ALICANTE. Els meus pares diuen que hui hi anirem al teatre a veure Imaginart. Jo no he anat mai. Potser és com eixe espai al carrer on hi han gronxadors o eixe senyor gruixut amb cabells blancs que no se li veia cara, vestit de roig, on vam anar l’altre dia. No sé, potser és divertit.
Estem a la porta i molts xiquets com jo esperen fent sorolls. Alguns venen acompanyats de germans i germanes- jo vinc sol, la meua germana és molt major per vindre. Alguns van acompanyats dels seus iaios. Diuen que entrarem sense el carro -no sé que faré si de sobte tinc son-, però la idea no està malament, així podré estar als braços de ma mare o mon pare tota l’estona, que és el que més m’agrada.
El teatre és molt gran. Hi han llums molt boniques, m’agraden molt les de colors-, i al terra és tot un espai ple d’una catifa de colors amb diferents textures, amb unes coves, muntanyetes i moltes coses per tocar. De moment només podem mirar i escoltar.
De sobte una xica comença a rebolcar-se per tot: amunt i avall, fent una espècie de coreografia amb el seu cos. S’ho està passant molt bé i com sembla que no coneix aquest lloc doncs va per tot l’espai, i tot ho toca, com si la música manés què ha de fer. La mare d’un xiquet del meu costat diu que està fent d’exploradora. No sé què vol dir, jo estic molt a gust als braços de ma mare.
M’agrada. Però seria més divertit si pogués anar amb l’exploradora per tot arreu de l’espai i posar-me a la boca tantes coses. Quina sort, la xica eixa tan simpàtica -l’exploradora- ens convida a tots els xiquets i les xiquetes a anar amb ella. Anem. Alguns poden anar sols per què ja caminen i altres com jo anem amb algú –ma mare va amb mi-.
Estic emocionat, tombat a terra. Bé a una terra irregular, coves i espais secrets. Tinc ganes de veure-ho tot i gaudir. Per les pendents uns xiquets fan escalada i unes xiquetes llisquen per l’altra part d’açò que mon pare diu l’escenari. Que prompte s’acaba tot.
En tornar a casa, mon pare i ma mare diuen que podrien haver contat una història, que no hi havia fil conductor, que el vestuari de l’exploradora era poc teatral i no sé quantes coses més. Però que donava gust veure’ns a les criatures amb la cara emocionada passant-ho tant bé.
Riuen i estan contents. Diuen que el teatre és un mitjà per expressar sentiments, que és una activitat que potencia les capacitats comunicatives corporals i orals, on es viuen històries i aventures, on mai deixes de jugar i de viure experiències inimaginables, on els més grans tornen a ser menuts. No entenc què volen dir.
Estan satisfets i agraïts per poder assistir a una programació que serveix per introduir el més menuts en les arts escèniques i les seus diverses disciplines. Pensen que és una sort poder descobrir l’art de les emocions amb propostes variades, innovadores i de qualitat. Jo no sé, comence a tindre fam. Com són d’estranys els majors, tot s’ho miren des de la seua perspectiva, que el meu iaio diu que és com mirar-ho des de la seua edat.
El teatre m’agrada. Ara ho recorde amb gust. M’ha fet molta gràcia quan un xiquet en acabar-se tot, al centre de l’escenari tot sol a cridat puny en alt: “Viva!!!”
FICHA ARTÍSTICA
Idea y dirección: Jordi Colominas
Dirección artística: Carles Porta
Coreografía: Iera Delp
Interpretación: Neus Canalias
Técnico: Jordi Mas
Composición musical y ambientes sonoros: JosepMaria Baldomà / Baldomusic
Diseño iluminación: Miki Arbizu/ StageLab
Efectos sonoros y visuales: Sergio Sisqués / StageLab
Confección y construcción de la escenografía: TeresaOrtega, Juan Manuel Recio / La Baldufa
Producción ejecutiva: RDI Valls e Isabel Urpí