Generación V: Ferrxn Pintoresque

VALÈNCIA. En Culturplaza nos hemos propuesto un reto: retratar a aquellas creadoras y creadores jóvenes que dan forma a la nueva cultura valenciana. Una Generación V que ha llegado, no solo para quedarse, sino para sacudirlo todo. Toca jugar a este particular ‘Quién es quién’. Hoy: Ferrxn Pintoresque. 

Ferrxn Pintoresque
Instagram

-Fecha de nacimiento: 

-21/03/1997

-Profesión: 

-Graduada en Història de l’Art i Arqueologia. Actualment travesti d’èxit.

-Momento en el que supiste que querías dedicarte a ello:

-La primera vegada que vaig pujar a un escenari sabia que ja no volia baixar-me’n. Jo des de menuda he volgut ser arqueòloga i vaig fer tot el camí necessari per arribar a ser-ho. Vaig treballar a tres jaciments a València i vaig ser col·laboradora a un museu de la capital, però la vida dona moltes voltes i una no sap on va acabar.

A mi sempre m’havia agradat el drag i estava molt en contacte amb la meua part més “femenina” (sóc i he sigut sempre una persona no binària però fa uns anys no teníem les ferramentes ni els mots per a autodenominar-nos). He sigut sempre una persona activista i combativa, i he lluitat i discutit molt per a poder parlar de la ruralitat i la feminitat com un conjunt i no com a lluites aïllades; quan em vaig adonar que el drag en valencià em permetria donar a conèixer aquest discurs d’una forma més directa i que, a més, em permetia aplegar a un públic menys proper a l’activisme, vaig saber que aquesta era la meua feina ideal.

A partir d’ací, he tingut molts moments en els que he pensat que dedicar-me a açò ha sigut una idea meravellosa. Les drags no tenim una feina en concret, fem moltes coses, i dins de l’espectre laboral que tenim em dedique a la comèdia i als shows en directe, encara que també m’agrada molt ser una tia guapa en Instagram.

-Cuéntanos todo lo que debemos saber de tu proyecto creativo en un Tweet:

-Ferrxn naix d’allò absurd, campy i sense sentit en general, tant de forma estètica com conductual. Al fons d’aquest personatge estrident i ple de color, hi ha una reflexió crítica d’un marica nascut, criat i socialitzat a un nucli familiar de classe obrera baixa. L’estètica i la performance de Ferrxn són un reclam que utilitze al meu favor per a fer-me escoltar des d’un punt de vista crític i polític. Com va dir Killer Queen el drag es política, cariño, i tal volta totes les artistes drag que no ho pensen deurien revisar els seus discursos i privilegis.

-Si mañana se publicara tu biografía, ¿qué título tendría?

-El cupcake enfurecido y los maricones saltarines, que som jo i les meues amigues.

-¿Qué le preguntarías a una bola de cristal?

-M’agradaria saber si les persones nascudes més enllà dels 90 anem a trobar en algun moment de la nostra vida un poc d’estabilitat. Estabilitat així en general, me dona igual de quina, però estabilitat.

-Un disco, película/serie y libro: 

-El meu àlbum favorit i de tota la gent que té bon gust és Electra Heart de Marina, les millors sèries del planeta són Lost i Pretty Little Liars, li pese a qui li pese, i el llibre que triaria seria L’era dell’accesso de Jeremy Rifkin, un assaig d’economia de l’any 2000 que parla sobre el pas d’allò material a allò immaterial i que sorprenentment em va ajudar a superar una sèrie de traumes que res havien de veure amb l’economia, però sóc una tia bastant random. Encara que com a lectura universal recomanaria Cerdos, vacas, guerras y brujas, de Marvin Harris, que va ser el meu primer apropament a la filosofia.

-Momento artístico/profesional "tierra trágame":

-Quan tens un públic que no juga al teu favor. Mai he parat un show a mitat però sí que m’he donat presa per acabar-lo abans d’hora. Destacaria una vegada, al show que tinc amb la meua família drag (el Cabaret Canapé Chucrut), un assistent no parava de manar-me callar des del públic. Quan les meues companyes li van cridar l’atenció la seua resposta va ser trencar-me un botellí de cervesa als peus.

-A qué artista le dedicarías una calle: 

-A Samantha Hudson.

-¿Cuáles son tus emojis más utilizados? 

-¿Cómo/dónde te ves de aquí a 10 años?

-No sé on em veig però sí sé on em vull veure. Vull continuar fent la meua labor per la llengua i per l’art drag a València, però m’agradaria tindre molts més recursos que ara, fer teatre, televisió, ràdio, podcast... sóc una attention whore, m’agrada estar en tot i contar la meua monserga, experiència i visió de la vida.

-Tres cuentas de creadores valencianos que DEBEMOS seguir en redes: 

-Tres amigues de la terra que considera imprescindibles: @pamxdemia, @cao_kaal y @alexandra__rp.

-Completa la frase: La Generación V es… 

-Un conjunt de ties mal vestides, tintades i sense celles, persones que hem desnaturalitzat el significat de la paraula ‘art’ per gastar-la tant, i que hem transcendit tot allò que ens han dictat les acadèmies. Les hereves de tota la rebel·lia que no van poder tenir els nostres pares per l’època en la que es van criar. En resum, unes ties super xules i capaces encara que molts senyors en jaqueta i pantaló de pinces ens intenten fer creure que no.