Epifanies o no

Epifania vol dir aparició, manifestació. També festa cristiana que commemora l’adoració dels Reis Mags d’Orient al Nen Jesús en el moment del seu naixement. Respecte a aquesta segona part podem dir que molts de nosaltres la vam poder fruir ahir tot i que ben segur alguns, sobretot els que tenen xicalla, l’avançaren unes hores -diumenge al capvespre- just després de la cavalcada de Reis. 

Una tradició la dels regals dels reis que va néixer a mitjans del S.XIX per competir amb una altra festivitat, en aquest cas, l’onomàstica de Sant Nicolau, un sant molt estimat pels cristians ortodoxes i a qui també li agradava fer regals. Potser Santa Claus ve d’aquesta tradició heretada dels colons holandesos amb el seu Sant Sinterklaas. I els reis Mags d’on venen, sempre han sigut tres? A Espanya la primera cavalcada de Reis documentada es va fer el 1886 a Alcoi protagonitzada per Melcior, Gaspar i Baltasar.

Abans però què hi va haver? Hi ha versions i versions. Històries per donar i contar. Aquests sacerdots erudits en un primer moment podem dir que vingueren de l’antiga Pèrsia. L’actual Iran, ves tu per on, llavors l’enigmàtic Orient. En un principi no tenien nom ni se sabia exactament quants eren. De fet, va ser al S.III amb l’evangeli de Sant Mateu on per primera vegada es parla de tres. No obstant, segons d’altres versions van ser quatre, i fins i tot l’església ortodoxa síria apunta -sense noms- a una dotzena de savis com les dotze tribus d’Israel. No oblidem tampoc a la bruixa Befana, que és el seu equivalent a Itàlia, i que reparteix caramels i xocolata als xiquets i xiquetes que s’han portat bé. Als més entremaliats els hi duu carbó. Va ser en aquest país veí on també va néixer el mite del cometa -l’estrela- que va guiar als mags.

Curiositats apart d’alguna postal amb tres reis blancs que va enviar algun regidor d’algun poble on governa Vox, val a dir que no va ser fins al S.XV que es dictaminar per primer cop que un dels savis era negre o de color. Així va ser a l’Edat Mitjana quan els savis astròlegs van passar a representar les tres edats de l’home i els seus tres colors (més aviat races). Baltasar el més jove representaria al continent africà, Gaspar el mitjà i amb el pèl-roig vindria d’Àsia, i Melcior ja un home gran de barba blanca seria el seu company europeu. On quedava llavors l’Antiga Pèrsia? El que són els interesos, les tradicions, el simbolisme… i els regals. Or per al rei dels jueus, encens perquè és el fill de Déu i mirra (aromàtica) i (medicinal) per mirar d’aliviar la passió i martiri que li determina el seu destí. 

Els nens però no ho veuen així. Misteri, fred, innocència e il·lusió. Si tanque els ulls encara m’enrecorde de quan em tocava a mi. Amb o sense cabàs al balcó un cop acabada la cavalcada de Reis corriem tots els cosins cap a casa ma tia Teresa. Dolços i regals. Amb casca o tortell. Tots impacients per obrir els paquets sempre ben embolicats. 

A la meva generació érem més d’indis o Cinexin però si retrocedim amb el temps també ens podem trobar amb patinets, boles -o ‘caniques’-, cordes per jugar a la comba i baldufes o trompes per rodar i rodar.  Els jocs de taula però, no desapareixan mai.  

Ara ja em toca rebobinar per tornar a la paraula clau, epifania. No sé si a algú se li ha manifestat i ho té clar, però la cosa política fins fa poques hores estava ‘comme si comme ça’. És a dir, crispada i més aviat regular. Amb expectació però sense acabar-te defiar. En breu però es desvetllarà finalment si hi ha o no hi ha govern. Quin serà el seu regal de Reis per aquells que estan al Congrés dels Diputats?