Laura Romero i Sergio Caballero, a l'escenari. Foto: APALACANT. El teatre té la virtut de traduir al codi teatral qualsevol succés transcendent, i posar-ho enfront de l'espectador sota la subjectiva mirada de qui es decideix a construir una peça a partir d'aquest fet. Era qüestió de temps que la #PrimaveraValenciana arribés als escenaris.
És Gabriel Ochoa qui, en aquest cas, ens planteja una interessant reflexió sobre les càrregues policials que van sofrir els estudiants de l'Institut Lluís Vives de València en el 2012, i a més construeix ponts temporals capaços de reivindicar la vigència del missatge que va promulgar Vives en el segle XVI.
L'espectacle planteja a l'espectador una peça en tres temps que ens parla fonamentalment del paper de l'educació en la història i la importància dels valors en l'ensenyament.
Vives és una d'aquestes peces necessàries, que a més per fortuna cauen en bones mans. Un bon text que acompanyat d'unes bones interpretacions i d'una banda sonora a mesura, a càrrec del cantautor Pau Alabajos, ens dóna un bany de realitat i ens convida a no oblidar per poder progressar.
Passat present i futur per parlar de la injustícia, de la joventut, de la inquietud i de la petjada que deixen les persones en altres persones, de vegades que es converteixen en patrimoni universal, com és el cas de Lluís Vives, i la majoria de les vegades una empremta més anònima com la de milers de mestres que cada dia treballen a les aules per guiar els joves en el principi del seu camí vital.
Vives, de Gabi Ochoa
Teatre Principal d'Alacant. 16 de març de 2018
Direcció Gabi Ochoa.
Repartiment Sergio Caballero y Laura Romero.
Música en directe Pau Alabajos.
