Recentment m’han fet saber que l’ICONA, a partir de 1972 del segle passat, va repoblar amb pins (Pinus sp. encara que preferentment Pinus halepensis ) territoris de la provincia d’Alacant, a saber: parcialment Serra Gelada, alguns espais en les serres de Bèrnia i Serrella, certes àrees bosquinoses en termes municipals propers a la Serra de l’Aitana com ara Alcoleja i una foresta pública de la Vila Joiosa. Personalment, agraeixo molt aquesta aportació que em facilita el treball.
Sempre m’he implicat de manera preferent en defensar el patrimoni científic natural a casa nostra (Marina Baixa i Marina Alta) i arreu, especialment de totes aquelles espècies de flora i de fauna d’insectes molt greument amenaçades o en perill crític.
Així, al Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades editat per la Generalitat Valenciana, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge al 2010, ISBN:978-84-482-5254-0 en el que vaig col.laborar al seu moment com membre del meu equip d’investigació o jo mateix en solitari, aportant exactament 9 cites bibliogràfiques referides a plantes en perill d’extinció o vulnerables en el meu bocí de territori (Marina Baixa)
Hem de dir en termes molt generals que quan les plantes van instalant-se en un determinat territori al llarg del temps geològic, desenvolupen unes dinàmiques adaptatives morfològiques i fisiològiques estratègiques referides al clima, a la composició química del sol i entre elles mateixa, fins arribar a una comunitat final armoniosa i de màxim desenvolupament posible, coneguda com comunitat climàcica, el territori homogeni ocupat per una comunitat climàcica s’anomena tessel·la. A la seva vegada influeixen amb modificacions positives al clima, com ara major gradient d’humitat. El paisatge natural d’un determinat territori és un sumatori de tessel·les amb la seva vegetació climàcica.
A casa nostra la distribució d’aquestes comunitats climàciques des del nivell del mar, Serra Gelada, al cim altitunidal de l’Aitana, podria recordar a la rampa d’un tobogàn, a manera de pisos bioclimàtics: termo, meso, supra, oro i crioromediterrani, cada un definit per uns intervals d’altura i uns indexs que ara no venen al cas.
Tornem als pins, la repoblació forestal de l’Aitana es va dur a terme en el tram font de l’Arbre / font de la Forata, a tocar de cantil vertical de les instal.lacions actuals del ràdar, on els pins de les espècies Pinus nigra subsp. nigra i Pinus pinaster es van plantar al damunt de la valuosa comunitat climàcica vegetal que es coneix com “brolles pulvinulars (coixins) semiesfèrics espinosos culminicoles (dels cims)” (M.Costa), més o menys uns 1400 metres d’altitut (pis supramediterrani), així: Vella spinosa, que en la Comunitat Valenciana sols es presenta en la part més alta de la Serra d’Aitana, Erinacea anthyllis (coixí de monja), Genista longipes, Hormathophylla spinosa...(poden escriure els noms científics en Internet i buscar-los) aquestes plantes i les acompanyants en el territori esmentat, ja no han tornat a rebre el sol com cal per l’alta densitat de la plantació, molts pins junts anem a dir. Suposa un factor d’interferència molt greu en l’estabilitat de la comunitat climàcica, en arribar “ocupes del territori” és a dir aquests pins “estètics” esmentats, recordem la frase “forasters vindràn que de casa ens trauran”, no feia cap falta estabilitzar pendents ni mantindre el sòl, les plantes climàciques que hi viuen s’encarregaven de fer-ho a la perfecció. Totes elles són “camèfits”, vol dir que les gemmes de reemplaçament s’eleven a menys d’uns 25 centímetres i per això poden quedar protegides en els periodes de fred per un mantell de neu o de fulles seques. (També, tal vegada, la motivació havera pogut ser un suposat acudit estètic: pregunta: “com no va a tindre Aitana pins?” / resposta: “doncs pins”.)
I a hores d’ara el més greu ha passat a principis d’octubre: m’han fet saber que s’està produïnt una tala de molts d’aquests exemplars, imagine que el motiu és la prevenció de focs forestals, ja molt freqüents, per cert, al territori. Altre impacte derivat que afecta a les plantes climàciques, l’efecte és greu, ja que suposa trepitjar el sòl, us de motoserres, caiguda dels pins al damunt de les plantes properes, talar les branques abans o després de l’arrossegament al camí, fer munts... en suma un viatge d’anada i tornada d’uns 50 anys de durada, amb molt poc trellat en la meva modesta opinió.
Caldria que previ a les repoblacions forestals més recents (1972 fins ara) amb pins s’havera valorat de manera adient la possible presència de plantes importants al territori.
Anem a Serra Gelada, on es va portar a terme per la mateixa època una repoblació forestal parcial amb Pinus halepensis , en aquest cas la comunitat climàcica vegetal del territori es coneix com “llentisclars semiàrits alacantins” (M.Costa) termomediterranis, vol dir que arriben fins als 350 metres d’altitut, les plujes anuals no ultrapassen els 250 mm (ombroclima semiàrid) temperatures molt altes a l’estiu i suaus a l’hivern, per la qual cosa no perden les fulles, fet que permet mantindre la fonamental fotosìntesi tot l’any, també les plantes que la componen s’han tingut que anar adaptant a tots els factors, al substrat i entre elles fins un estat final adient i estable, són de vora mar, de port arbustiu alt, d’altura similar a la de l’home, tothom les coneix: llentiscle, coscolla, aladern, margalló,efedra, ginestó valencià, arbocer… una comunitat de veïns i veïnes, anem a dir, perfectament adaptades entre si i amb tots els trets del territori, també influeixen positivament en el clima amb una major humitat ambiental.
Aquest any hem tingut una llarga temporada sense pluges i els pins s’han anat assecant oficialment per aquesta causa, la “sequera dels pins”, i ha estat molt cridanera, descartant la col·laboració d’altres vectors com determinats coleòpters de moment a l’estar tan febles. He visitat Serra Gelada i el pronòstic no és gens bo.
Aleshores hem de concloure que els pins no estaven tan adaptats a una sequera dura i llarga, amb resultat final de molts arbres morts. Les plantes arbustives sí s’han adaptat, també ho han passat malament, però pràcticament el 100 x 100 ha resistit, ho he pogut verificar, són més adients.
Abans del proper estiu caldrà, sí o sí, talar els pins secs, el que implica moltes despeses i amb la dificultat afegida de ser un territori de forta pendent i d’alta dificultat d’accés. Els pins talats hauran de ser arrosegats pel mig de las plantes arbustives climàciques, que patiran els mateixos efectes negatius que a l’Aitana.
Serra Gelada és un Parc Natural molt visitat, en horari laboral dels treballadors del parc s’han contabilitzar a 30 d’octubre 230.960 visites, sense afegir les altres hores del dia; a l’any 2023 els visitants van ser 216.093, conclusió: caldrà previndre el foc per les perilloses coseqüències derivades que poden afectar la integritat de les persones que es troben allí en aquells moments, als bombers i cosos de seguretat i als xalets i edificis propers.
Aporte una dada molt important: el 8 de juliol de 2009 es va declarar un incendi forestal a la Serra Gelada en les voreries de Benidorm, que va cremar unes quatre hectàrees en un paratge proper al Parc Aquàtic del Racó de l’Oix.
Conclusions: els oportunistes pins no estaven tan adaptats a la sequera. No tenen la culpa, és cert, la culpa la tindrien els responsables que van decidir plantar-los.
Conec perfectament aquest parc, ja que he estat President de la Junta Rectora, gratia et amore, composta per membres i representants diversos, entre els quals estàn els dels Ajuntaments d’Altea, L’Alfàs del Pi i Benidorm, durant 6 anys, del 2016 al 2022, ja que vaig presentar la meva dimissió el 28 de febrer de 2022 i a hores d’ara, finals de 2024, encara no s’ha anomenat un substitut o substituta.
Em preocupa la pèrdua de l’agricultura i de la cultura agrícola al anar morint-se els agricultors, voldria que es recuperar-la per a donar treball estable, una de les meves propostes es plantar aromàtiques (timó, espigol, romer i altres, que són molt abundants al territori) als bancals abandonats del nostre interior, preferentment per obtindre essències per destilació i diversos productes medicinals o culinaris, a manera de la Provença francesa, sempre utilitzant plantes autòctones conreuades de vivers, no mai recol·lectades de les muntanyes.
Tinc per norma no descalificar a cap persona, els descalificadors que descalifiquen acaben convertint-se en descalificats per ells mateixa.
El meu condol pels morts i desapareguts per causa de la DANA, en aquests lamentables i durs moments.