Hui hi hauria 8.600 persones més treballant

Els valencians i valencianes hem sigut sempre exemple de solidaritat amb altres territoris. En les etapes de desenvolupament hem sigut motor de creixement també per a la economia forana i ara, quan centrem els nostres esforços a reconstruir-nos des d’una situació de malbaratament, retallades i corrupció, continuem sent lleials i solidaris.

Malgrat que ens han empobrit, continuem contribuint al benestar d’altres territoris que disposen de millors salaris i pensions, de millors serveis públics, de millors infraestructures, de més recursos per a crear ocupació i també de més possibilitats per a oferir una vida millor a les persones. Per acció d’altres, dels que ens van governar ací però també dels que administren els nostres diners des del govern central, som pobres, paguem com a rics i som tractats injustament, fins i tot sembla que com a enemics.

Des de 2008 les comarques d’Alacant hem rebut un total de 1.000 milions menys dels que ens corresponen. Hem estat represaliats no només en el desenvolupament de les nostres infraestructures, també en els nostres serveis i en la nostra economia. Hui hi hauria a Alacant 8.600 persones més treballant si el Govern central tractara amb justícia el nostre territori i les nostres persones.

Com mostra l’informe elaborat per Compromís al Congrés dels Diputats, any rere any les nostres comarques i ciutats han comptat amb un pressupost molt menor que el que ens correspon per població i contribució. Els alacantins i alacantines suposem un 4% de la població estatal i, no obstant això, la inversió de l’Estat únicament és del 2,6%. És a dir, els alacantins i les alacantines rebem un 35% menys del que ens correspon. Per exemple, l’any passat es van preveure només 341 milions d’euros, quan en realitat ens en corresponien 400. La repercussió d’eixe maltractament és de vora 2.000 persones menys treballant i quasi 100 milions d’euros que no ha augmentat el nostre PIB.

 Però no només el Govern central pressuposta molt menys del que ens pertoca, a més, és que no s’ho gasten. A dos setmanes d’acabar l’exercici de 2016, dels vora 840 milions d’euros consignats per al País Valencià, el Govern només havia reconegut obligacions per valor de 155, el 18%. És a dir, el càstig és doble: es pressuposten menys diners dels que ens corresponen i, a més, finalment no s’executen.

Això sí, per a altres territoris la generositat del senyor Rajoy és extrema: mentre que ignora la nostra terra i la represalia, desvia els nostres diners cap a altres territoris. El 80% del pressupost invertit per l’Estat al Corredor Mediterrani ha anat a les connexions... amb Madrid! Parlem de 10.700 milions d’euros. Em plantege què pensen d’aquesta arbitrarietat els seus companys de partit a Alacant.

En el darrer Ple Municipal vaig presentar en nom del meu grup polític, Compromís, però també en el dels nostres companys de govern, Guanyar i PSOE, una proposta de Declaració Institucional que, seguint el sentit de l’acord de les Corts Valencianes, demana la finalització del maltractament inversor per part del govern del PP, exigint per a això un Pla de Xoc d’Inversions i una política pressupostaria corresponent amb la nostra contribució real i el nostre pes poblacional.

Afortunadament, vam aconseguir la unanimitat enfront d’un maltractament que acaba amb esperances i futur. Gràcies a anar junts, fins i tot els que ho estan causant, s’ha acceptat i es comença a treballar contra aquest immerescut càstig. No ho deixarem ací: sumarem més i més per a aconseguir un tracte just en els propers pressupostos de l’Estat. No ens conformem amb les molletes quan tenim dret al pa sencer.

*Sonia Tirado és regidora d’Ocupació i Desenvolupament Local del’Ajuntament d’Alacant