‘Per Sant Valentí l’ametler a florir’
El fred i el sol acompanyen el florir dels ametlers a la nostra terra. Moment per abrigar-se i caminar per aquells camps on encara es poden veure treballades les terres que conreen els llauradors. Per descobrir la bellea dels paisatges agrícoles de la Marina. Per perdre’s per l’interior de la comarca i gaudir d’eixos senders que encisen l’ànima.
Flors blanques i roses marquen la pauta al febrer al bell mig de la Vall de Pop. Especialment al municipi d’Alcalalí, on des de fa quatre anys celebren Feslalí, una ruta per descobrir els seus ametlers en flor. Aprofitant així els ritmes que marca la natura per donar a conéixer de forma sostenible el poble i posar en vàlua el turisme d’interior i la cuina de sempre basada en aquesta matèria prima tan nostra, l’ametla. Fins el 22 de febrer els visitants podran gaudir d’un programa d’activitats vinculat al paisatge, l’agricultura, la gastronomia i el senderisme. Des d’una ruta de la tapa amb ametles, fins a una marató fotogràfica, així com excursions, rutes ciclistes, cata d’ametles, concurs de dolços amb ametla, showcookings i el darrer cap de setmana la IV Fira d’Oficis i Productes de la Terra, amb artesania, música i jocs populars al carrer. Un compendi d’esbargiment i cultura per tal que famílies i amants de la terreta puguen descobrir aquest xicotet racó de la Vall així com el seu patrimoni on destaquen, a banda de la florida dels ametlers, la ruta dels miradors i la Torre Medieval del S.XIV.
Difuminada queda de moment la maleïda Xylella fastidiosa (per molts, fastigosa). Ara ens centrem en la panoràmica colorida de la vall. A escala menudeta, com si fossim a un mini festival Sakura de Japó, canviant això sí el cirerer en flor -símbol de la cultura nipona- per l’ametla -símbol de la tradició llauradora de la Marina-. No oblidem però, que quan comence la primavera, a finals de març principis d’abril, també podrem gaudir de la floració del cirerer a la Vall de Gallinera i la Vall de Laguar. Tot a un passet de casa. Natura, cultura i tradició. Poble i camp.
Però tornem a l’ametla… la reina dels nostres dolços. Els de tot l’any com la coca maria, però sobretot els de Nadal (des del torró fins als pastissets de moniato i ametla). Rebosteria tradicional amb reminiscències ‘mores’ que no podem ni volem negar. Sobretot a la Vall de Pop, on vivien moriscos de les nostres terres fins que el 1609 foren expulsats. Vuit segles d’història que deixen tradicions culinàries arrelades.
Ametlers en flors com avantsala de la primavera. Com un primer brot d’esperança entre el sol i el fred.
D’altra banda, cal felicitar l’Ajuntament d’Ondara perquè tot just acaba d’aprovar la compra del Molí Coví, Bé de Rellevància Local, ubicat a la ribera del riu Girona. L’objetiu és restaurar aquest patrimoni hidràulic i habilitar el seu espai perquè la gent puga conéixer de primera mà el seu interés arquitectònic, etnològic i cultural.