Hèrcules, 95 anys de blanc-i-blau

ALICANTE. La celebració del Centenari, que va comptar amb una camiseta commemorativa amb els colors i escut originals de l’Hèrcules FC, ha contribuït a que l’herculanisme siga més coneixedor dels orígens blanc-i-rojos del club. No obstant això, hui en dia, tothom té clar que el nom d’Hèrcules està lligat als colors blanc-i-blaus (sense oblidar el negre).

Però des de quan vestix els colors actuals?

El primer partit de l’Hèrcules blanc-i-blau es remunta a 1928, 9 anys després del naixement del club. Va ser el 4 de novembre en el camp de la Florida, que després es denominaria de la Viña. Els herculans s’enfrontaven a l’Albacete FC en la primera jornada del Campionat de Múrcia de Segona Categoria. Era la primera vegada que disputaven esta competició, ja que els clubs de la demarcació d’Alacant acabaven d’abandonar la Federació Valenciana per discrepàncies amb els seus dirigents i s’havien inscrit en la Murciana, que malgrat el nom també incloïa clubs d’Albacete. En el partit, del que malauradament no es conserven imatges, es va realitzar un homenatge a l’impulsor del futbol a Alacant, José Muñoz Gomis, que va introduir este esport en 1903 i va fundar el primer club de la ciutat, l’Sportmen’s Club Lucentino. El debut de l’Hèrcules blanc-i-blau no pogué ser millor: va guanyar 3-1.

Però per què es van abandonar els colors que el club utilitzava des que va ser fundat per Vicente Pastor? El Club Natació Alacant, primer club de la ciutat guanyador d’un campionat oficial de futbol, havia desaparegut en 1927 a causa de sancions federatives. Alacant havia perdut el seu club més important i l’afició al futbol dequeia. La Directiva de l’Hèrcules va vore l’oportunitat de fer l’ullet als nombrosos seguidors del Natació adoptant els colors blanc-i-blaus dels nadadors. L’onze herculà va eixir al camp amb jersei blanc-i-blau, pantalons negres i calces del mateix color. La iniciativa va ser ben acollida per una afició que progressivament acudiria en major nombre al camp de la Florida. En pocs anys l’Hèrcules esdevindria el club hegemònic d’Alacant i el recolzament de personalitats i empresaris, alguns dels quals ja havien sigut directius del Natació, va impulsar-lo cap a la Primera Divisió.

En els primers partits amb els nous colors els jugadors no portaren cap escut al pit, un fet que no era estrany en aquells temps. De fet, l'escut que incorpora el blau fa la seua primera aparició uns anys després, el 18 de setembre de 1932. Aquell dia es va inaugurar Bardin, un preciós estadi (hui desaparegut), que s’ubicava al costat de la caserna de Benalua, també denominada de la Princesa Mercè o de Sant Ferran i que va ser derrocada l’any 2001. El partit inaugural enfrontà l’Hèrcules, que jugava en Tercera Divisió, al Madrid FC, campió de la Lliga 1931-32. Ricardo Zamora, el capità merengue, va rebre un banderí blanc-i-blau amb el nou escut del club, que no era altra cosa que el del Club Natació amb la substitució de les lletres CNA per les d’HFC i la modificació de la silueta representada, que ara era la d’un atleta de perfil grec.

L’equipació estrenada el 4 de novembre de 1928 i el nou escut del dia de la inauguració de Bardin han sigut les senyes d’identitat de l’Hèrcules, amb xicotetes modificacions, fins a l’actualitat i molt prompte també es convertiran en centenaris.