X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

CRÍTICA TEATRAL

L’Antígona de Paco Macià

9/10/2019 - 

ALICANTE. Amb l’obertura de la temporada del Teatre Arniches torna l’escena en llengua autòctona a la ciutat del Benacantil. De l’altre escenari permanent de la ciutat, el Principal, ha estat, lamentablement, eliminada. L’Arniches obrí el teló amb una adaptació del mite clàssic d’Antígona elaborat per l’elxà i factòtum de la Compañía Ferroviaria Paco Macià. I dic adaptació del mite sense esment a Sòfocles, l’autor clàssic, a dretcient; ni a Sòfocles, ni a Cocteau, ni a Anouilh, ni a Brecht, ni a Espriu... Cert és que l’adaptador n’ha de beure, per força, del text del dramaturg atenenc. Sí, hi beu, almenys això se li suposa, però per a empatollar-se un poti-poti escènic, amb molta de performance gestual a la babalà i text de pa sucat amb oli. Llàstima! Adaptar el clàssic, convertir-lo si hom vol a la contemporaneïtat, no significa, però, grapejar-lo a pler. La Compañía Ferroviaria, sota l’albir de Paco Macià, ofereix una Antigona que ben bé —o més aïna— podria ser la Paca, la Lola o la Manoli, amb escridassades del Niño de Elche —la música triada per al drama— pel mig i un decorat minimalíssim de solemnitat: amb quatre trastos s’apanyaren. Ah!: i no hi mancaren l’Etèocles i el Polinices mostrant llurs parts íntimes. De Sòfocles, Paco Macià pren prestada —és clar— la trama, la qual resulta totalment invisible a l’espectador que desconega l’obra original. Fins i tot la fi de la protagonista és irrecognoscible. Antígona acaba penjant-se, però, i la resta? Què fou de Creont i el seu fill Hèmon després del suïcidi de l’heroïna? No hi havia temps per a més, o millor dit, amb el reguitzell de dansades i cabrioles ja n’hi hagué prou, de performance amerada de contorsions circenses.

Aquesta Antígona de Paco Macià, en versió castellana, s’estrenà al teatre Romea de Múrcia en març de l’any passat. Un any i escaig després, ara en valencià, ha vingut a Alacant. Celebrem la iniciativa, tot s’ha de dir, que representar obres teatrals en la llengua pròpia dels valencians a la ciutat del Benacantil, en els temps que corren, està convertint-se en una heroïcitat digna d’una tragèdia grega. Ara bé: no ens enganyem, la voluntat lingüística, admirable, no pot dissimular les mancances, sobretot textuals, d’un muntatge que joguineja amb el mite grec de manera matussera, massa, fins a convertir-lo en una reescriptura fal·laç, tot ratllant l’histrionisme, de l’obra de Sòfocles.

Fitxa tècnica:

  • Títol: Antígona
  • Adaptació: Paco Macià
  • Direcció: Paco Macià
  • Repartiment: Eloísa Azorín (Antígona), Enric Juezas (Creont), Javier Ruano (Tirèsias, Etèocles, cor), Maria Muñoz (Ismene, cor), Román Méndez de Hevía (Polinices, Hèmon, cor), Clara Crespo (missatger, cor) i Claudia Garón (cor)
  • Producció: Compañía Ferroviaria, Institut Valencià de Cultura, Teatre Romea (Múrcia), Festival Internacional de Teatro de San Javier i Ajuntament d’Elx 
  • Lloc: Teatre Arniches (Alacant)
  • Data: 5 d’octubre.

Noticias relacionadas

next
x