ALACANT. Moisés Pérez (Muro d'Alcoi, 1993) és periodista al setmanari El Temps. L'any passat va públicar El negoci de les aules, on radiografia el model educatiu a la Comunitat Valenciana després de dos anys d'investigació. Aquest dimarts visita Alacant per a presentar el treball a la llibreria Pinchon&Co del carrer Segura, a partir de les 19 hores. Alicante Plaza ha mantingut una conversa amb ell per conèixer els detalls de la investigació.
-Entenc que el llibre t'ha portat molt de temps confeccionar-lo. Com ha estat la reacció dels agents implicats?
-L'acollida del llibre ha estat relativament bona, encara que desigual entre els diferents agents implicats. Els sindicats amb incidència al camp de l'ensenyament, entitats que treballen a l'educació i federacions d'associacions de pares i mares, així com altres col·lectius i agrupacions, han mostrat interès per aquesta investigació periodística. De fet, han estat les impulsores d'algunes de les presentacions que he fet. Fins i tot, hi ha hagut exdirectius de les patronals que han apreciat el rigor i la professionalitat del meu treball.
-Han posat facilitats per lliurar la informació? I la Conselleria d'Educació?
-El procés de recerca de la informació ha comptat amb diverses dificultats. És evident que tota investigació periodística està associada a obstacles per aconseguir documents i dades, però, en alguns casos, aquests entrebancs els considere prou anòmals. No és normal que hi haja funcionaris de la Generalitat Valenciana que s'oposen a facilitar avaluacions i fiscalitzacions que efectua la mateixa administració sobre l'ús correcte dels diners públics. En el cas de la conselleria d'Educació, aleshores encapçalada per Compromís, sí que s'ha respost a les meues sol·licituds, tot i que amb els ritmes que, de vegades, compta l'administració.
S'ha de dir que les principals patronals de l'escola concertada i privada valenciana, és a dir, Escoles Catòliques i Feceval, han contribuït a totes les meues peticions. El problema ha estat quan s'ha sol·licitat informació a determinats col·legis. Si un centre educatiu es finança majoritàriament a través de subvencions públiques, és poc raonable que no conteste a les peticions d'informació i, el que és més greu, no oferisca aquestes dades a la seua pàgina web. Una part de les escoles lligades a l'òrbita de l'Església catòlica no proporcionen cap informació econòmica. S'escuden en què no estan obligats a fer-ho per llei perquè no són entitats mercantils, però s'hauria d'exigir per dos motius: gestionen diners públics i presten un servei.
-L'educació concertada és educació pública?
D'entrada, l'escola concertada hauria de ser indistingible de l'escola pública. Al remat, es tracta d'empreses privades que presten un servei públic perquè han estat contractades per part de l'administració i es financen en gran part a través de diners públics. A la pràctica, tanmateix, no ocorre així. Posaré un exemple: les anomenades com a quotes voluntàries, les quals m'agrada rebatejar com a copagaments. Encara que, a priori, haurien de ser voluntàries, en moltes ocasions s'acaben convertint en obligatòries. Ho deia ben clar un estudi que va elaborar fa poc ESADE: en l'actualitat no hi ha gratuïtat universal per a accedir a l'escola concertada.
"D'entrada, l'escola concertada hauria de ser indistingible de l'escola pública. A la pràctica, tanmateix, no ocorre així"
Hi ha altres diferències no menors entre l'escola concertada i l'escola pública, com ara la confessionalitat d'una part gens menyspreable de l'escola concertada. A banda d'actuar com a barrera d'entrada, és un element que xoca, realment, amb la concepció de l'escola concertada com a complement de la xarxa pública i com a un servei públic contractat per l'administració per la falta, a priori, de suficients infraestructures públiques.
-Veus una situació equilibrada entre concertada i pública?
-En termes generals, la presència de l'educació pública sempre ha estat superior a l'escola concertada. A Espanya, el 67% de l'alumnat acudeix a centres de titularitat pública, un 30% ho fa a escoles concertades i la resta estudia a centres estrictament privats. A escala valenciana, quan ha governat l'esquerra, normalment s'ha tractat de mantenir un cert equilibri entre ambdues xarxes. Si concebem que l'escola concertada és un complement de la pública, un recurs per on no arriba els centres de titularitat pública, no té cap sentit que es busque desequilibrar la balança cap a la concertada, com habitualment s'ha intentat per part del PP. Actuacions com ara la imposició del districte únic atresoren el risc de desequilibrar la balança.
-Parles de negoci als col·legis privats i concertats a la Comunitat Valenciana. Es dona als dos àmbits per igual?
-Es tracta, al final, d'empreses privades o d'entitats religioses que busquen aconseguir un rèdit econòmic amb l'educació. Al final, la distinció entre l'escola concertada i l'escola privada és que una rep un finançament regular per part de l'administració pública, amb les nòmines dels professors abonant-se per part de la conselleria d'Educació, i una altra s'ha de finançar exclusivament pel cost de les matrícules.
Ara bé, la voluntat de fer negoci, en alguns casos, és compartida amb altres objectius. En el cas dels centres propietat de les congregacions religioses, hi ha un anhel de fer proselitisme de la doctrina catòlica, encara que s'ha de remarcar que la xarxa de col·legis vinculats a l'Església catòlica no és monolítica i existeixen diferències substancials dintre d'ella. Pel que fa a les escoles cooperatives, s'observa un propòsit de promoure una educació amb uns valors d'igualtat, respecte i diversitat.
"No és tolerable que les quotes voluntàries es transformen massa sovint en obligatòries i acaben per convertir-se en una mena de filtre econòmic de l'alumnat"
-En el cas de l'escola concertada, pot haver-hi negoci? O no deu haver-hi?
-És una qüestió que donaria per a un debat molt ampli, en el qual, crec, no em pertoca opinar. Ara bé, sí que hi hauria d'haver una línia fonamental: la recerca d'un rendiment econòmic no hauria de xocar amb la gratuïtat i la qualitat de l'ensenyament.
-Les quotes voluntàries s'han d'atendre per part dels pares? Són obligatòries?
-No és tolerable que les quotes voluntàries es transformen massa sovint en obligatòries i acaben per convertir-se en una mena de filtre econòmic de l'alumnat. Si l'escola concertada rep diners públics i està contractada per l'administració per prestar un servei públic, no és admissible que vulnere un principi sagrat com és la gratuïtat de l'educació. Imposar barreres econòmiques és fomentar la desigualtat.
-Allà on es pot triar entre pública i concertada per què hi ha més oferta, la concertada juga amb avantatge?
-Depèn molt de context. Existeix sovint un encanteri social de la concertada com a una xarxa de distinció d'algunes classes mitjanes amb aspiracions enfront de la xarxa pública, amb més percentatges d'alumnes migrants i procedents d'uns orígens més desfavorits. Ara bé, les dades indiquen que durant el Govern del Botànic es van alterar les preferències de les famílies. Si a la darrera etapa d'Alberto Fabra, del PP, com a president de la Generalitat Valenciana, el rànquing de centres més sol·licitats estava copat per l'escola concertada, amb l'executiu d'esquerres aquesta situació s'hi va capgirar.
"A l'escola pública, el 16% de l'alumnat prové d'entorns desfavorables mentre que en el cas de la privada i concertada, és només del 6%"
-A més de cobrar eixes quotes, els criteris d'entrar a la concertada no hauria de ser transparents i igualitaris? Es donen eixes condicions?
-No, i tot el món hauria de poder accedir-hi. Quan s'imposen quotes que massa sovint es transformen en obligatòries o altres pagaments, com puga ser el cas d'uniformes o altres despeses, s'està descompensant la balança. Hi ha una dada, recollida per un informe de l'IVIE i la Fundació BBVA, que és simptomàtica. A l'escola pública, el 16% de l'alumnat prové d'entorns desfavorables mentre que en el cas de la privada i concertada, és només del 6%.
-Hi ha comarques o zones en la concertada és més forta, té més implantació i després es nota en els àmbits socials i polítics?
-Normalment, l'escola concertada està instal·lada en aquelles zones en les quals hi ha possibilitat de negoci, és a dir, en les ciutats grans i mitjanes i a les zones costaneres, en les quals sol concentrar-se la població. Rarament, hi ha escoles concertades en zones rurals, perquè allà aquesta activitat econòmica no seria rendible.
-Hi ha interessos al darrere? Quins?
-A banda de l'interès econòmic, el qual s'ha de tenir en compte, hi ha també un interès ideològic. La majoria dels centres vinculats a l'Església catòlica reconeixen en el seu ideari la voluntat d'educar d'acord amb uns valors molt determinats, els quals, de vegades, poden xocar amb les idees de respecte a la diversitat i a la igualtat que haurien de vehicular qualsevol sistema educatiu. La meua investigació, de fet, pretén mostrar quins són els interessos què hi ha rere l'escola concertada, atès que solen estar absents de les discussions públiques sobre l'educació.
-La cosa va per barris o pobles?
-A València, de la qual es disposen més dades, hi ha una concentració de l'oferta concertada en les zones més benestants i una menor presència d'aquesta classe d'escola en els barris més populars. Ara bé, hi ha casos amb una xarxa sorprenent de la concertada, com és Alcoi. És la conseqüència del mapa escolar que va dibuixar el PP a finals dels anys noranta.