Els Amics de les Arts: "On escoltes més al públic, passen coses de veritat"

ALACANT. Apleguen Els Amics de les Arts al teatre Arniches este dissabte amb ganes d'apropar-se al públic després de l'intens estiu de festivals. Presenten Un estrany poder, disc llançat la passada primavera i que precissament van moure per eixos grans escenaris. Ferran Piqué conta via telefònica la satisfacció amb què han représ la marxa, després d'un temps que portaven parats. Va ser traure'l i al presentar-lo "la surtida a nivell de venda d'entrades va ser molt gran i en directe estem veient que la gent ha abraçat cançons quasi com si fossin clàssics a l'alçada de Jean Luc i Louisiana o els camps de cotó". 

Així d'optimistes apleguen, sabedors de que senzills com Les coses, 30 dies sense cap accident i El seu gran hit "ja s'han convertit en temes que hem de tocar sí o sí perquè si no, la gent ens tira coses". Després de tots eixos festivals, ara senten que "és tornar un poc als orígens". "Quan comences", recorda, "ho fas a sales, o en teatres petits com és el cas d'Alacant, on la gent està la vora, i tenim ganes d'aquesta proximitat". I això tot i que deixa clar que "un festival és molt guai, hi ha molta gent però és molt poc tu a tu. Massa gent inclús".

Amb la gent asseguda que trobaran a l'Arniches, "com a mínim al principi", ja avança que els xarrarà prou, "i tocarem un tema més tranquil del que no tocaríem si fóssim a un més gran". Piqué transmet il·lusió quan parla d'esta etapa, "serà més íntim, amb Els Amics més despullats, més de veritat". Tant que pensa que tenen "un valor afegit els concerts més petits, són més exclussius, on es crea una màgia". I això perquè "on escoltes molt més al públic, passen coses de veritat".

Els menuts, difícils

Tot i la seua preferència per estar tan a prop del públic, confessa que li semblen també els més difícils. "És molt més fàcil tocar davant de 25.000 persones que no pas de 200", assegura, "davant de 200 no pots amagar res perquè es veu tot". Un repte on "veus la cara de tothom i tothom te veu i està pendent i és guai". Fets que a un festival es perden perquè es guanya en "l'energia desenfrenada de saltar i cridar: la gent té la necessitat de viure les coses en col·lectivitat i quan més són, més potent". "Tenim la sort de moure'ns en els dos ambients", conclou, "si només tinguérem un, voldríem l'altre".

Alacant té un punt de repte també diferent. "Aquí som menys un grup mainstream que a Catalunya", explica, "i llavors ens trobem que baixar és com un viatge al temps, quan feia set anys no ens coneixia tanta gent i estaven els seguidors fidels que venien". Això sí, els seus discos funcionen bé a les llistes estatals, Un estrany poder en eixir va arribar al número dos la setmana del seu llançament. El que sí volen és créixer en la Comunitat Valenciana, "i poquet a poquet, anar fent camí".

Eixe camí al segon any de gira va acompanyat per nou repertori. "El primer l'hem centrat en les cançons noves i el segon, ja és una mica de renovar però agafant cançons antigues", raona. Els permet superar els moments en què els sabia "molt greu haver deixat cançons fora de la tria". El que es remou per baix és l'inquietud de no repetir-se, "està bé anar canviant perquè les cançons quan les graves acaben al disc i quan les toques al directe, evolucionen". El que els permet plantejar-se "donem-li una volta i veiem com ho faríem a dia d'avui".  "Està bé no matar les cançons i deixar-les a un calaix de per vida", considera, per això és del parer "de tant en tant, obrir-lo, remenar i traure unes quantes i guardar algunes". I exemple d'això, conta, el tenen en què han rescatat Monsieur Costeau, "l'hem renovat una mica, que ens sembla més divertida".

Un estrany poder el van gravar amb el productor Tony Doogan i contaven al principi en la seua presentació com valoraven que una persona que havia vingut de fora els havia aconseguit traure el que tenien més endins. Ara Piqué té clar que "hi ha un abans i un després". "Ja no només a nivell sonor i de resultat, sinó pel procés de treball i el fet de veure moltes coses", detalla. Per a ell ha sigut fonamental el contacte amb l'escocés, "si no hi hagués sigut amb ell i hi hagués sigut un altre, no hauria sigut el mateix". 

"La fredor". El punt de vista de l'estrany que no els coneixia de res el considera un dels trets més interessants d'eixa producció. "No tenia cap expectativa a sobre nostra", raona, "i això li va donar una llibertat per a opinar i va estar molt bé". Finalment, va ser una espenta i una nova forma d'enfocar i situar-se, "on els deia això és important i, sobre tot, això ho has de descartar perquè no ho és". Els va fer veure com eren, de manera que "lluitàrem i no malgastàrem energia". I, al cap i a la fi, que són si no, Els Amics de les Arts? "Quatre nois que cantem en català i ja està. I t'adones que més que fer un disc nou per veure què canvies, has de fer-ne un pensant què no has de canviar", conclou Piqué.