Ni Sant Antoni del Porquet, ni Fira I Porrat, ni benedicció d'animals. Aigua, molta aigua, i fins i tot neu. Destrosses al litoral, carreteres tancades, arbres caiguts, passejos marítims desbordats, platges desaparegudes i rius a punt de vessar. Sembla mentida que estiga parlant de la Marina Alta però és la veritat. Tots ho hem pogut comprovar, i no només en aquesta comarca del nord d'Alacant. L'onada de fred polar ens ha calat i podriem dir que fins i tot aïllat. I sinó mirem els videos penjats a les xarxes socials de la gent que es va quedar penjada dins dels cotxes a l'autovies en direccció a Madrid (la de València i Alacant), i a l'inrevés. O els noticiaris que oferien imatges del passatgers atrapats durant hores dins dels trens de l'AVE i de l'Alvia a causa de les condicions metereològiques.
I els que estavem a casa miravem el temporal per la finestra amb una beguda calenta a les mans. I sense ganes d'eixir. Almenys els que teniem calefacció, és clar. Perquè no vull ni imaginar-me el cap de setmana que hauran tingut les moltes famílies que tenen problemes per pagar les factures de llum i gas. I més amb la maleïda pujada de la llum que justament ha coincidit amb el moment de més fred. Tots arreplegats davant l'estufa de butano o del radiador embutits amb mantes, batins i dos parells de calcetins. Gent que malviu per pagar l'hipoteca d'un piset xicotet de segona mà amb el que han ofegat la seva economia per desenes d'anys, o d'aquells que viuen de lloguer en cases o xalets que a l'estiu són fantàstics però que a l'hivern es transformen en neveres, o pitjor encara, congeladors.
Humitats, goteres... tot un malson, però la gent d'ací encara viu del mite de què no cal acondicionar. Total, el fred són dues setmanetes al gener i al febrer, per a la resta ja dóna igual.
És vergonyós, uns dies de fred, pluja i neu i això sembla la fi del món. Ja pots viure a la ciutat com al poble, al casc antic o al camp. No estem acostumats i es nota. Imagineu per un segon tindre ací una onada de fred com el que han patit al centre d'Europa. Ens posariem histèrics tots.
Ja no és només una qüestió d'infraestructures que fallen, va molt més enllà. No estem preparats. Caldria acondicionar la major part del parc d'habitatges però per nosaltres sempre tot és una qüestió puntual. Els pisos a primera línea litoral, les cases al barranc, els xalets al costat del riu. Tot és igual perquè estem al paradís fins que ho deixem d'estar.
No seria millor fer les coses bé des del començament? I això ho dic pels que planegen els propers plans generals.