La ciència i la ficció, in memoriam Jorge Wagensberg i Stephen Hawking

El passat 3 de març va faltar el físic i divulgador de la ciència barceloní Jorge Wagensberg. A més de creador de Cosmocaixa, durant gran part de la seua etapa docent, va impartir una assignatura amb una potent càrrega poètica, Teoria dels processos irreversibles, a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, el que enllaçava perfectament amb el seu intent de fer del mètode científic una poètica del pensament. A l’igual que el seu homòleg alemany, Hans Magnus Enzensberger, la literatura li va servir per traspassar les fronteres del coneixement, en la forma d’aforismes que conjugaven reflexió i acció en forma de paraules, com aquell que encapçalava una de les seues col·leccions: “Si la natura és la resposta, quina és la pregunta?”

La tasca de buscar respostes també va ser l’eix de la vida del també físic i divulgador britànic Stephen Hawking. La notícia de la seua mort ha saltat avui mateix a tots els mitjans del món. Hawking i Wagensberg mantenien el nexe comú de l’amor per la ciència i els éssers humans, així com un finíssim sentit de l’humor, que va fer que ambdós el feren servir tant en el seu treball, com en les aparicions públiques, el que va fer de l’anglés un personatge més de l’star system de les celebrities mundials.

De cara al mundial de futbol de 2014, la web de notícies esportives anglesa paddypower.com li va demanar a Hawking un estudi científic sobre les possibilitats que tenía la selecció anglesa de guanyar el mundial, així com un estudi concret al voltant de la manera perfecta per executar la pena màxima, tot pensant que l’onze del albions es podria arribar a jugar-se l’hereva de la Jules Rimet a la loteria dels penals, fina ironia aquesta.

Com a homenatge, ací teniu una transcripció del nucli central d’aquesta “Teoria del penal perfecte”:

“He estudiat tots els xuts des del punt de penal des que es van introduir al Mundial de 1978 per tenir una fórmula per al penal perfecte. Com diem en ciència: ‘Anglaterra no podria colpejar un cul de vaca amb un banjo' (England ‘couldn’t hit a cow’s arse with a banjo).

Comencem amb la tècnica. La velocitat és clau. Per aquest motiu, s’ha de fer una carrera d’almenys tres passos. Agafeu força. Només hi ha una probabilitat d’encertar del 58% si la vostra execució és de tres passos o menys. És considerablement inferior a la probabilitat d'anotar d’una altra manera,  el 87%.

No obstant això, la velocitat no és res sense col·locació. Si li haguera pogut xiuxiuejar això a l'orella de Chris Waddle, abans de llançar la pilota a l'òrbita l'any 1990. Utilitzeu l’interior del peu en lloc de xutar de puntera i tindreu un 10% més de possibilitats.

Les estadístiques confirmen l'evident. Col·loqueu la pilota a l’escaire superior esquerre o el dret per obtenir les millors possibilitats d'èxit. El 84% dels penalsper aquestes zones són gol. L’habilitat dels davanters per fer això La capacitat dels vencedors per col·locar la pilota fa  que tinguen més probabilitats de marcar que els migcampistes i els defenses.

No hi ha cap evidència que siga millor xutar amb el peu esquerre o amb el dret, però és més probable que els jugadors rossos i calbs l’encerten més. El 84% dels penals de jugadors rossos va entrar, en comparació amb el 71% dels jugadors calbs i només el 69% dels jugadors de cabell fosc. Els motius no estan clars. Això seguirà sent un dels grans misteris de la ciència.

I un últim consell per al porter… distreu el xutador del penal. Pega bots a banda i banda de la porteria i tindràs un 18% més de possibilitats d’aturar el xut. Però en realitat, qui vol ser porter?

Com va dir Ruud Guillt una vegada: ‘Un porter és un porter perquè no pot jugar al futbol’.”

El text complet de l’estudi de Hawking es pot consultar ací: https://news.paddypower.com/wp-content/uploads/2017/06/hawking-report_WC2014.pdf