CASTELLÓ. Edicions Tres i Quatre, de València, publica les cartes que Joan Fuster i Raimon es van enviar al llarg de gairebé 30 anys, dels anys seixanta als noranta. En elles assistim al naixement del fenomen 'Raimon' i de la Nova Cançó, hi descobrim la 'fe' que tenia Fuster en el cantant de Xàtiva i en els cantants que s’hi sumarien de seguida, capaços d’arribar amb la seua veu, amb la paraula cantada, molt més enllà d’on podia arribar la paraula escrita. I no es tractava només del seu "abast social extraordinari", de la seua capacitat per a congregar i commoure audiències multitudinàries, en recitals i aplecs qualificats repetidament d’"històrics" per l’assistència massiva que concitaven i la significació política que representaven, sinó també de la seua pròpia "consistència estètica», reivindicada una vegada i una altra per Fuster en els seus escrits, ja fossen els textos d’acompanyament dels discs, els articles publicats a la premsa o, sobretot, l’entusiasta biografia que va dedicar al cantant de Xàtiva, publicada en una data tan primerenca com el 1964.
Alhora, a bada de la relació epistolar amb Raimon i la seua dona Annalisa Corti, aquest volum també reuneix les cartes que Fuster va intercanviar amb d’altres noms del món de la Nova Cançó com Maria del Carme Girau, Josep M. Espinàs, Ermengol Passola, Ovidi Montllor, Vicent Torrent, Quico Pi de la Serra o Pep Laguarda. El volum ha estat preparat a cura de Rafael Xambó, professor de Sociologia de la Universitat de València i cantautor.
A més, a manera d’annex, el llibre inclou una selecció de texts de Fuster sobre la Nova Cançó a cura de Xavier Hernàndez, de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i estudiós de la relació de Fuster amb la música. Es tracta de textos que l’assagista valencià publicà o bé a la premsa periòdica o bé acompanyant els àlbums que els cantautors publicaven –ja fos a la contracoberta, en una carpeta o en un quadern. Així mateix, també s’hi inclou un fragment de la biografia que dedicà a Raimon el 1964.
La correspondència Fuster, una obra de país
Fuster va escriure moltes cartes, milers de cartes, algunes de les quals d’un gran valor tant pel seu contingut com per la seua alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d’escriptor i de la seua condició d’intel·lectual compromès —amb la llengua i el país, amb els problemes i les preocupacions del seu temps—, d’home públic, de "pare de la pàtria". Ell mateix era conscient de l’interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no sols conservava ordenadament tot el que rebia —cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per sota la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces—, sinó que treia còpia de les cartes que enviava, i d’ací que la majoria siguen escrites a màquina i no a mà. Tot aquest material ingent resulta impagable per a conèixer millor l’escriptor i la seua obra, per a entendre també la seua projecció pública, la seua dimensió alhora literària, cultural, cívica i política.
Tenint en compte aquest valor documental, històric i literari, Edicions Tres i Quatre començà a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb Antoni Furió –catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València- com a director del projecte i, des de la seva creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.
Cada volum està dedicat a aplegar l’epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic. D’aleshores ençà, se n’ha publicat 20 volums que reuneixen les cartes de Fuster amb personatges com ara Josep Pla, Josep Carner, Marià Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Aina Moll, Francesc de Borja Moll, Eulàlia Duran, Teresa Lloret, Josep M. Castellet, Xavier Casp, Miquel Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Joan Triadú, Josep M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquim Maluquer o Josep M. Castellet.
