Llistes d’estiu: 'Contradictio in adiecto', el Racó del Conill

1. La contradictio in adiecto és un tipus de contradicció de la categoria oximoron, en la que hi trobem una relació antagònica entre substantiu i adjectiu, en una frase. O en una argumentació, entre el que es vol plantejar i el que realment s’hi diu, com dir que tothom és benvingut, sempre que acomplisca una sèrie de condicions impossibles: tots els immigrants són benvinguts, sempre i quan puguen justificar un compte corrent al seu nom amb un fons d’almenys cinc dígits, en euros.

2. Tots ens trobem, en un moment o altre, en una situació de contradicció, ja que és una de les característiques de la condició humana. Per exemple, impose una de les més benignes i innocents, quan abominem de la gestió del nostre equip de futbol i dels seus directius, però no podem evitar cantar els seus gols veu en crit, o alegrar-nos de la derrota del rival, tot i que li reconeixem els mèrits de la seua gestió, molt millor que la dels “nostres”.

3. Aquesta mateixa setmana, em trobe en una d’aquestes situacions contradictòries, que em recorden la meua inconscient -o no- col·laboració amb la depredació del territori: mantinc una relació emocional amb la cala del Racó del Conill de la Vila Joiosa des de fa 40 anys, familiar i afectiva. Hi he anat a pescar i a remullar-me en les seues aigües des que tinc ús de raó. Tinc la imatge enregistrada en la memòria d’una balena avarada en la caleta menuda, allà pels començaments dels 80, que va anar desunflant-se al ritme en què es podrien les seues despulles internes, abans no trobaren la manera de treure el seu cos quasi mític d’una zona de tan difícil accés.  Mai no vaig saber com s’ho van fer, imagine que des de la mar, ni si l’anècdota pateix de l’hiperbòlia habitual de la infantesa.

4. Aquestes caletes, ja aleshores, es feien servir pels naturistes de la contornada, com un dels pocs espais on podien gaudir de la seua filosofia respecte del cos i la natura, a recer de l’ull vigilant d’una societat encara eixint de temps foscos. Avantatges de tindre un difícil accés i ser un entorn paradisíac. Amb els anys, la tradició les ha convertides en referent nudista de la costa de les comarques alacantines.

5. Resulta que un govern municipal de la Vila va voler ser més “papista que el Papa” i les va voler protegir, amb una ordenança municipal que, sense mala fe, les convertia en guettos, donant a entendre que soles aquí estava permesa la pràctica nudista.

6. Un dels mals de la bellesa, que li ho diguen a Narcís, és ser centre de totes les mirades, les volgudes i les ni imaginades, així que en el moment en què aquests espais paradisíacs van ser exposats en un llistat de “millors cales de la costa alacantina”, la massificació era una conseqüència esperable. A poc a poc el tèxtil ha anat guanyant terreny en l’espai reduïdíssim de la doble cala del Racó del Conill, el tèxtil, el plàstic de les cadires, de les taules, les neveres, els iglús, les tovalloles mida familiar… la pressió de la bellesa espenta cap al dominguerisme.

7. Ara, una associació nudista ha demanat que es respecte i protegisca l’ús tradicional i característic d’aquestes platges, i tothom els ha recolzat en la modificació de l’article d’aquella ordenança, amb un nou redactat que només referma aquell ús tradicional, i una nova senyalètica, acompanyada d’uns futllets informatius on es pot llegir:

• En La Vila Joiosa hi han platges per a tots. Coneixes Paradís, Torres, Platja Centre, Bol Nou, Xarco…? Platges de característiques diverses, totes de tradició tèxtil.
• Els nudistes respectem les platges de tradició tèxtil: ens vestim o no hi anem. Proposem que se’ns imite.
• Si has arribat a este lloc i no estàs interessat en el Nudisme, et demanem la teua col·laboració per a preservar la tradició nudista del Racó del Conill.

8. I aquí és on entra la meua particular contradictio in adiecto, quan recolze i respecte les reivindicacions dels meus amics Casti i Davó, com no podria ser d’una altra manera, i al mateix temps vull continuar mantenint la meua condició de tèxtil, sense perdre la llarga relació afectiva amb el Racó del Conill.