X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

s'apropa el desert / OPINIÓN

Keep Calm and se me'n fot

22/12/2016 - 

Cultura és una paraula complexa. Hi ha qui té molt clar a què es refereix quan l’amolla dins d’un discurs, o tot el contrari, la deixa caure com qui deixa caure un bitllet de 50€ per veure les reaccions al seu voltant. La cultura és un tot complex que agrupa en uns aspectes mentals programats per l’herència dels costums, el dret, les creences i els hàbits adquirits en la comunitat, amb aspectes conductuals que modifiquen tot això, posant-ho cap per avall molt sovint. Se suposa que estem programats per actuar de manera eficient i no per tirar-nos al carrer quan està començant a tronar, però també per a conduir amb fluidesa i passar els obstacles i tot aquell que circule per l’A7 a l’alçada dels polígons industrials del Pla de la Vallonga, Atalayas o l’eixida de l’A31 a les 8 de qualsevol matí, coneixerà de primera mà el que vol dir “fenomen cultural altament pautat: embús de trànsit”.

S’han establert cinc nivells d’alerta meteorològica estàndard a Europa, codificats amb colors. Blanc, que es correspon amb dades perdudes, insuficients, sense actualitzar o sospitoses; Verd, en què no es requereix una especial cura respecte de la situació meteorológica; Groc, la situació és potencialment perillosa. S’hi han previst fenomens meteorològics relativament usuals, però si s’han de fer activitats exposades a riscos meteorològics s’ha d’estar atent i mantenint-se informat sobre les condicions previstes, sense asumir riscos innecessaris; Taronja, la situació és perillosa, s’han previst fenòmens inusuals, amb alta probabilitat de què es produisquen danys o ferits. S’ha d’estar alerta i informat regularment; Roig, situació molt perillosa, amb fenòmens meteorològics excepcionalment intensos. Probables grans danys i accidents, en alguns casos amb risc per a la vida i la integritat de les persones, en una àrea extensa. S’ha de mantindre informat amb freqüència. S’han de seguir les ordres i instruccions proporcionades per les autoritats en totes les circumstàncies, fins i tot estar preparat per a mesures extraordinàries.

Si entre nosaltres ens fem un joc de trivial, qualsevol sobretaula de cap de setmana, la majoria no sabríem clar si en cap d’estos avisos ens hem de quedar a casa sense que ningú ens diga: sagerat!!!

La percepció dels avisos i les alertes depén de latituds i de longituds, però també d’educació i cultura ‘apresa’, de programació i també de conducta, però la conducta, com tots sabem, s’educa. En el moment que començava a incidir amb més força la tempesta del passat cap de setmana, dissabte al matí, les carreteres estaven plenes de vehicles de molts eixos, camions carregats de mercaderies absolutament imprescindibles que circulaven entre piscines i riuades. Eixe mateix matí, a primeríssima hora, algun que altre mercat de fruita i roba a l’aire lliure havia plantat les seues parades, refermant els envelats contra el vent.

Fa molts anys em vaig preparar una oposició d’observador meteorològic. Poca cosa em queda d’allò, només uns quants coneixements enquistats en la memòria activa. Un d’ells és que les prediccions 24/48 hores són pràcticament impossibles en el nostre clima mediterrani, amb la nostra orografia. L’altra és que si diuen ha de caure un aiguat, l’aiguat caurà, i l’àrea d’influència pot anar en 300 kilòmetres. Pot ser a Orihuela, pot ser a Alacant, pot ser a Benicarló, a Morella, Carlet o Finestrat. Però ací no passa mai res, si algú diu “estem en alerta, ens hauríem de quedar a casa”, és un exagerat, un malfaener o un malastruc.

He fet un xicotet tast d’amics que viuen o han viscut a d’altres cultures, com els EUA, UK o Alemanya, i sembla que el nivell de credibilitat dels avisos és molt més alt, i el nivell de compliment de les recomanacions. Però clar, quan tens un sistema d’alerta que suporten tots els operadors mòbils, o hi ha cultura de comunitat, com als EUA. Mira per on, comunitat, allà on nosaltres ho som amb caixa ben alta. També és veritat que el meu amic en UK m’ha recordat que allà es on es van inventar el Keep calm and carry on. Les alemanyes encara no han respost, i tinc força curiositat, donades les circumstàncies. La setmana que ve em compromet a fer-vos cinc cèntims, o deu. Keep calm...

next
x