A partir de divendres ja tenim trenet altre cop entre els pobles de Teulada i Calp. Poc a poc la línea 9 del TRAM es va eixamplant, això sí amb anys i anys de retard. Més val tard que mai. Jo amb el temps m’he anat acostumant a l’autobús de substitució. Dénia i Benissa per la nacional, sinuós traçat de viratges tancats i la pedrera i la corba de la Garganta de Gata al costat, amb vistes a la via fèrria que d’ací no res tornarà a vibrar. El bus em deixava dins del poble, al costat del bar Frau.
A partir d’ara hauré de tornar a caminar. Espere que el carril bici o peatonal que estava previst que es construís a l’estació de Berdica (Benissa) ja l’hagen acabat. Tot costera amunt i després tot costera avall. Un parell de quilòmetres faran bondat. El meu exercici espiritual. El bus fins a Teulada l’hauré de continuar agafant.
I pel que fa al trajecte en el trenet de la Marina, el paisatge em tornarà a enamorar. Penya-segats, cales, muntanyes i barrancs. Si anem cap al sud travessarem el pont del Quisi, del Ferrandet i del Mascarat. Joies de l’arquitectura de la Revolució industrial, especialment el Quisi o Santa Anna, viaducte amb cinc columnes i amalgama de ferros en alt i vista avall el barranc. Cinquanta metres d’alcària que fan pensar. M’encanta el trenet encara que ara l’hagen modernitzat. Per mi és com un viatge al passat. Un guanyar la batalla a l’orografia pròpia d’aquesta Marina Alta i Baixa que ens tenia tan aïllats fins que més d’un segle enrere uns visionaris tingueren la brillant idea de fer els túnels del Mascarat.
Sí, ja sé que la major part de vosaltres no sou de tren. Sou de cotxe i més ara que l’autopista ja no és de pagament. Jo és que ni conduïsc ni conduïré mai. Forme part de la minoria que als pobles encara fa servir el transport públic i el considera essencial. Cohesionar comarques des de la comoditat d’un seient amb vistes espectaculars i un bon llibre al costat. Ara només falta que el ferrocarril arribe a Dénia, la seua destinació final. I que desvelen la incògnita sobre si hi haurà o no un futur baixador a la Sella que dóne servei a dos pobles oblidats pel ferrocarril, Pedreguer i Jesús Pobre.
Més de cent anys de tradició té el nostre trenet, la línea Dénia-Benidorm. I de retruc envit a Alacant. Una aventura eixir de la ciutat de la llum (Lucentum-Alacant) i hores més tard arribar a Dianium-Dénia, amb canvi de via i transbordament inclòs a Benidorm ciutat. Sembla el conte que no s’acaba mai. A veure si la modernitat, els diners i la qualitat aplicades a aquesta línea alleugereixen aquest viatge per no fer-lo tan pesat.
I ja no parle d’aquesta utopia d’arribar cap a d’altra ciutat propera al nord. Gandia ja són paraules grans. La Safor tan lluny i tan aprop. Un primer somni que ens connectaria via rodalies amb el cap i casal. Més de quaranta-cinc anys sense connexió amb València. El convoi que connectava la Marina amb Carcaixent va cessar el 1974 per la seua poca rendibilitat.
I el tren de la Costa com acabarà? Arribarà? Quan?
Post-data:
De la importància del bus en els pobles d’interior i dels seus horaris tercermundistes. Serà possible arribar alguna vegada a algun d’aquests municipis sense necessitat d’agafar el cotxe? Ho heu intentat? I no em diguéu que amb bici perquè per tots no val.
