"Ens costa trobar dones al circ"

ALACANT. Jugant amb portes aplega la companyia alacantina La Trócola este divendres al Teatre Arniches. Ells representen el nou impuls que ha pres el sector del circ a la província, i en particular a la ciutat. Són a les arts escèniques el sector que millor funciona, molt per davant de teatre i dansa.

Amb Emportats, troben el successor de Potted, l'espectacle amb què debutaren exitosament, i que suma 250 representacions a 10 països. "Tenim moltes ganes de tornar a l'Arniches", conta Andrea Pérez, "perquè hem crescut molt i tenim ganes de mostrar aquest canvi que ha tingut la companyia". Sempre amb un somriure en la boca, tot i trobar-se al llit per constipat, diu que "hem crescut artísticament, en número de persones, en trastos i en tot".

Creixent però atents a mantindre la intimitat. "Ens agrada molt l'Arniches perquè l'espai és molt íntim", assenyala, "es genera una sensació de proximitat amb l’espectador que en altres teatres perquè són molt grans no es pot tindre". A més, no s'oblida d'un altre factor destacat, que "la Generalitat Valenciana torne a programar La Trócola ens afiança de que el circ està en molt bon estat". Una realitat que es demostra amb la resta d'espectacles que ofereix el centre depenent de l'Institut Valencià de Cultura, que enguany ha augmentat la presència del gènere entre les propostes del primer trimestre.

"Ha costat que el circ estiga al mateix nivell que la dansa i teatre", apunta. Per a Pérez és clau el programa Platea que va impulsar el Ministeri de Cultura on van incloure el circ "i es va començar a exhibir en sales". Així, es va donar un gran bot, "es programa en sala igual que altres disciplines". I el que és més important, el públic va respondre molt positivament. Com va passar este desembre a la gala de l'associació Donyet Ardit, a la qual pertanyen i amb la què van començar. Aquell pas pel Principal, com el que van fer a setembre al festival Circarte, on es van esgotar les entrades, demostra eixa realitat, "és una referència de que el circ a Alacant és un sector molt potent".

Ella celebra un gran pas que donen amb Emportats, incorporar la música en directe. "Ho notem moltíssim", diu, i ho van notar des del mateix moment de la creació per "poder haver pensat quina és la millor música per a cada segon de l’espectacle i quina escena és millor per a la música composta". I, a banda, afegeix, és com sumar un concert. Per això està contenta de com els ho han valorat, "és un pas més del que volia fer la companyia, seguim apostant". 

En el que es mantenen és en la barreja d'acrobàcia i malabars, "les dos disciplines que controlem més els que estem la companyia". Si a Emportats en són cinc fent equilibris, un més que a Potted, s'ha de sumar els dos músics. I d'eixa llista, per ara, ella és l'única dona. "Hi ha una presència més gran d’homes", comenta, "ens costa trobar dones". I no és per falta de qualitat, recalca, "hi ha molt bones i potents". El que passa és que, en el context actual "en què es tracta de visibilitzar la dona, les del circ estan molt sol·licitades". 

A les gales esmentades, reconeix que els va costar trobar les artistes, de manera que es van quedar amb "menys de la mitat de dones que homes". Una situació que creu "que poc a poc està canviant". I el canvi ha de començar per la pròpia mentalitat, "les dones estan veient que poden fer el que vulguen". Així demostrant que es superen temps passats, quan "al circ hi havia una herència de que les dones feien més coses com acrobàcia aèria, contorsió o verticals". "Hi havia molt poques dones malabaristes i cada cop hi ha més, és important reflexar que està canviant la societat", subratlla.

Estar refredada no és cap fre per a l'espectacle, "estic al llit i tranquil·la fins el divendres. L’espectacle ha de continuar, crec que només em suspés un cop, quan se’m va trencar la mà". I és que un món que es manté pel treball físic, "quan hi ha una lesió no es pot canviar fàcilment la persona" perquè la substitució hauria d'assatjar també molt. Al cas de La Trócola els seus espectacles no són modulars com altres coneguts muntatges, "intentem que no hi haja parts i que siga un treball molt coral, que els que estan a escena facen tot, cadascú dins de la seua disciplina i el que millor sap fer".

Això els marcava el repte d'integrar ara els músics, "el que ens proposàvem era que no estiguérem tocant a un cantó i que estigueren barrejats fent tot". I tenint en compte que no conten amb el suport d'una història predefinida, "no tenim fil conductor i no hi ha uns personatges". És sobre l'escenari quan la cosa canvia, "quan transitem l’escena, surt amb la relació, no ve de manera imposada". Al procés creatiu debateixen si els interessa que "hi haja història, si volem que siga físic o de disciplines i escollim el que millor ens va". Treballant junts i sobre les taules és quan aconsegueixen eixa relació. 

"Tenim molt oblidat a l'adult"

Si bé l'èxit del seu espectacle està al públic familiar, donat que els seus muntatges són per a tots, "no pensem en un infantil, pensem en general". Pérez puntualitza que "personalment pense més en el adult perquè es creu que el circ és molt infantil i crec que al públic adult li pot agradar molt i el tenim molt oblidat". De la mateixa manera que el teatre pateix la falta de trobar als espectadors de la vintena i trentena, Pérez creu que se'ls té oblidats, quan "el circ té aquesta capacitat de ser per a tots els públics". I, per això, "pensem en tothom". Un fet que li agraeixen "per les crítiques que tenim, ve gent de totes les edats i ens han dit com ho han disfrutat".

Pérez revela que li "agradaria fer un espectacle només per a adults perquè hi ha molt pocs". El problema que es troba? "És difícil de programar", lamenta. D'ací que demane que es produisca un canvi tant pel públic, com pels programadors dels espais, "es pot fer un espectacle només per a adults i que funcione molt bé". Mentrestant, els xiquets són un públic assegurat, "els hi agrada molt perquè les disciplines que es treballen impressionen i sempre funciona". "Està bé que incloga a tothom", conclou, "però m’agrada quan em parlen amb el meu llenguatge, és un espectacle per a mi i no per a tothom".