Petjades i topografies per actualitzar l’arquitectura de la Marina

La Mostra d’Arquitectura Recent de les comarques d’Alacant segueix la seua gira. Demà dilluns obrirà la pròxima parada, amb l’exposició a la seu de Dénia del CTAA dels 32 projectes seleccionats pel jurat del Col·legi Territorial d’Arquitectura d’Alacant i una conferència amb els arquitectes Francisco Oria Montalt i Estudio JI, dos dels autors dels projectes seleccionats per a la mostra.

Actualitzar una antiga masia a Gata de Gorgos

“La construcció original, en estat d'abandament prolongat, és de finals del segle XIX i respon al tipus tradicional que s'aixeca sobre murs de pedra i es protegeix amb cobertes de fusta i teula”, explica l’arquitecte Paco Oria. Una casa principal i el cobert conformaven esta típica masia mediterrània, ara rehabilitada per l’oficina d’Oria.

“A aquests cossos s'hi han anat afegint altres menors per a augmentar la superfície habitable; volums plans en contrast amb les cobertes inclinades primigènies, formant corrals, cuina, bany i porxo. El conjunt s'acobla a la topografia baixant suaument a través d'esglaons interiors i exteriors. Els seus buits i finestres responen adequadament a les quatre orientacions disponibles, mitjançant diferents mides i posicions, adaptant-se a les exigències del clima mediterrani sec”.

La proposta de la rehabilitació preserva els elements típics i el llenguatge propi de la casa: “humils, però de claredat constructiva molt potent i rotunda”, explica Oria. “Davall una envoltant sòlida, a la casa principal es disposa un espai principal de dia  amb saló-menjador-cuina i un bany. Baixant fins a ocupar els antics corrals, col·loquem quatre dormitoris esglaonats de dos en dos. Mentrestant, pel sud se li adossa un gran porxo, a través del qual ascendim al bancal del cobert. Al cobert es produeix un gran espai diàfan indeterminat i un xicotet bany, convertit en una peça independent”.

“A les noves construccions s'utilitzen els materials de l'arquitectura vernacla: fang en cobertes, fusta en portes i finestres, calç en superfícies i ceràmica en els escassos revestiments; disposats de manera concisa i precisa, per no destacar-ne. El resultat és una casa-refugi que busca un equilibri entre allò antic i allò actual. Un balanç entre els nous elements i els existents, donant una visió de la capacitat transformadora de la intervenció sobre una arquitectura popular abandonada, que necessita el nostre sincer i lliurat compromís: el de recuperar aquest llegat cultural i vital mitjançant la senzillesa i la mesura com a respostes més eficaces”.

Petjades que es converteixen en llum

Fa més de 30 anys es van construir unes quadres per a cavalls annexes a una caseta de camp de Benidorm. “Allà hi va néixer Explorador, el primer cavall del nostre client i el protagonista d'aquest projecte que culmina en este xicotet però tan especial projecte”, apunten Jorge Frías i Irene Zurdo des d’estudio JI.

“El nostre client, fotògraf, ens va explicar que ara que Explorador és molt gran, ha arribat l'hora d'estar-hi a prop. Per això, ens va proposar reconvertir les seues quadres, que actualment estaven en inici de ruïna. Per a nosaltres, ha estat un encàrrec molt personal ja que el lloc estava carregat de simbolisme i d'història, i va ser este sentiment el que hem intentat transmetre i mantenir amb la nostra actuació”.

“Com a idea o elements amb què treballem van ser els passos, les empremtes. Petjades marcades que no desapareixen. En aquest cas comptàvem físicament amb aquestes empremtes usades i desgastades: les ferradures d'Explorador al costat d'altres companys que es van criar amb ell. Per començar, vam buidar la nau longitudinal de 11 x 4 metres aproximadament, anteriorment dividida en 4 estances. Mantenint els murs de bloc de formigó i la coberta. Cap a l'exterior aclarim construccions limítrofes per buscar la muntanya amagada, la Serra Gelada”.

“Quan vam tenir el volum buit, vam obrir un gran espai en un extrem que mira al camp dels animals: un pati groc orientat a l’est, amb buits que privatitzen l'interior i emmarquen els animals per observar-los i ells treure el cap. La resta de la façana és variant i reacciona segons orientació i usos al seu interior. Al sud-oest s'ubiquen cuina, saló, menjador, dormitori. Les seues parets s'han perforat amb un ritme de buits en forma de ferradura a través dels quals passa la llum i converteixen aquests accessos en una gelosia que parla directament del passat de l'edifici”.

“Al nord forats circulars de ventilació creuada que actuaran de làmpades retro il·luminades. Buscàvem un espai variant i obert en usos, però que alhora contingués l'essencial per viure amb cuina, bany, llit, taula i sofà. Per això, realitzàrem una única peça-mecanisme en fusta de pi que recorre el perímetre interior i que es va transformant segons van sorgint els diferents usos”.