Panxo (Zoo): "En Espanya tenim un problema polític amb el tema de les llengües"

VALÈNCIA (EP). "No em vull comprar un avió, no tinc cap idea boja; només vull continuar vivint de la música i intentar al màxim evitar haver de tirar el currículum en un supermercat per a treballar", assegura el cantant del grup valencià Zoo, Toni Sánchez, -més conegut com Panxo-, quan reflexiona sobre el seu "somni per complir". "Zoo és la banda de la meua vida, la banda que somiava, el projecte que m'ha donat la felicitat i m'ha alegrat la vida", sosté.

"Vull disfrutar un poc més de la banda, perquè durant els primers anys no ho vaig gaudir molt, i que això em permeta també disfrutar de la meua vida personal: estar a casa, al meu poble, i eixir amb la bici o beure'm unes cerveses", ressalta, al mateix temps que puntualitza que té una vida "molt normal". Com a integrant del grup, aspira a "mantindre's com ara i, sobretot, a continuar fruint de fer cançons". "Que fem el pròxim disc i el disfrutem, perquè portem dos anys que estem fent-ho molt", afirma, i recorda aquells primers anys -"en fa sis"- "més sofrits, amb molta ambició, molta ansietat i molta explotació". "El que jo li desitjaria a qualsevol banda és que puga arribar a un moment de gaudir així de la música", expressa.

Panxo atén a Europa Press TV en acabar l'assaig previ al concert que oferix el grup el dissabte 11 de març en el Passeig de l'Albereda de València, un recinte en el qual s'esperen més de 15.000 persones i que torna a reprendre la seua activitat dins del marc dels concerts de Falles organitzats per l'Ajuntament de València. "L'hem preparat a consciència i amb molt d'afecte", promet. "Tocar a València sempre és molt bonic, i per a nosaltres significa tornar a casa i fer un concert per a la nostra gent", apunta. Entre el públic, es trobaran "un muntó" d'amics i família, la qual cosa convertix el concert en "una data un poc especial", que, a més, representa el "punt de partida" de les Falles 2023.

Precisament, el concert marca també l'inici de la nova gira del grup de Gandia, Panya, en la qual actuaran en escenaris d'Extremadura, Astúries, Aragó, Madrid, Galícia, Andalusia i Castella-la Manxa, entre altres. "Sabíem que volíem fer una gira molt repartida. No volíem fer molts concerts a Catalunya perquè venim de fer molts en els últims dos anys, i tampoc volíem fer massa concerts al País València", assenyala. En este sentit, recalca que pretenien "projectar cap a fora i dosificar cap a dins". "Portem uns anys que anem intentant repartir una mica més les dates, tocar menys per ací a prop, per allò de no cansar o avorrir", diu.

Respecte al final de la gira, subratlla que, encara que "ara mateix" l'última data confirmada és octubre en el Festardor (Port de Sagunt), "encara no està clar on acaba, perquè hi ha una data en novembre que no està tancada del tot i no es pot anunciar". "No teníem cap idea que acabara ací o començara allà; ha eixit com ha eixit", afig.

Després de la gira, Panxo apunta que l'objectiu a "mitjà termini" és "parar" per a fer un disc nou. "No sé si serà a mig-llarg termini o a mig-llarg-llarg termini, perquè no tenim gens de pressa", declara, alhora que ressalta que la banda vol compondre "sense una data marcada". "Portem ja tres discos, dos EP, molts anys sense parar, i necessitem parar i pensar per a fer el que més ens abellisca", manifesta. No obstant això, dissipa qualsevol dubte sobre el futur de Zoo i, en preguntar-li si queden "molts anys" d'escoltar els valencians sobre els escenaris, respon: "Jo crec que sí. Jo crec que sí".

Tres mesos després d'actuar en el Wizink Center de Madrid i omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona, Panxo fa balanç del final de la gira anterior i assevera que eixos concerts van ser "una recompensa molt gran a un treball molt ben fet, de molts anys de conduir el grup, dur-lo amb molt d'afecte i cuidar tots els processos". "Jo he dit últimament, després d'eixos dos concerts, que tinc la sensació que com a grup hem tocat una miqueta sostre i sembla que ho dida en to derrotista. Però és que en realitat ho crec. Tant de bo toquem en el Madison Square Garden, però, sincerament, ara ho veig així", remarca.

En esta línia, considera que eixes actuacions van ser "una felicitat total" i "un regal per al grup": "Ens ha agarrat en un moment molt bonic de la banda, en què ja portem uns quants anys i ja hem anat assentant unes dinàmiques de treball que s'han traduït en això". Per a Panxo, esta "recompensa" és el resultat de "molts anys d'anar a tocar a Madrid, intentar eixir una mica del domini lingüístic i atrevir-se a tocar en festivals d'Andalusia o Galícia, encara que fora per molt pocs diners". "És intentar invertir en eixa idea de demostrar que amb la nostra llengua -el valencià- es pot eixir i que hi ha molta gent fora del nostre domini lingüístic que està molt més receptiva i oberta a aprendre del que a vegades sembla o de la idea que ens fem veent a la major part de la nostra classe política", critica.

"Ací (a Espanya) tenim un problema polític amb el tema de les llengües", continua, i assegura que com a grup que canta en valencià "mai" s'han plantejat "si valia la pena fer-ho o quantes dificultats hi havia per a canalitzar la proposta de Zoo". "Decidim fer-ho així, és un tema de convicció i anem 'palante' sense més", reivindica. Quant al panorama actual de la música en valencià, es mostra "prou optimista o positiu": "Almenys quant a la varietat d'estils crec que s'ha avançat prou; i també la indústria o el circuit s'han professionalitzat més, hi ha més bandes podent viure una miqueta més dels seus concerts". No obstant això, assenyala que també "hi ha coses a millorar". En este punt, esmenta la "presència de dones en els escenaris" com "una de les grans assignatures pendents", alhora  que insta a "revisar algunes de les dinàmiques que forma part de la indústria, sobretot en el marc del sistema capitalista, que potser són una mica abusives quant a discogràfiques o oficines de management". "A poc a poc", finalitza.