Marala: "Juguem al moderneo, però el que ens senta bé és estar a la caseta de l'hort"

CASTELLÓ. Marala gira ambel seu Jota de morir, un disc que Sandra Monfort, Selma Bruna i Clara Fiol publicaren l'any 2022 i que continua evolucionant a través de les seues veus. Ara, en una posada en escena "més juganera" i "festera", que es combina amb la sensibilitat que evoquen les seues lletres. El treball de Marala parla, com les mateixes compositores expliquen en una conversa amb aquest diari, de música, dona, tradició i mort "des d'un lloc no solemne i seriós". Un lloc que elles mateixes han escollit des del confort.

La formació ha aconseguit renovar la música d'arrels tradicionals i situar-la en un lloc més fresc i actual. Una tasca que, tot i que reconeixen que no han inventat, han sabut dur més enllà. Per tot això, Marala va rebre el premi Enderrock a Millor disc de l’any 2023. I en aquests mesos han desenvolupat una gegant gira que les ha portat fins a ciutats com Nova York. Marala continua, amb tot, fent camí i no deixa de crear. Aquest divendres, sense anar més lluny, publiquen nou single, una col·laboració molt especial titulada Antiquà.

-Dos anys després de publicar-se, el disc ja ha madurat i sigut totalment integrat en vosaltres?
-Clara Fiol: Jota de morir és un esdeveniment important per a nosaltres. És un disc molt gran que necessitava molt de temps per a madurar i seguim fent-lo madurar. Va nàixer d’una manera diferent, implicava un profund canvi i encara estem com acostant-lo a nosaltres. Estem treballant encara eixa part més trencadora, festiva i revolucionària que té.

-Parlar de la mort us ha servit per a combatre les vostres pròpies pors?
-Selma Bruna: Sí, d’alguna manera tot el que posem a Marala ens serveix. Siga una qüestió sobre la mort o sobre temes més superficials. El més bonic que té el grup és això. Som tres persones individuals que posem material nostre en el projecte i Marala ens ho torna.

-La tradició, però també l’avantguarda, l’arrossegueu fins als directes. Quins elements no poden faltar en ells?
-S. B: La part innovadora que té aquest projecte és que parlem de música, dona, tradició i mort des d’un lloc no solemne i seriós. Ho fem des d'un lloc poc senyorial. I a més, hem volgut donar-li un toc més fresc, actual, desenfadat, "guarret", juvenil i divertit. Llavors la part de resignificació del disc ha passat per aquests filtres. Busquem fer un concert on passar-ho superbé. Aquesta és la via que hem escollit per a parlar dels nostres temes.

-Amb tot, heu pogut presentar l’àlbum per Europa o fins i tot Amèrica. Com rep el públic estranger la música d’arrel valenciana?
-C. F: En general, hi ha un gran interés per resignificar les tradicions. Ho fa Bad Bunny amb la música porto-riquenya i ho ha fet Rosalia. Aleshores, tot i que cada projecte ho fa d’una manera concreta, la gent està oberta a escoltar aquesta música. Tot i que hi ha qui no entén el que fem. Però en general, agrada molt. També cal dir que el que fem no és nou. Seríem injustes si diguérem que hem inventat alguna cosa nova. Si podem fer el que fem és perquè altres artistes també han treballat en la música d’arrel. Gràcies a això, molta gent valora les propostes locals tot i que no les coneixen. La música tradicional agrada perquè ofereix una manera de mirar el món diferent.

-I a la vostra terra, com ha sigut la resposta?
-C.F: Molt bé també. Ens hem espolsat una mica en aquest disc. Als que li molestem, perquè som més provocadores i tenim menys vergonya, han fet un pas al costat. Crec que hem aconseguit dirigir-nos cap a un públic més proper, jove i crític que es qüestiona i s'interessa per explorar i anar als límits.

"És important que l'escena valenciana es vaja regenerant"

-L’adeu de Zoo ha tingut un gran impacte entre el públic, però a més altres agrupacions com El Diluvi o Xavi Sarrià també han decidit parar. Com veieu la que sembla una renovació de l’escena valenciana?
-S. B: Justament l’altre dia ho parlàvem les tres; parlàvem de com és d'important que es vaja regenerant l’escena. I més una escena que ha estat tant de temps ocupada per grups integrats per hòmens. D’alguna manera agraïm a aquests grups el que han fet, però també hi ha una alegria interna de dir que bé, es dona espai a altres coses que hi ha al País Valencià i fora d'ell.

-Costa formar part d'un circuit musical valencià?
-C.F: Totalment i més després de les eleccions que han hagut. Estem tots atacats. Perquè, em diràs com un govern de dretes va a comprar una proposta com la de Marala, amb tres dones al capdavant i procedents de diferents llocs dels països catalans.

-Estreneu nou single, una cançó titulada ‘Estic antiquà’. Què ens conta?
-S. B: És una idea que ens va sortir quan estàvem en Nova York. Creiem que tot eixe moderneo que hi ha a la ciutat ens venia de gust, però una volta allí vam veure que hi havia molta llum i molt de color, però a nosaltres el que ens senta bé és estar a la caseta de l’hort o a casa fent un arròs amb un xorret d’oli. Així que la cançó parla un poc d’això. De com, per més que juguem al moderneo, i ens encante, també ens agrada anar a dormir a les deu.

-C.F: Sí, diga'm que va nàixer d'aquesta incomoditat pel moderneo. Marala no vol nòvios. Volem ser lesbianes o estar solteres i no ens surt. No hi ha tio que ens funcione però ahí estem. Volem trencar tots els palos de la tradició, però estem enganxades. La cançó ens serveix així d’ironia per a riure’ns de nosaltres mateixes. Ens fem les modernes i realment no ho som tant.

-I què hi ha d'un tercer disc? Ja treballeu en ell?
-S. B: Encara tenim el focus posat en Jota de morir, però sí que és cert que quan mirem al futur i els anys que venen, ens imaginem amb un altre disc. Tenim ganes de seguir el camí.

-Amb quines idees i ambicions us enfronteu a eixe futur?
-C. F: Realment ja estem iniciant un canvi amb aquesta gira. Hem dut a un lloc més gamberro el disc. Eixe és el punt de partida. Apuntem cap a una altra línia més festiva i gran. Els dos singles que hem llançat recentment s'inscriuen dins d’aquest imaginari que és el que ens interessa explorar. En Jota de morir la idea era trencar el fet en A trenc d’alba, perquè era un projecte molt íntim, i ara no tenim gana de recular. Afiançarem eixa part més canyera.

-Com traslladareu eixa part festiva al concert de l’Auditori?
-C. F: Tenim reservada una part més íntima per als espectacles que fem on la gent està asseguda. En realitat, sempre hi ha una part central dels bolos així i no volem deixar-la anar, perquè ens agrada eixa sensibilitat. Hi haurà un moment de silenci absolut. De manera que el treball agafa un sentit més solemne. Acaba ben amunt.