La Pasqua: una data assenyalada per al govern de la cosa pública

ALICANTE. La festa de la Pasqua te un origen hebreu, fou instituïda en record de la seua alliberació i sortida d'Egipte. Posteriorment, com que “os iuheus treballauen en comoure lo poble” i els “prínceps e fariseus tingueren consell e delliberaren matar lo Senyor lo primer diuendres vinent, qui era lo primer dia de la solenne Pasca”, la Pasqua adquirí un nou significat passant a ser la principal festivitat del calendari cristià “festa molt solemne i de gran goig” (Sor Isabel de Villena). Mossèn Alcover la defineix com “festa que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist, i que coincideix dins el curs de l'any amb la que els jueus dedicaven a commemorar l'alliberació d'Egipte”.

Però més enllà del seu significat religiós, la Pasqua ha jugat un important paper dins el calendari civil valencià (del Regne de València) i, particularment, de l’alacantí. Voleu saber perquè?

Des de abans de 1250, a la ciutat de València i d’acord amb les normes atorgades per Jaume I, el començament i finalització del mandat dels jurats estava establert per referència a la festa de Pasqua granada: “administratio incipiat et finatur in festo penthecostes” (Santamaría Arández).

En 1306, Jaume II va permetre als habitants de la vila de Biar que pogueren anar a moldre el gra a un molí reial, arrendat a Guillem Rufaça, permetent-los també que el repararen, donant-los un any de termini a contar des de la festa de la Pasqua de Resurrecció (Martínez Bolorinos).

La Pasqua ha estat, també, una data per fixar terminis relacionats amb la fiscalitat. Així, l’any 1315, Jaume II, autoritzà que les universitats reials valencianes “per tal d’organitzar una esquadra per a defensar el regne d’atacs musulmans” pogueren establir “imposicions indirectes sobre el pa, les carns i el trànsit marítim mercantil”, per termini “de la festa de la Pascha de la Resurrecció del Nostre Senyor primera vinent en I any, e, complit lo dit any, que en la festa de Pascha adonchs subsegüent los carnicers ne les flaqueres sens requisició d’alcú o d’alcuns no sien tenguts d’usar de les damunt dites ordenacions” (Hinojosa Montalvo, Baydal Sala).

Així mateix per a l’elecció dels diputats a les Corts. En les celebrades el 1417-1418, a les que participaren, entre altres, les viles d’Alacant, Biar, Oriola i Xixona, s’acordà que els diputats del braç reial –que representaven les ciutats i viles de jurisdicció reial– elegirien cada tres anys els oficials que els succeirien en el càrrec. L’elecció, en este cas, es faria el dia de Pasqua de Pentecosta o pasqua granada, aprofitant que l’elecció dels càrrecs municipals es feia eixe dia (Torres Faus, Furió Diego).

Pel que fa a la vila d’Alacant, a les ordenances atorgades per Joan II, l’any 1459, consta que “en la vigilia de la festa de Pasqua de Cinquagesima se acostume a fer elecció de jurats per tots”. El procediment a seguir era el següent: arribada la data, s’obririen les caixes dins de les quals hi eren els redolins amb el noms de les persones que podien ser triades i “per hun infant de deu anys sien trets del sach intitulat sacha major dos redolins, e aquells trets e legits publicament los noms de les ceduletes en aquells encloses, los qui en aquell se trobaran scrits sien jurats de la dita vila en l’any següent”. El mateix procediment s’observarà per elegir al sobresequier, però este era escollit entre les cèdules que es trobaven dins del “sach intitulat sach menor”. Uns anys després, en 1477, Joan II, a petició dels procuradors de la vila d’Alacant, Guillem Bernat i Jaume Pasqual, autoritzà els alacantins a insacular els “officis de Justicia, Jurats, Mustaçaf, Çequier, Clavari e altres”, establint que “la dita insaculació se haia a fer daci a la vespra de Paschua granada primer vinent”. Aquesta data fou novament establida per Ferran II en 1479: “In extractione dictorum Juratorum ville nostre Aliquiantis facta die precedenti festum Pentecostes proxime preteritum”.

Anys després, en 1502, Ferran II atorgà a la ciutat d’Alacant noves ordenances. En estes trobem una referència molt interessant referida al “darrer dia de Pasqua Florida”, data en la que s’havia de dur a terme la cerimònia de l’alardo, dels qui aspiraven ser nomenats jurats de la ciutat d’Alacant (per als aspirants a justícia la data era el dia de Sant Andreu i per als de mustaçaff “lo dia de sant Barthomeu”. L’alardo consistia en exhibir els “rocíns e armes cascún [..] en presentia del surrogat de gobernador, del baile, del justícia e jurats de aquell anys y dels del any prop passat”, per tal de determinar si eren “sufficients e bones [...] e abils pera als dits officis”. En cas contrari les ordenances establien que “non sien admesos ne puixen concórrer”.

La vespra de la Pasqua granada o de Pentecosta, fou també la data establida pels habitants de les universitats de Mutxamel i Sant Joan i Benimagrell, en 1580 i 1593, per elegir els seus jurats, en nombre de tres, “cascun any en la vigília de Pasqua de Pentecostes per lo consell” d’aquestes poblacions.

A les normes atorgades a la ciutat d’Alacant l’any 1600 per Felipe III, s’estableix que la “vespra de Pasqua de Espirit Sanct”, després de l’elecció dels jurats, es farà també, “per sort y redolí”, la del sobresequier, l’oficial per mitjà del qual el consell municipal exercia les seues competències en matèria de regs a l’horta de la ciutat. 

Més enllà dels aspectes reglamentaris i formals, a les ordenances alacantines trobem altres referències més festives establides al voltant de la festa de Pasqua. Així, a les concedides el 1669 per Carlos II, trobem que una de les despeses a les que ordinàriament devia fer front la ciutat d’Alacant era la corresponent a servir carn de “buey a los oficiales, los días de Pasqua de Espíritu Santo, Corpus, y San Juan”. En este mateix text, consta que “el segundo día de Pasqua de Espíritu Santo” amb motiu de la visita que “la Ciudad haze a los baluartes”, seran a càrrec del pressupost municipal 12 lliures per a despeses de torrons i confitures “para un refresco en la Sala”. 

Acabarem en una referència d’època borbònica. En l’Alacant de finals del segle XVIII, el diumenge de Resurrecció donava començament la temporada de teatre. Lloret i Esquerdo ens diu que “la temporada teatral es comptabilitzava des del dia de Pasqua de Resurrecció fins el dimarts de Carnaval de l'any següent”. La Pasqua sempre ha estat festa alegre i de gojar: menjant mones, trencant ous, cantant cançonetes, bevent vi i licors, eixint al camp i enamorant-se. Fem festa!

Bona pasqua florida, amigues i amics. Ens llegim en estes mateixes pàgines en quinze dies, on la data ens convidarà a escriure de la festivitat alacantina per excel·lència: la Santa Faç.