Llistes d’estiu: polseres indestructibles

Ara mateix, mentre escric, els filaments que sobren més enllà del nus del llacet que adorna la el canell de la meua mà esquerra, freguen les tecles de l’ordinador i m’obliguen a pegar-li la volta sobre l’eix del meu braç, i amagar les lletres capitals que en negre sobre groc s’hi veuen: PRENSA 2017, seguides d’un logo i acompanyades d’un seguit de polos de meló d’any, amb un perfecte disseny emoji.

Ens hem convertit en terra de festivals: el LowFestival de Benidorm que tot just acaba de tancar una edició aamb vora 80.000 assistents, l’Arenal Sound amb les portes acabades d’obrir, el Festival de les Arts, el Feslloch, Rototom, FIB, Aspesuena, l’estiu crida a saltar, ballar i corejar i quin millor lloc a l’estiu que les nostres contrades, on la intensa calor es pot combatre amb espirituoses begudes carregades de gel, varietats de sucs de civada i aigua, molta aigua. Els espais VIP POOL seran d’aquí a no res la nova unitat de mesura, substituint el ja saturat camp de futbol.

I per a accedir a tots aquests esdeveniments, el must des de fa moltes temporades és la polsereta de teixit indestructible amb el logo del festival i un disseny diferent per a cada perfil d’usuari. Un d’aquells invents fonamentals de la nova humanitat, en el qual  també som pioners: l’empresa valenciana CASFID he creat la nova polsera cashless payment, s’han acabat les cues al davant de les cabines de venda de tuentis, aquella mitja moneda “falsa” que apareix al fons de la motxilla tipus saquet d’escola infantil que carreguem d’escenari a escenari, i que et recorda la cervesa que t’has quedat sense beure, el noodle que no has xuclat, el bocata de truita de creïlla amb espinacs, botifarra, gorgonzola i prèssecs que se’t va quedar sense tastar.

A les primeries de setembre es produeix el recompte. En retrobar-se les “colles d’hivern”, la primera mirada se’n va cap als canells poblats de coloraines, i la qualitat de les “colles d’estiu” de cadascú es mesura amb expressions com: “només has anat a l’Arenal i el Fib?”, “collons, vas estar al Feslloch?, no te vaig vore!”, “ah, vas estar al Low… jo és que no vaig eixir de la zona VIP de la piscina”… sort que són de tela, si tingueren forma de collaret o rosari, el seu dringar hipnòtic  causaria més d’un atac d’ansietat.

Però com a invent fonamental, trobe que encara es fa servir poc, que fer-ho servir per a concerts, festivals i saraos està molt bé, però que la seua utilitat com a taxonomia social encara està per desenvolupar. Així que la llisteta d’aquesta semana és una proposta d’usos de les polseretes indestructibles:

1. Imagineu el que seria no haver d’agafar el monedero en eixir de casa, camí del supermercat. Entrar en el Merca i que les caixeres, en veure’t la monyiqueta abillada amb els colors corporatius verd, blanc i groc, et llançaren una mirada de complicitat.

1. La mirada de menyspreu de les caixeres del Consum, MasyMas, Carrefour (exContinente, exMamut), Alcampo, Eroski, Corte Inglés… formarien part d’aquest ecosistema, obligant-te a un reguitzell de filacteris corporatius de la distribució comercial.
1. Les administracions, classificant els seus usuaris. Segons el moment de la vida activa o passiva, t’identificarien com a usuari de la Tresoreria de la Seguretat Social, l’INSS, la Conselleria de Sanitat, l’Ajuntament de la ciutat, del poble d’estiueig, del poble del Nadal, del del cap de semana.
2. En els col·legis ja se sabria els xiquets que es queden al menjador, cada tutor podria fer el seu grup, identificant els de ciències pures, els de lletres, els d’arts gràfiques, cuina i perruqueria, oferint espais VIP de grec clàssic o de teoria de jocs, per exemple.
3. A les platges, un accés per a cadascú: amb dret a ombrel·la (polsera superVIP per als que a les 5 de la matinada abaixen com les hordes de William Wallace, amb les llances dels parasols enfilades, però el cul cobert per un tanga), els de segona filera, només amb tovallola, els dels nanos –a prop dels castells de jocs-, el esportistes amb accés total per poder mostrar les seues habilitats i els seus cossos com a reclam turístic.
4. A les gasolineres, una polsereta per a cada tipus de benzina: 95, dièsel, 98 plus mix extra guai,…

… la verita és que ara que estic a mitges d’enllestir la meua enumeració, de colp he recordat que de cintetes d’aquestes ja s’han fet servir per identificar col·lectius, i no precissament de manera graciosa i útil en el món del capitalisme avançat. Cintes blanques, cintes amb estrelles de David, cintes roses, encarnades , cintes amb creus gamades, àguiles, lleons, situades una mica més amunt del braç. Així que millor deixem les polseretes de teixit indestructible només al recer de la música, el ball, les begudes espirituoses i els kebabs al calor de l’estiu festivaler. 

Long live the valencian land of festis ¡!!