Mara Aranda porta 'Trobairitz' al Paranimf UA: el cant d'una veu empoderada

ALACANT. L'expressió del sentiment a través del cant té un nom i aquest és el de Mara Aranda. L'estimada veu del País Valencià que acarona com cap altra la música mediterrània i antiga arriba aquest dimecres, 4 de març, al Paranimf de la Universitat d'Alacant. I ho fa per dues raons. La primera és la presentació del seu disc, Trobairitz, amb el qual consolida trenta anys a sobre de l'escenari. La cita és a les huit de la vesprada i s'emmarca dins de les activitats programades amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Una proposta formada per dones músiques per tal de donar-li volum, i ben fort, a aquelles que van ser silenciades. 

"Les trobairitz eren cantautores de l'Edat Mitjana que escrivien en occità, generalment pertanyien a la noblesa, inclús hi ha alguna reina, com Maria de França". Eren, com explica la intèrpret, aquelles que tenien temps per dedicar-lo a "passatemps" com la composició, l'escriptura, tocar algun instrument, l'estudi... Ja que la resta de la població treballava de sol a sol "per subsistir". "A l'Edat Mitjana trobem Les Corts de l'amor medievals, una espècie de tribunals formats per dames de nissaga que tractaven temes d'amor: la galanteria, el festeig, la seducció, el límit de la gosadia, les normes del bon amor i altres qüestions que resultaven atractives tant a les dones d'aquella societat com als cavallers, senyors i trobadors que les pretenien". En les cançons parlen "amb molt d'atreviment", dirigint-se als seus amants, que no marits -el matrimoni era un acord, un contracte per establir relacions de poder entre famílies, i l'amor es buscava en altres braços-. "Inclús trobem una cançó dirigida d'una dona a una altra". 

A l'altra banda d'aquest context, hi havia les joglaresses, "dones de diferent estatus social i econòmic l'atractiu del qual degué ser gran si s'ha de jutjar per la llarga pervivència dels seus espectacles i les disposicions de sínodes i concilis que insisteixen a recordar als clergues que no han de freqüentar la seua companyia ni allotjar-les a les seues cases". La música i la dansa, com a alliberament dels sentits, es veien com a actes condemnables, ja que exciten la curiositas i la voluptas portant inevitablement als pecats de la carn. "Les joglaresses són, en la mentalitat del clergat medieval, dones de mala fama que exciten als homes amb els seus moviments lascius i sensuals, els seus cabells solts i les seues vestimentes impúdiques, de manera que se les identifica sempre amb el pecat". I, d'ací, la pista de per què no es conserven tantes cançons de compositores trobairitz com dels trobadors. "La dona ho tenia realment difícil. El seu paper estava molt restringit al fet d'engendrar fills que perpetuaren els llinatges i poc més. De les més de 2.000 cançons de trobadors que han perviscut s'han conservat només unes cinquanta escrites per dones", assegura Aranda.

La història és dilatada en el temps. Per què fixar-s'hi en elles, i no en altres? La cantant valenciana confessa sentir-se indentificada. "Transgrediren la norma en un món en el qual les dones només podien escriure -i no sempre- sobre temes religiosos. Elles s'atreviren a parlar de l'amor i l'erotisme en molts casos, inclús des d'una vessant homoafectiva com deia abans, a cor obert. La clau que obri tots els panys és la sinceritat i la valentia, sense això qualsevol individu perd molta oportunitat de trobar realment el propòsit de la seua vida i per tant la possibilitat de gaudir-la, estimar-la i estimar-se", explica. I també perquè, assegura, des del segle XII aproximadament en què es varen composar estes cançons, fins al segle XXI, el repertori de motius per fer cançons no ha canviat bàsicament. "Les raons que feien que un home o una dona s'emocionara, gaudira i ho expressara escrivint estos versos que ara emprem per a fer el disc són semblants", afegeix.

"De les més de 2.000 cançons de trobadors, només cinquanta són de dones"

"La dona i els seus cants, en l'Edat mitjana (...) conten la història repetida de la humanitat". I en aquest viatge trepidant pels sentiments, una selecció molt pensada per a delectar-nos amb aquest concert. Alba Asensi (arpa, rota i cors), Miriam Encinas (flautes, viella i percussió) i Paula Rivera (violes). Primeres figures per acompanyar a Aranda en aquesta ocasió en l'enregistrament del disc, diferenciant la formació habitual dels darrers treballs dedicats al repertori sefardita. "Ha estat un procés de selecció molt acurat; buscava un perfil molt específic de dona amb talent, experiència i sobretot amb bon talant (...) Som 5 dones del segle XXI sobre l'escenari fent sonar els instruments medievals dels quals cadascuna n'és especialista, i que ha hagut de buscar arreu de l'estat espanyol", reconeix.

Taller d'empoderament vocal

La relació de Mara Aranda amb el món acadèmic, la investigació, ha estat sempre molt estreta. Els dos darrers discos van ser elegits com a millor disc europeu de l'any del seu llançament per llistes radiofòniques que confeccionen directors de ràdios europees, on tots dos aspectes van ser tinguts en compte. A més a més, fa quasi trenta anys que treballa en teràpies alternatives. "Vaig estudiar MTCH (Medicina Tradicional Xinesa a Neiging) i, des d'aleshores, no he deixat d'instruir-me i d'utilitzar la veu com a instrument de recuperació, restauració i transcendència física i emocional". En aquesta línia, també el dimecres, presentarà el seu taller d'empoderament vocal Cants de trobaritz i trobadors, a les dotze del migdia, al Paranimf. La millor recerca conscient i individual del to autèntic i de les textures que ens identifiquen com a éssers humans i que, a ella i a la seua música, l'han feta única com a professional.