CARTOGRAFIES DOMESTICADES

L’scalextric del Postiguet: el balcó més desitjat d’Alacant?

Als despatxos municipals es treballa amb la idea de desmuntar el viaducte que vola la platja del Cocó. Però transformar-lo en un parc flotant sobre el Mediterrani seria més barat, més ràpid i més sostenible.

31/01/2021 - 

ALICANTE. 165 tones d’acer (com uns 33 elefants africans), 5000 metres cúbics de formigó (com 167 piscines privades) i 25 milions de pessetes van conformar el conegut com Scalextric abans que s’inaugurara. L’encreuament entre la carretera de València i l’avinguda cap a l’Albufereta es resolia amb un pont inaugurat a principis dels anys 70.

Els enginyers valencians Eduardo Labrandero i Manuel Arenas —segons recollien a AlicanteVivo— signaven un projecte que utilitzava un dels últims enginys del francés Eugène Freyssinet. Al pont que flota davant el Raval Roig per encaminar els cotxes cap al nord, els pilars es fan estrets al tocar el tauler de la carretera. Una forma, segons assegurava Freyssinet, d’optimitzar el treball de l’estructura de formigó.

Cinquanta anys més tard, afortunadament Alacant es desintoxica dels cotxes. Després de tapar les vistes al Mediterrani del Raval Roig i saturar de vehicles el centre de la ciutat, l’Ajuntament planteja enderrocar el pont del Scalextric. La solució, com contava AlicantePlaza fa tres setmanes, implica substituir la voluminosa obra d’enginyeria per un túnel o una rotonda de varios carrils.

L’enderrocament del túnel seria vist com un nou alliberament de la ciutat. Com va ser la destrucció de les muralles a les ciutats del segle XIX, amuntonades i fosques que buscaven higienitzar-se als eixamples lluminosos, lliures de pandèmies com la pesta i el còlera. Un obstacle menys, un horitzó més lliure cap a la mar, noves vistes per al Raval Roig...

Però enderrocar el pont també implicarà més emissions de diòxid de carboni, generació de residus, obres eternes i una gran inversió. Val la pena eixe esforç? A París i Nova York ja tenen clar que no. Amb el precedent del parc René-Dumont de la Ciutat de les Llums, el High Line Park estatunidenc s’ha convertit en una nova icona turística de Manhattan.

El 31 de desembre del 2001, Rudolph Giuliani signava l’ordre per desmuntar l’antic ferrocarril elevat que creuava l’oest de Manhattan després de vint anys d’abandonament. Joshua David i Robert Hammond, dos veïns del barri, van continuar persistint en la seua idea: convertir les vies del tren al verd i obrir-les al món.  

Amb el canvi previst per l’Ajuntament, alguns balcons de primera línea del Postiguet recuperaran unes vistes envejables. Però sobre la balança, si el pont es recicla com una infraestructura per a vianants, guanya més gent.

 

Noticias relacionadas

CARTOGRAFIES DOMESTICADES  

Acabem amb l’etern tòpic: és Alacant una ciutat lletja?

Por  - 

Una ciutat rodejada de terra seca amb construccions de formigó megalòmanes dels anys seixanta per a obrers i turistes, mentres ha deixat caure el seu patrimoni més preuat.... o una joia oberta als nouvinguts que abraça el Mediterrani? Tres arquitectes

next
x