La llengua va residir en el sainet

ALICANTE. Un any més s’ha presentat i estrenat en el teatre Arniches d’Alacant el Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia 2018, que convoca anualment la Diputació d'Alacant.

Durant la postguerra valenciana als teatres es posaren de moda els comediògrafs del martirologi franquista, les obres de l’anomenat teatre històric-imperial i aquelles altres que només servien per a fomentar la incultura, la revenja o per distreure i matar el temps. L’esgotament temàtic, la decadència estètica, la manca d’actualització i la presència més gran d’un públic immigrant de parla castellana que quedà al marge de la llengua pròpia del país, propiciaren la dimissió lingüística i la disglòssia.

Durant molts anys la llengua va residir i resistir en un teatre popular, en el sainet. La nostra terra va viure en l’últim terç del Segle XX -producte de la transició política- l’aparició, la diversitat i l’abundància de propostes estètiques  i literàries que superen en qualitat la producció dels primers 70 anys. Els nous textos dramàtics, les noves autories, muntatges, companyies, festivals i col·leccions d’editorials entre d’altres començaren a conrear la nostra llengua.

Alacant, amb les seues particularitats sociolingüístiques, i particular idiosincràsia, va tindre des dels finals dels anys 70 un grup de teatre en valencià, on residia una colla de gent entusiasta que va continuar fent sainets -com sempre havien fet- fins  la mort del seu director, Evarist García, l’any 1999.

El grup de Teatre en valencià Paco Hernández, amb Evarist García, Maruja Hernández, Ali Andreu Cremades o Ernest Pastor, entre d’altres, van ser fidels a la llengua, van ser un tros de dignitat i d’autenticitat, allunyats d’estètiques dels nous temps, amb el seu teatre costumista, reconeixible, de poques pretensions cosmopolites, orgullosos del seu localisme i la seua pertinença.

Ningú no ho pot negar, foren cabdals per mantindré la llengua viva a l’espera d’altres propostes més contemporànies que posteriorment naixeren amb la voluntat de connectar Alacant al teatre actual en valencià, tant des del punt de vista de l’autoria, la temàtica, la proposta estètica o l’àmbit d’incidència. Hui Alacant i les comarques del Sud, fan teatre contemporani en valencià i es pot afirmar que s’ha fet sense interrupcions històriques.

 El Diputat de Cultura i Educació, César Augusto Asencio va lliurar el premi a l’autor, Vicent Bendicho Cascant, natural de Muro d'Alcoi, que  s'ha alçat per segona vegada amb el premi amb l’obra Danny98; que ens planteja la incomunicació de les noves generacions, la ruptura dels vincles familiars, la immediatesa del nostre temps i la realitat vidual com a símbol d’una recreació del mon ideal i l’oblit d’una certa humanitat, fins i tot amb els més pròxims, a canvi d’una llibertat mal entesa i una esclavitud no identificada. L'autor ja va guanyar el mateix premi en 2014 amb l'obra L'hora de la bugada.

Una obra interpretada per la Companyia Mediterranean Acting Company, de Muro d'Alcoi amb la participació de la Colla Sant Antón d'Alacant que va amenitzar l'arribada dels assistents a la representació.

Just és que recordem Evarist García, la seua companyia i la seua tasca cada any, amb el Premi Evarist de Teatre de l’EXMA Diputació d’Alacant. Celebrem un any més el Premi que junt amb la Conselleria es va crear l’any 2000 i que ha fomentat l’autoria teatral, la posada en escena dels textos guanyadors, així com la possibilitat de “retrobar-nos” en la nostra pròpia història i el record que les persones que la feren possible.