X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

CARTOGRAFIES DOMESTICADES

Els barris més abstencionistes d’Alacant: “ací és normal que la gent no vote”

Analitzem el plànol urbanístic que deixen els resultats de les eleccions generals. Per què tres de cada quatre veïns de Sidi Ifni – Nou Alacant no participen a les eleccions generals? 

17/11/2019 - 

ALACANT. “La gent només pot ser sociable quan disposa de certa protecció amb respecte als demés; sense l’existència de barreres, de fronteres, sense la distancia mútua que constitueix l’essència de la impersonalitat, la gent és destructiva”, afirma Richard Sennet a La caiguda de l’home públic.

Una de les dades més sorprenents del resultat de les eleccions municipals va ser la baixa participació als barris del nord, que va arribar a un 73,4% d’abstenció a Sidi Ifni i Nou Alacant. “La gent se sent ningunejada”, respon Manoli Cerdà, presidenta de l’associació de veïns de Ciudad Elegida.

“El que més em preocupa no és l’abstenció, que puc arribar a entendre-la, el que no entenc és com a estos barris ha pogut eixir l’ultradreta de segona força. El barri s’ha degradat moltíssim, tenim un índex d’absentisme escolar elevat i ocupacions il·legals. Ara mateix al sector 1 de Joan XXIII estem patint un procés semblant al que va passar amb el sector 2 fa uns anys”.

“La gent de tota la vida va començar a vendre les cases molt barates. Ací el règim és de comunitats i mantenim els jardins i les zones comunes... Som casi mil huit-centes cases, i ací fa sis anys que no podem utilitzar les piscines”, afegeix Cerdà. La imatge més sorprenent per a la representant veïnal es repeteix tots els matins, quan desenes de cotxes provinents de tota la comarca taponen el carrer Pedro Camacho: “el col·legi de Sant Agustí ho engoleix tot. Els concertats no poden cobrar perquè tenen finançament públic, però sí hi ha unes quotes afegides com el menjador, les extraescolars... que acaben suposant una barrera per a la gent del barri”.

“Abans d’entrar a l’associació de veïns jo estava a l’AMPA del col·legi Joan XXIII, ara Pedro Duque. Encara recorde les lluites perquè construiren un menjador o una sala d’usos múltiples, mentres gent de fora del barri venia a l’altre col·legi pagat amb diners públics”, lamenta Cerdà.

La educació pot ser una de les claus perquè l’abstenció a estos barris es meneje entre el 60 i el 75%. La sociòloga María Jiménez-Delgado ha estudiat com l’educació infantil de la ciutat pot afavorir la segregació social per classe social, origen i ètnia. “Mare de Déu del Carme, el barri on s’ubica l’escoleta Benacantil, està habitat en la seua major part per població d’ètnia gitana amb densitat d’habitants per casa molt alta, amb un 36% de cases amb quatre membres o més, front a un 9% de la resta de la ciutat”, assegura l’estudi. 

A les escoletes municipals Els Xiquets —al barri de Mare de Déu del Remei— i Siete Enanitos —al barri de Colònia Requena— el percentatge d’alumnat immigrat és del 26% i no arriba a l’1% de població gitana. En canvi, a l’escoleta Benacantil —administrada per la Generalitat— l’alumnat immigrant és del 60% i el gitano del 28,60%. Amb un 80% d’escoletes privades, “hi ha una forta segregació per classe social, origen i ètnia, al ser la població immigrada i gitana l’única escolaritzada en una de les dos escoles públiques infantils”, afirma l’estudi.

Als barris de la Zona Nord, la segona força més votada ha sigut Vox, caracteritzada pel seu discurs anti-immigració. Al cas de Sidi Ifni – Nou Alacant, amb l’abstenció més elevada, hi ha un 70% d’origen espanyol, un 7% d’europeus i un 13% d’origen africà. Les dades més diverses es troben a Colònia Requena, on la participació va fregar el 60% i hi viuen un 52’2% d’origen espanyol i un 34’4% d’origen africà.

“Són barris molt vulnerables, fa vint anys es va remodelar Mil Viviendas —nom popular de Mare de Déu del Carme— i es pensaven que derruint-lo sencer anava a arreglar-se els problemes d’inclusió. Una comissària de policia nacional, un centre comunitari... Res”, lamenta Manuela Cerdà.

“Entre Càritas i l’associació veïnal formem una xarxa per acompanyar gent gran, estar pendents... Amb gent de tota la vida però també nouvinguts que van integrant-se en la vida de els comunitats. Ací es viu bé, tenim les millors vistes de la ciutat i la crescuda de la mar no ens arribarà. Fins i tot encara queden alcoians i madrilenys amb apartaments per a estiuejar. Però estem abandonats per l’administració, és normal que la gent no vote”.

@carlospastor__

Noticias relacionadas

next
x