Les Cigarreres, any 2023: així afronta Ramón Esteve el procés per concretar la rehabilitació

ALACANT. Anna Boscá, cap del departament d’Arquitectura Sanitària i Equipaments de l’oficina valenciana, desgrana com l’estudi dibuixa el futur de l’antiga Fàbrica de Tabacs.

— La polivalència d'usos apareix com un valor tant en Rodes com a Las Cigarreras. No penseu que és un handicap per dissenyar situacions que funcionen?

— En Rodes esta tot més definit perquè el projecte ja està concretitzat amb un Pla Director previ. Però en Cigarreres estem immersos en el procés de participació, ara en el període de recepció de propostes. Estem resolent dubtes plantejats i rebent totes les aportacions que en el procés hem escoltat. Una de les premisses és que hi haurà uns usos que s'establiran perquè hi ha una necessitat prèvia, com ara un viver d'empreses, però hi haurà altres que podrem deixar amb un ús híbrid perquè precisament estem veient que molts col·lectius necessiten un ús puntual de l'espai.

— Després de resoldre els dubtes i rebre les aportacions, ara què farà l'equip de redacció amb totes les propostes?

— Nosaltres no ho farem sols, col·laborarem i assessorarem en un equip global, que no només som els arquitectes, també l'Ajuntament: urbanisme, projectes ... Tot l'equip que participa en el pla director i que va a participar en la gestió del complex estem veient com encaixar-ho, per acabar el pla director definint precisament aquests usos que està reclamant la ciutadania.

— En un procés compartit, com treballareu amb les propostes rebudes? Com es prioritzaran les distintes opcions?

— Nosaltres no anem a decidir si va un ús o un altre. Anem a aterrar el programa en l'espai, anem a rebre la informació i a decidir a tots els nivells: evacuació, aforament, espais més òptims ... Anem a proposar quina és la posició més òptima de cada un dels usos que es trien. Pràcticament tot podrá tindre cabuda en un moment donat, perquè moltes de les peticions que s’han fet és d'espais polivalents que podran gaudir tots els ciutadans.

— Aleshores al llistat final d'usos, l'última paraula la tindrà l'Ajuntament?

— En el procés participa tot el món. No sé si l'Ajuntament tindrà l'última paraula. L’Ajuntament pot demanar que s'integre algún ús, però potser no té cabuda per les condicions tècniques de l'espai. Tot haurà de integrar-se, i potser algun ús no encaixa.

— Com vos imagineu Les Cigarreres en 2023?

— El projecte suposarà un canvi en el barri, perquè el conjunt industrial está abstret en si mateix. No es tracta només dels usos, perquè estan vinculats a un procés que no depèn de nosaltres, anem a ubicar uns usos que no els hem decidit nosaltres, ve de les necessitats de la gent d'Alacant.

Però a nivell arquitectonic, la nostra aportació és estudiar les necessitats dels barris adjacents i generar aquesta obertura amb unes quantes decisions. Per exemple, generarem dos places, una a cadascun dels dos carrers principals; i també obrint el mur. D’esta forma, la Costera de la Fàbrica ara és la façana posterior, però amb el projecte s'obrirà al barri de Sant Antoni. A l’altra façana farem un tractament similar, obrir el mur per reconfigurar el carrer cap Carolines Baixes.

Però després la següent eina és tractar la nau que connecta en perpendicular les fases, generant una galeria interna que comunica les dos places. S'obrirà en fase 2 quan es desenvolupen les dos places, serà una galería que creua i connecta Cigarreres en sentit transversal. En sentit longitudinal se soluciona la diferència de nivells connectant-los en eixe sentit. Ara Cigarreres és una mançana molt gran amb patis interioes que són cul-de-sac i ho obrirem a l'entorn.

— En realitat la licitació que ha guanyat la unió d'empreses liderada per Ramón Esteve Estudi contempla diferents escales i formats. En què esteu treballant ara mateix?

— Tenim tres projectes diferenciats. D'una banda hi ha la reordenació del sector OI4. La OI4 replanteja com van a ser els carrers, per exemple algunes places que estan molt segregades per vies rodades les anem a connectar a nivell de vianants, generant bosses d'aparcament per a deixar el cotxe aquí i que la zona es recorrega al nivel del vianant. No vol dir que siga tot l’espai per a vianants, però si que tinga àrees de passeig més àmplies en tot l'entorn immediat de la Plaça d'Espanya.

És un treball que està encara en curs i no podem avançar molt. A la OI4 ordenem aquesta zona, que ara té problemes de densitat i tràfic, per ordenar aquest entorn immediat de Cigarreres, desplaçar el trànsit per reduir-lo en aquest àmbit. Això és el que més en origen està perquè treballarem ara amb el departament de Trànsit en una solució que funcione a nivell urbà. Però en principi no implicarà cap canvi en l'edificabilitat de cap parcel·la del sector, la gent es pot espantar.

Després hi ha el pla director de Cigarreres, que és la nostra proposta per a tota la fábrica, a més de tot el proces participatiu per definir els usos. El tercer element és la posada en marxa de la fase 1 del Pla Director, amb el desenvolupament del projecte bàsic i executiu de la Casa de la Misericòrdia.

— Aleshores el procés participatiu s'encaixa només en el Pla Director o transcendirà també en la redacció de la OI4 i el projecte final de la Casa de la Misericòrdia?

Ara hi haurà un feedback per als usos dels recintes i el context urbà, com les dos places de vianants vinculades a Les Cigarreres. El procés participatiu ha informat sobre el pla director d'Intervenció i Usos del complex de l'antiga fàbrica de tabacs, consultat a aquelles entitats que s'han volgut sumar a la mateixa sobre els usos previstos dins de l'àmbit EDUSI per a la rehabilitació de l'Antiga Casa Misericòrdia (Fase 1), i en el corresponent a les següents fases, que no són executables amb els fons FEDER-EDUSI, però sí amb altres fonts de finançament futures.

— Com afronta aquest procés participatiu la deliberació de qüestions més sensibles com els aparcaments subterranis?

— Els dos aparcaments formen part del pla director, però no només són un requeriment de les Cigarreres, sinó també dels barris adjacents. És una necessitat que ens han traslladat. Un equipament col·lectiu que ara està sense ús, tindrà un ús i necessitarà aparcament.

— ¿Però s'està treballant en base a un estudi previ sobre quanta demanda de places d'aparcament de cotxes hi haurà?

— S'està madurant això, encara no està definit.

— En el cas de la Casa de la Misericòrdia, la part més antiga de la Tabacalera. Quins criteris seguireu per intervenir sobre el patrimoni?

— No ens agrada generar elements que d'alguna forma quan els veus et criden l'atenció, no volem que es detecte ràpidament que són elements nous. La nostra forma de fer arquitectura és intentar vincular, buscar relacions el més fidels possibles al projecte original. No només pel que fa al tema compositiu, també al material. Les línies contemporànies estaran depurades. Però sobretot anem a apropiar-nos de la seua materialitat, dels seus acabats, per integrar-nos el més possible. Estem ara amb les prospeccions a nivell de laboratori, amb forjats, elements constructius, identificant aquests elements com la fusta, els metalls ... Ens apropiarem dels elements que ja hi eren.

— En aquest sentit, en els dibuixos de el projecte guanyador crida l'atenció elements com les dues xemeneies situades a la part posterior de la fàbrica.

— Quan ens vam presentar al concurs ens va fer molta gràcia la xemeneia i vam pensar que seria bonic reconstruir-les, però és una cosa anecdòtica, pot estar o no, no insistirem perquè a més és l’última fase. Ens agradava, ens semblava un element més de rememoració de la memòria històrica. No sé si es podrà o no i també depèn de localitzar la informació.

— Llavors plantegeu la restitució d'elements que puguen ajudar a llegir el passat de la fàbrica?

— Sí, de fet en fase 2 hi ha un pati molt gran que originalment tenia una mena de claustre, un caminador perimetral amb una sèrie de pilars i escales que ens agradaria d'alguna manera aprofitar, evidentment sense fer una reconstrucció fidel, aquesta forma de circular entre les naus, pujant i baixant. Ens sembla molt suggerent poder incorporar-lo.