Orgull de ser de poble

Qui m'anava a dir a mi que algún dia escriuria un article defensant l'orgull de ser poble, de viure en una localitat on gairebé tothom et saluda pel carrer, on pots somriure i et poden respondre amb la mateixa entonació del cor a la mirada, on potsfer-te un café i xerrar amb pràcticament la meitat dels teus veïns, on ves peron i malgrat les diferències, saps que pertanys a un ens col·lectiu que té tot un bagatge compartit.

I això ho diu una filla renegada que ha tornat com a pròdiga després de més de vint anys d'històries i vicissituds a diferents ciutats del nostre estimat mediterrani. Tornar al poble, tornar a la terreta, tornar a les arrels. Recuperar allò que haviem oblidat i que forma part de la nostra essència com aindividus perquè és això que haviem mamat des de ben xicotets. 

El mar i la muntanya, la família, els dissabtes al mercat...  Benissa, poble de franciscans, de cristians vells, de llauradors, de la Verge Xiqueta, de la Serra de Bèrnia, poble orgullós. Un poble alacantí com molts. I una lloança, n'estic segura, ben extrapolable a tots aquells que tenen la seua vila ficada, encara que siga una miqueta, a dins del cor. Visquen allà o no.

Ser de poble i tenir veïns d'altres poblacions. Ser de comarca, de la Marina Alta, amb penyassegats i valls, amb turisme i agricultura, amb festes i tradicions, amb vi, putxero, cassalla i arròs. Mil formes de fer l'arròs: amb polp, amb naps i fesols, amb bacallà i espinacs, amb conill i cargols... Tot un univers propi de sabors. Aquesta amalgama de sensacions, costums e idiosincràcia deixen al descobert una comarca, com a mínim, peculiar. Trenta-tres pobles de muntanya i litoral. Amb històries diverses i sentit de pertinença no sempre igual. 

Alacantins o no...

Bona part dels pobladors d'aquesta terra del nord de la província no se senten ni una miqueta alacantins. La seva identitat està més lligada al cap i casal, a València. Tot té la seva explicació.  

La creació de la comarca és relativament nova i les demarcacions administratives de l’Estat han anat variant al llarg del temps. El límits geogràfics i orogràfics també han fet el seu paper. Pertant és cert que la gent que hi viu en el que era l'antic Marquesat de Dénia, tot i pertànyer actualment a la Marina Alta i a la província d’Alacant, té vincles profunds amb València capital. Enfilen la seva vida i relacions més cap al nord. 

En canvi, pobles com Calp, Benissa i Teulada arrimen més el colze cap al sud. Abans de MarinaAlta ja eren Marina Antiga, lluny de la influència del marquesat. Pertanyien a la Baronia de Calp. Els queda més aprop Altea i Benidorm. D’altres realitats la configuren els pobles d’interior i les seues valls.

Tots, no obstant, són pobles mediterranis que tenen en comú la conquesta cristiana de lesnostres terres per part de Jaume I. L’ocàs d’una societat i el naixement d’una altra. Un punt de partida zero perquè el que hi havia abans, la influència àrab, queda tallada de socarrel amb el decret d’expulsió dels musulmans. 

Orgull de ser de poble, de comarca, de pertànyer a un espai sentimental, de veure'm imbuïda per una riquesa cultural que no havia sapigut valorar abans. Orgull d'honrar els nostres avantpassats.