Hi ha qui diu que ‘maig arribat, hivern acabat’. I la veritat és que enguany així ho sembla. Les temperatures i el sol acompanyen una estació de l’any que poc a poc ens va despertant l’esperit. La llum ens canvia l’estat d’ànim. I ‘alegres com una primavera’ aprofitem el bon temps i que la canínula encara no arriba per eixir de casa i descobrir paratges que han estat desde sempre ben aprop nostre però que encara no coneixem.
I és que la Marina no s’acaba mai. I l’activitat cultural i d’esbarjo dels pobles ens deixa mil i una possibilitats. Només pel que fa a excursions el mes ha estat complert. Des de la sisena eixida del cicle’Descobrint la Nostra Comarca’ que va organitzar el grup de muntanya Margalló de Benissa, fins al cicle de visites guiades de la Macma ‘Passejant per la Marina’, sense oblidar el programa ecoturístic ‘Descobreix el paisatge’, ideat per l’oficina d’innovació de Dénia&Marina Alta Ciutat Creativa de la Gastronomia.
Activitats com aquestes fan pedagogia de la terreta. Així locals i visitants, en definitiva amants de la història i de la natura, poden descobrir i trepitjar rutes com la que el diumenge passat isqué de Xaló fins al Castell d’Aixa, passant per les Penyes Blanques i tornant per la vora del riu Xaló. O la que a primers de maig va permetre descobrir, de la mà de cooperatives locals, el paisatge agrícola d’una terra de cireres tan característica com la Vall de Gallinera.
Més de caire cultural fóu, en canvi, la visita a la Torre dels Ducs del Verger que organitzà la Macma i que permeté conéixer algun dels secrets dels nobles que es refugiaren allí fugint dels aldarulls socials de la primera Germania. Una ruta que permeté també conéixer la història d’aquells indrets de la comarca que més implicació van tenir en les revoltes d’aquells llauradors cristians contra el poder benestant.
Són cicles com aquests els que fomenten l’autoestima dels vivim aquí i ens ajuden a comprendre millor l’intríngulis de la nostra terra, així com el seu lligam de sempre amb el camp. És a dir, el nostre passat i present llaurador i agrícola. Són aquestes petites coses les que creen identitat de poble, les que forgen la tradició. No només del camp. També de la mar
Pego el mes que ve serà el nou paisatge a descobrir. Camps, marjals, arròs,… una fisonomia diferent, en un territori divers i tan sovint desconegut per als locals. Amb aquesta filosofia ens apropem a la realitat agrícola dels pobles i apreciem una identitat i unes arrels que ens connecten amb la terra que ens ha vist créixer. Ens ajuda a estimar-la, a entendre-la i a posar en vàlua costums i oficis que tenen un significat especial.Aprenent d’on som apreciem allò que tantes vegades hem menysvalorat. Formes de fer i de viure tan pròpies com el cultiu del raïm, l’elaboració de vins, o la producció d’ametlla i oli.
Els més menuts no haurien de créixer aliens a tota la riquesa que els envolta. Rutes com aquestes o com la de pedra en sec, o la dels rius rius, podrien encetar de forma lúdica en ells una passió amb la que crear eines per construir un futur sostenible des del respecte i la qualitat.
Turisme, economia, agricultura, gastronomia, artesania, sostenibilitat, territori, identitat i història. O com diria Monzó, el perquè del tot plegat.
