Melchor, Mazón i Marciano

No puc no començar este article sense, abans que res, desitjar-vos als qui em llegiu un meravellós 2024. O almenys, el millor 2024 possible tal i com estan les coses últimament. I no és que ho diga de manera reticent, sino que convindreu amb mi que el món no està per a moltes alegries per diverses raons.

No seré jo la aguafiestas 2024. Per això hui, davant la imminent arribada dels reis mags d’Orient, vull escriure al voltant dels regals, dels somnis; aquells que tenim o que alguns tenen i que acaben fent-se realitat. Regals inesperats, somnis que te’ls treballes amb sang, suor i llàgrimes al llarg de molts anys de vegades a colp de lawfare, d’altres a colp d’acords més secrets que la recepta del famós refresc.

El cas és que de fer regals i complir somnis saben molt en el nou Consell. Tenim uns quants exemples en estos primers mesos. O és que a cas no és un bon regal d’eixar de pagar impostos? Bo, diguem-ho tot, només deixaran de pagar-los uns pocs… els que més diners tenen. Equi… què? L’equitat no està en la carta als reis dels nous consellers i conselleres. Tampoc en la del President que des d’ahir té un xec de 5 milions d’euros sense nom per a donar-li’l a qui ell considere sense més explicacions. A dit, vaja. ¡Enhorabuena desde aquí a los futuros agraciados! Però ahí no acaba la cosa! Entre una de Perales i altra de Mocedades, el molt honorable i vocalista de Marengo, ha complert un altre somni: anar un cap de setmana a Londres, a todo tren, amb pernotacions en el Hard Rock Hotel, per a derogar algo que encara no existia pel mòdic preu de 7.000 euros. Hi ha coses que no tenen preu… sobretot si el que paga no és ell sino totes i tots nosaltres.

Però tot això és calderilla en comparació amb les condonacions de deute que es fan últimament en el Palau a instàncies del senyor Marciano Gómez, conseller de Sanitat. Perdó, no volia dir condonació que sé que a Vox no li agrada allò de les condonacions i no voldria generar jo un conflicte de govern…volia dir REGALS. Sí, regals millor. Y es que en el "Consel" de espíritu navideño hay un huevo. Per això de lo primer que es feu en els pressupostos per al 2024 fou, precisamente, regalar uns 400 milions d’euros a les empreses privades que gestionen alguns dels nostres hospitals públics condonant-les el deute de les liquidacions pendents. Això sí, he de reconèixer que l’empresa que gestiona el meu departament de salut ens ha regalat a canvi un 90% de vacants en pediatria. Ribera Salut està contenta, els meus fills i jo, tremolant i el Consell…el Consell està criticant a Pedro Sánchez. Todo en orden.

Comença este nou any amb un tarannà poc esperançador per part d’este Consell. Les primeres pinzellades de les polítiques de PP i Vox preocupen i la crua realitat és que si el President no li fa un Ciudadanos a Vox abans d’hora, encara ens queden algo més de tres anys. Per això, en la meua carta per al dissabte, demane carbó per als que regalen a uns pocs allò que ens pertany a la majoria, demane carbó per als que abusen de l’esforç dels altres per a complir els seus propis somnis o per als que volen ocultar els seus capricis.

Espere que els reis d’Orient tinguen a bé cumplir els meus desitjos i deixen a Cavallers, 2 alguna tona de carbó al dissabte.