguda li ha preguntat de qui era la dona, si del Director General o del Subdirector, això sí amb el seu millor somriure i tornant-li la següent pregunta: i vostè, de qui és home, a qui ha vingut a acompanyar?
En més d'una ocasió ha tingut que tallar algun cap de direcció que li ha preguntat de qui era dona
Encara recorde el nostre primer encontre, farà uns... sis mesos. Va ser a uns grans magatzems l’última setmana de rebaixes. Mai m’han agradat les rebaixes. Sempre amb empentes, la gent bolcada sobre els estants, pensant trobar la meravella del segle, i deixant els muntons tots revoltats. Així i tot, també a mi em va tocar estar a les rebaixes. En principi els meus companys i jo hauríem d’haver estat tots plegats al mateix lloc, però no recorde molt bé perquè en un moment determinat em vaig quedar tot sol a l’altra punta de la planta. Sí, em trobava sol, al costat del departament de plantes i flors ornamentals per a la casa (com havia arribat allà?), absort en els meus pensaments quan, de sobte, unes mans molt delicades van caure damunt de mi.
Era Helena, que havia ensopegat després de que fóra espentada per un grup de rebaixistes professionals que anaven cap a un estant de roba esportiva que acabava de ser preparat amb un descompte increïble: "el 90%" del seu preu real. El que més em va sorprendre de la situació va ser la reacció d’Helena. En lloc d’irritar-se es va composar el vestit, —el qual deixava entreveure unes cames fortes i un escot impressionant— i, penjant-se la bossa de mà al muscle, em va somriure. Quin somriure més encisador!!! En eixe moment vaig saber que el meu futur es trobaria lligat a Helena. Així va ser. Després de mirar-me detingudament, li va comentar a la amiga que l’acompanyava: "Fixa’t! Al remat tindràs raó i a les rebaixes es pot trobar la meravella del segle! Duc molt de temps buscant i gràcies a una empenta em tope amb el que sempre he desitjat. Aquest no se m’escapa!!".
Jo estava absolutament torbat, ja que mai havia escoltat unes paraules tan boniques sobre mi. Cada vegada que mirava als meus companys, em trobava diferent i, de fet, les dones normalment es fixaven sempre en ells i en canvi passaven la seua mirada molt ràpida sobre mi.
Una vegada que va pagar les seues compres, enfilàrem tots tres cap a sa casa. Després d’unes quantes copes la amiga d’Helena se’n va anar i eixa va ser la nostra primera nit. Des d’eixe moment enyore que em torne a triar per compartir nits i somnis. Com avui.
Per cert... Ja comença a fer-se tard i Helena encara no ha arribat a casa. Serà bon senyal? Li haurà anat bé la reunió?
Si damunt has de competir amb companys de l'altre gènere el tema s'agreuja
La reunió! Eixe va ser el motiu pel qual Helena va dormir tan malament l’última vegada. Estava treballant molt per presentar un projecte al Departament de Relacions Externes, on treballa, que fóra atractiu a uns possibles clients i que podria suposar per l’empresa uns beneficis milionaris i per a Helena, per fi després de dotze anys de treball, el reconeixement a la seua vàlua personal. Li havia dedicat moltes hores de son —i d’esforç personal— a l’estudi a fons, de com eren els possibles clients i de quin era el producte que volien. A tal fi, va ocupar els caps de setmana de tres mesos viatjant als llocs on tenien empreses per estudiar in situ els mercats on llançaven els productes i quina era l’actuació del compradors. Evidentment l’esperit emprenedor amb el qual Helena afrontava quotidianament el seu treball li havia ocasionat problemes al treball. Efectivament, treballar a l’empresa privada on la competitivitat és brutal, és dur, però si damunt has de competir amb companys de l’altre gènere el tema s’agreuja. No obstant això, malgrat totes les possibles trampes que li havien intentat fer els companys, el treball d’Helena al Departament va ser valorat i, després de dotze anys d’anar escalant llocs de treball, el Cap del Departament li havia encomanat un estudi seriós i rellevant per l’empresa. No anava a deixar escapar aquesta oportunitat!!!
Per fi, un bon dia, quan Helena estava a punt de tancar l’estudi i a una setmana de la reunió amb els clients que l’havien demanat, el Manager General de l’empresa va cridar al Cap del Departament i a Helena al seu despatx. Quan es trobaren tots tres els va informar que havia contactat amb un professional expert i que a la reunió amb els possibles clients es presentarien els dos estudis. Helena no s’ho podia creure!! El seu Cap estava bocabadat i li va plantejar al Manager General que si les decisions que ell prenia al seu Departament no li agradaven, per què no li ho havia comentat abans. Fins i tot li va plantejar la seua dimissió. En eixe moment, el Manager va dir a Helena que havia acabat la conversa i que podia retirar-se, cosa que va fer immediatament —no aguantava un minut més en eixe despatx— això sí tancant la porta amb força.
A la fi de la jornada laboral —cap a les nou de la nit per a Helena— el Cap del Departament va parlar amb ella. No, no havia dimitit del seu càrrec i Helena no havia de preocupar-se pel possible competidor, ell estava totalment convençut que l’estudi que havia fet Helena era el que necessitaven els clients. Tot i això, li va comentar que de la conversa amb el Manager General havia deduït que el “professional expert” era el gendre d’un dels accionistes majoritaris de l’empresa que li havia demanat al Manager General que li donara una oportunitat, a la qual cosa es va comprometre però, donada la oportunitat, fet l’estudi, acabava el compromís. Helena no estava del tot segura i per això es va passar tota la nit desperta, pegant voltes i voltes al llit.
No necessite la llum per saber el que farà ara. les sabates de tacó ja cauen
Com de llarga és l’espera!! Ja són les... Espera, eixe soroll?... Finalment! La porta s’ha obert. Haurà tingut èxit? Ja puja, però... No ha encès la llum. Em dona igual. No necessite la llum per saber el que farà ara. Primer es llevarà les arracades, avui se les haurà posat senzilles, però elegants per a la reunió; després les sabates de tacó, ja cauen... Cloc, cloc.
I tot seguit, la roba. Què bonica està! Duu un conjunt de pantaló blanc preciós, que ressalta la seua cabellera negra i els seus ulls. Els seus ulls... Estan serens. Sí! Ho sabia! Bones notícies, ha triomfat!!!!! i per això ha pujat cava. Deixa la copa a la còmoda, es desbotona el pantaló i el deixa caure a terra. Estic impacient. Es lleva la jaqueta i la penja a la cadira; després la brusa, amb serenitat, dolçament. Es fa un glop dolç de cava i per fi s’acosta a mi. Aparta el cobertor del llit i ja som junts. Helena s’acarona a mi satisfeta, suaument m’acaricia i a poc a poc els dos anem ajuntant-nos, buscant el contacte més proper fins que som una sola pell. En eixe moment tan sols desitge abraçar Helena, envoltar-la totalment i que la nit siga eterna...
Però, lamentablement per mi, no ho és. Ha sonat el despertador, Helena s’alça; comencen les carreres, la dutxa, arreglar-se, desdejunar i al treball. Això sí, amb la satisfacció del treball ben fet i reconegut. Helena s’ha convertit en la nova Cap d’un Departament, creat ahir després de la reunió, dedicat exclusivament al desenvolupament del contracte milionari que l’empresa ha aconseguit.
On m’he quedat jo? Sol, i tirat per terra, una vegada més...
A partir d’ací, la marxa quotidiana, Joana, la xica que ajuda amb les tasques domèstiques, farà el llit, rentarà la roba, l’estendrà, la planxarà i guardarà amb cura al calaix de la roba neta, i jo... A esperar que Helena em torne a triar un altre dia...
Què voleu?... Així es la vida dels llençols!
