Minves, calmes o seques de gener

ALACANT. Passada l’Epifania, Reixos o Reis d’Orient, i a mesura que avança el mes de gener i el començament de febrer, s’instal·la sobre la mediterrània occidental un potent i persistent anticicló que assoleix pressions baromètriques superiors als 1013 hectopascals (hPa) o milibars (mbar). Per exemple, el diumenge 28 de gener de 2024 la pressió baromètrica ha oscil·lat entre els 1027 i 1030 hPa. Eixe prolongat anticicló es manifesta pel domini de dies clars i assolellats, sense vent ni núvols, també en un descens del nivell de la mar, que pot superar el mig metre de baixada, ben perceptible en el retrocés de la voramar o del trencall del maror, com diuen a la Marina.

No estem parlant d’una marea baixa, oscil·lant en períodes de dotze hores en funció de la rotació terrestre, ni d’una marea viva relacionada amb les llunes plena i nova i l’alineació geomètrica Sol-Terra-Lluna. Es tracta d’un efecte molt més intens i mantingut, similar al que faria en una banyera l’espenta cap avall d’una làmina de plàstic dur situada en un extrem: l’aigua es desplaçaria cap a les zones de menys pressió (on la mar pujaria de nivell) mentre que en la zona “apretada” baixaria el raser, tot deixant a la vista zones abans cobertes d’aigua. 

Aquest fenomen es coneix com le “minves, calmes o seques de gener”. Marques en les roques deixen a la vista el nivell habitual de la mar i queden al descobert durant les minves de gener, per exemple, a la cala de l’Aiguadolç, a les Rotes de Dénia, o la costa de la Plana Alta, a Castelló. També es veu el cel sense núvols, i la calma de l’aigua atesa l’absència de vent.  En l’extrem del Postiguet alacantí es veuen molt bé, durant les minves de gener, les marques del nivell habitual de la mar durant la resta de l’any. Els esculls, a la platja de la Vila Joiosa, queden visibles durant les minves de gener. 

Aquest fenomen té una plasmació ben notable en els canals poc profunds de Venècia, que poden quedar-se quasi secs: Acqua bassa (“aigua baixa”) durant le secche de la Berola (“les sequeres de la Berola”). La Berola és una mena de bruixa bona (equivalent a la Befana italiana) encarregada de dur els joguets als infants venecians durant l’Epifania. És a partir de la Berola quan comença un període d’acqua bassa que deixa al descobert, produeixen una olor desagradable que envaeix la ciutat en eixa època.

Aquestes calmes són molt descoratjadores per a la navegació a vela, com queda recollit en l’expressió “¡em cague en la mar serena!”, ja que l’absència de vent obligava als mariners a remar en no poder fer servir les veles. Ara bé, durant aquesta època de l’any, la retirada de la mar deixa al descobert roques i antines (esculls pròxims a la costa) que habitualment no es veuen, i s’hi veu afavorida la pesca a voramar i l’observació dels fons marins per part dels pescadors a rem. Unes condicions que es veuen reforçades, fins i tot per pescar de nit durant la lluna plena i la influència afegida de la marea viva.

Tota aquesta conjunció de fenòmens, la lluminositat, la baixada del nivell de la mar, i l’absència de vent, que expliquen la dita antiga de “Seques de gener, bones per als pescadors, roïnes per als mariners”. Altrament, i de manera similar a com els animals domèstics entren ara en zel, també els eriçons marins ho fan i les femelles duen les gònades carregades d’ous, comestibles, ben gustosos i molt valorats pel gourmets, com recull en aquesta entrevista a Pere Mas, de Senija (Marina Alta), on parlem de la seua afició de jove a pescar bogamarins, de la manera de pescar-los i de la millor època per a fer-ho, les minves, seques o calmes de gener. 

Uns eriçons marins (Strongylocentrotus lividus), per cert, de notable riquesa zoonímica: bogamarins a Xàbia, bogues marines al Campello, olletes a la Vila Joiosa, paparinells a Benidorm, garotes a Catalunya, etcétera. Una conjunció, doncs, de natura i cultura que com tantes altres que corren el perill de ser oblidades i, en conseqüència, minorar les nostres possibilitats d’interpretar i gaudir els fenòmens que transcorren al llarg de l’any.