La memòria LGTBI ix de l’armari i es posa al mapa

ALICANTE. Des de fa uns mesos, un equip tècnic està bastint les bases del primer arxiu LGTBI valencià. “Per a la comunitat lgtbi es important conèixer el seu passat perquè moltes vegades sembla que no coneixem la nostra història. Hi ha molta gent que no es conscient, sobretot la més jove, del lloc al que venim i quines violències hem patit: la llei de perillositat social, de ‘vagos y maleantes’... Per això crec que donem per descomptat que els nostres drets estan conquerits, però sempre tenim el risc de no avançar, sinó fins i tot tornar enrere”, apunta Pablo Hernández, el director de l’Armari de la Memòria.

“Conèixer les violències també va de la mà del nostre empoderament: no volem fer unes memòries victimistes pq davant estes violències hem eixit avant amb una actitud empoderada. Per tant, volem ser empoderants, ajudant la comunitat LGTBI a resistir i no permetre cap pas enrere”.

Encara que el projecte memorial encara no té seu física, el passat divendres passaren de l’arxiu al plànol per enriquir les memòries del seu fons amb el primer taller de mapeig, celebrat al Teatre Arniches d’Alacant. “Els documents d’arxiu no permeten recuperar la historia dels espais impulsats per les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Necessitem comptar amb els testimonis de la gent que puguen explicar qui anava als locals de transformisme, o si hi va haver conflictes en els espais de trobada sexual... Totes les histories que ens permetrien passar del mapa a una història rica i complexa”.

I es que la ciutat d’Alacant, la primera escollida per este taller de ‘Cartografiant Memòries LGTBI’, ha comptat des dels inicis de la democràcia amb diversos grups activistes que s’han encarregat de reivindicar els drets i aconseguir millores per a la realitat de la comunitat LGTBI. Aquests grups crearen una ampla varietat de publicacions que han fet història, desvelant una comunitat LGTBI alacantina ben activa. Des dels locals dels anys 90 com Amiel, Barra Fija, Blue Heaven, Blümmen’s, Boy’s fins altres més emblemàtics com el Byblos o el Desfici o Caníbal, un dels espais històrics per a la comunitat LGTBI que encara es manté obert a l’Esplanada.

La mostra inclou el reconeixement a espais mítics com El Forat, obert l’any 1974 i un refugi per a la comunitat LGTBI durant 38 anys des de la repressió franquista. O l’espectacle ‘Shangai’ que va representar el transformista Bertini l’hivern de 1938 al Cinema Ideal. També amb espais creuats pel sexe i el desig, com Billares y Deportes Ayuso, el pub Arco Iris, les saunes Ipanema o Basaky

Fins al divendres 12 de maig al vestíbul de l’Arniches s’exposa la base originària d’este mapeig, la mostra  ‘Alacant: Espais per a una Memòria Dissident’. “És el cas, per exemple, de Belladona, creada pel Grup de Lesbianes d’Alacant l'any 1982, que és constitueix així en la primera publicació específicament lèsbica de tot el territori valencià”, apunten des de l’Armari de la Memòria. Com a complement al mapa, i com a font documental que ha permés identificar molts dels espais rellevants per a la història LGTBI inclosos en aquest, també s’exposaran algunes publicacions creades pels diferents col·lectius i associacions LGTBI alacantines al llarg d’aquella època, com Papers Gais, Belladona, Siluetas, Entérate ya o Salir del Armario. Són aquestes publicacions, totes creades per grups i col·lectius alacantins, les que han pogut perdurar en el temps i fer que emplenar un mapa LGTBI de la ciutat d’Alacant siga possible hui en dia.

Una mostra que es complementa amb la cartografia elaborada col·lectivament amb l’objectiu de “recuperar espais de lluita, els recorreguts de les manis, espais vinculats a l’activisme o a la repressió, presons, psiquiàtrics, espais on s’han realitzat delictes d’odi...”. I fins i tot espais de cruising. “Els espais de trobada sexual no només són espais de sexe”, apunta Hernández. “Són importants per a la construcció d’una comunitat que no ha tingut la oportunitat de desenvolupar-se a la resta d’espais de la ciutat, per això necessitava espais on podia ser com era. Espais que per a la població heterosexual seria simplement de sexe a l’aire lliure, per a la comunitat lgtbi són espais on s’ha creat un sentit col·lectiu i l’empoderament necessari per reivindicar-se”.

Una oportunitat també per generar un espai de trobada entre generacions. “La gent més gran i més jove no estem parlant i seria positiu que l’armari funcionara com este espai de connexió intergeneracional. I de cara a l’exterior, si la pròpia comunitat desconeix el seu passat... Tenim una història molt llarga, tant de repressió com d’empoderament. Per això, hem de lluitar contra el negacionisme. Les persones LGTBI no hem aparegut ara i ho hem tingut tot resolt. S’ha d’explicar d’on venim, i la situació actual on encara queda molt per fer”.