Flor d'ametler

«Cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l’ametller», escrivia Josep Pla. En efecte: l’espectacle dels ametlers florits —incendi de blanc— demostra que la bellesa de la natura, sovint insuperable, mai no és excessiva.

De menut em van diagnosticar una al·lèrgia greu al pol·len de la flor d’ametler. Com que vivia a tocar d’un tossal tot plantat d’ametlers, febrer m’era un infern en les instàncies de la salut. Arribats els anys de l’adolescència, tanmateix, el meu cos va aconseguir —no sense una tortuosa ajuda mèdica— véncer les devastadores reaccions al·lergògenes que de menut em tombaven al llit. I es veu que l’esperit, agraït, ho va celebrar amb un enamorament cerval per la bellesa inenarrable dels ametlers florits.

Amb els anys, vull pensar que la feliç superació de la malaltia em va avançar una lliçó important: la vida, amb tractaments més o menys traumàtics, tendeix a ignorar i véncer les reaccions tòxiques, els perills d’irritació, l’impetigen. S’encalma, s’asserena, s’harmonitza amb els estímuls de l’entorn. Les flors dels ametlers, que de menut em feien emmalaltir, ara —senzillament— em corprenen. És un fet: els espectacles més bells s’estimen, s’aprecien i s’admiren millor amb el benefici de la maduresa. Posem per cas: l’esvelta elegància d’una palmera retallada sobre un cel de primavera; la serena inquietud —o la inquieta serenitat— del mar a boqueta de nit o a l’última hora de la vesprada; els colors de l’horitzó a l’eixida o la posta del sol; la discreta fantasia de la pluja amorosint-se sobre el vidre d’una finestra; la dansa de les flames d’un foc que crema a la fosca; el caprici de les formes dels núvols menats pel vent; l’espectacle d’un cel estrellat i rutilant en la nit muntanyenca; els camins de llum que la lluna tentineja a flor d’aigua sobre la mar...

En el negociat d’aquestes coses excelses —d’exquisida i sublim delicadesa— és on m’agrada situar l’espectacle indicible dels ametlers florits que el nostre país regala cada febrer. Si els japonesos, com és sabut, veneren ritualment el floreig del sakura o cirerer ornamental —Hanami (‘contemplació de flors’, literalment), en diuen del costum tradicional de gaudir de la bellesa de les flors—, i tendeixen a vincular-lo simbòlicament i existencialment a la mort, jo personalment, pel cantó de la vida, em confesse adorador fidel de les branques florides dels ametlers quan esclaten en aquest pletòric excés del febrer, com una blanca prometença de primavera. Sempre m’ha semblat —oh, meravella!— que l’esplendor de la flor d’ametler és una mena de garant decisiu en el cíclic renovellament de la vida sempiterna.

Per més que viatge —terra endins o mar enllà— sempre que trobe el prodigi d’un ametler florit sóc i em sent al meu país. Superada l’actitud reactiva i al·lèrgena davant la vida —tan pròpia de la joventut!—, saber-se i sentir-se feliçment immune a (quasi) totes les toxicitats quotidianes és, com diria aquell, «un trist privilegi de l’edat». I en la maduresa encalmada, a les regalies esmentades —l’embadaliment davant la platja, les palmeres, el sol, el foc, els núvols, la lluna, el cel...—, se n’afig una que em permet abastar la rara, entranyable i fútil sensació de la felicitat: l’enamorament pel país propi, que és —també això el defineix— el país de la mar i del gran espectacle dels ametlers encesos en flor.

Feu-vos un favor: penetreu el cor muntanyenc de l’Aitana, per exemple; la Mariola, si voleu. El Benicadell, el Sit, el massís del Maigmó, el massís del Mondúber, la serra del Ponoig, Serrella, la Carrasqueta, la serra de Crevillent, l’Arguenya, Bèrnia, la Grana, la serra de Biar, el Menejador, la serra de Catí, la serra d’Ador o la d’Agullent, si ho preferiu. Practiqueu un Hanami a la nostrada. Verifiqueu que el gran Josep Pla tenia raó quan sentenciava: «Cap flor no pot igualar la vaporositat aèria de la flor de l’ametller». Admireu l’espectacle dels ametlers florits. I constateu que, en efecte, aquest espectacle dels ametlers florits —incendi de blanc— és la més palmària demostració que la bellesa mai no és excessiva.