El teatre torna a l’aparador: la XXX Mostra d’Alcoi recupera les agendes i espenta noves gires

ALCOI. És evident que l’anomenada “normalitat” —com s’havia concebut fins ara— encara no és ací i, probablement, tarde un temps en arribar també al sector cultural. Però això, segons el director de la Mostra de Teatre d’Alcoi, Miquel Santamaria, no ha de suposar una aturada permanent: “S’ha de començar a fer passes”. Per contra, assegura, el proper any seria “molt complicat partir pràcticament de zero”, amb totes les estructures desballestades, els pressupostos desapareguts, els convenis anul·lats i les subvencions perdudes. Dos anys seguits sense Mostra —afirma el programador— haurien comportat un endarreriment per al sector en tots els aspectes, motiu pel qual van decidir traure endavant una 30a edició totalment presencial malgrat les limitacions. Acabada la cita, Santamaria celebra l’elecció: “Era precís reprendre-la i pareix que hem encertat”.

A última hora, de fet, s’han pogut ampliar els horaris i col·locar algunes butaques extra, tot i que sense massa flexibilitat. El certamen ha conclòs amb uns 2.000 espectadors, una xifra que, al parer del director, és escassa en comparació amb trobades anteriors —quan han acudit unes 6.000 persones i, fins i tot, 10.000 si hi havia actes de carrer—, però nombrosa per als aforaments reduïts de què disposaven enguany. En qualsevol cas, no són estes dades les que més preocupen a l’organització. “Les xifres d’espectadors es generaran quan els espectacles es contracten a partir d’haver-se vist a Alcoi”, argumenta Santamaria. És “l’efecte multiplicador” el que, recorda, interessa aconseguir en fires com la Mostra.

En eixe sentit, el balanç d’afluència pel que fa a programadors, distribuïdores i persones encarregades de la producció d’una sala esdevé molt més esperançador. En total, el llistat final d’enguany inclou 167 noms, la majoria dels quals, això sí, pertanyen a la Comunitat. La presència de gestors i gestores culturals d’altres parts de l’Estat ha sigut, segons el representant de la Mostra, inferior a l’habitual. Així i tot, n’han acudit procedents de Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, el País Basc, Catalunya, les Illes Balears, Andalusia o Castella La Manxa. La grata sorpresa, en canvi, l’ha aportat el sector valencià, el suport del qual s’ha semblat molt a l’acostumat. “Pràcticament, el Circuit Cultural Valencià ha estat al complet. De les 87 ciutats que l’integren, n’hem tingut un 80 %”, subratlla Santamaria.

Els espais també han canviat en esta edició especial. A banda de mantenir el Teatre Calderón —el més important de la ciutat—, La Capella, el Teatre Salesians i La Glorieta (a l’aire lliure), s’ha recuperat el protagonisme del Centre Cultural Mario Silvestre com a sala emblemàtica de la Mostra d’Alcoi, on va nàixer l’any 1990. A més, s’ha estrenat una nova ubicació: la Sala Àgora, nau d’un antic mercat que l’Ajuntament va condicionar per a realitzar actes d’emprenedoria i presentacions universitàries. En qüestió d’una setmana, s’ha adequat amb un equipament tècnic i ha esdevingut el marc ideal per a la posada en escena de tres obres: una més informal i alternativa (Brindis, de Pérez & Disla), una producció del Centre Dramàtic Nacional (La Panadera) i un espectacle de dansa (Roda, de Marea Danza).

Per a la programació de la Mostra 2021, no es va partir del no res. Alguns compromisos de l’edició suspesa es van respectar i altres funcions es van ubicar en espais i horaris diferents per tal que es mantinguera l’interés després d’haver sigut vistes en altres teatres durant este temps. Així, s’han pogut exhibir espectacles que havien quedat despenjats per la pressió de les noves produccions, fet que, en paraules de Santamaria, “és molt perjudicial per a les companyies, tant per a la seua faceta creativa com per a l’econòmica”. “Alguns els hem pogut recuperar i, en paral·lel, espentar-los perquè facen competència amb els nous, de manera que se’ls puga traure rendiment i no sols als últims”, argumenta. Passat l’estiu, això sí, començarà a configurar-se “una programació sense lligams amb l’anterior”.

En la seua vocació d’abastar tot el ventall d’arts escèniques, la XXX Mostra d’Alcoi ha fet un lloc al teatre adult i familiar, el circ, les titelles, el teatre musical i la dansa. De totes les representacions, apunta el director, “teòricament, els plats forts són els que van a l’espai més gran, que és el que té més possibilitats d’acollir obres més complexes (en este cas, el Teatre Calderón), però això no vol dir que siguen els espectacles que més triomfen”. En general, conclou, “tots han funcionat bastant bé quant a opinió del públic i, tècnicament, no hi ha hagut cap entrebanc”. Així doncs, confia que, en els pròxims mesos, “es tanquen negocis per a la temporada següent”.

Amb tot, i a l’espera de les votacions dels gestors i les gestores culturals per proclamar els Premis Mostra d’Alcoi, Miquel Santamaria s’atreveix a fer una estimació de les produccions que més impacte han generat: “Crec que una de les estreles ha sigut La Panadera, que no s’ha fet al Calderón, sinó a la Sala Àgora. Però, evidentment, ha agradat molt La cabra o qui és Sílvia?; ha sorprès El espejo negro; ha agradat La dependent, que ha fet un producte molt bo, Icària; també Romeo y Julieta; l’estrena de L’abraçada dels cucs ha generat molt bona perspectiva de gira i, del teatre familiar Úniko, els programadors van eixir encantadíssims”.

El balanç final, per tant, és clarament positiu. “Hem recuperat moltes coses que s’havien perdut, en el sentit de posar en peu altra volta tot l’equip i, fins i tot, reforçar-lo per cuidar més les faenes internes”, declara el cap del certamen. “L’ambient de treball —agrega— ha sigut realment bo, i això queda guardat en el subconscient dels qui han vingut”, la qual cosa els permet ser optimistes de cara a l’any vinent. Una sensació que, d’haver optat per una Mostra virtual, no s’hauria experimentat igual: “Algunes coses han vingut per a quedar-se, però no està clar que funcionen com la presencialitat. Nosaltres som partidaris de, dins del possible, reprendre l’activitat, veure’ns cara a cara, acabar l’espectacle i comentar-lo, tindre una impressió directa... Si no haguérem fet la Mostra d’enguany, això corria risc de perdre’s, i les agendes és el més valuós que té qualsevol gestor”.