La primera setmana de setembre se l’ha agafada de vacances el personatge principal d’aquesta columna durant tot l’agost. En Mussa Djibril de Finestrat descansarà aquests dies, per tornar amb les seues tribulacions tardorenques, en el seu camí cap a l’alcaldia d’Alacant… o la presó.
Mentre el xavalet es pren els seus dies de permís (no m’ha dit on, ni en quina època del forat espaitemporal), jo me les hauré d’apanyar per trobar temes que puguen ser del vostre grat, coses d’interés comú, com ara l’Escala Scoville que mesura i classifica els pebrots segons el seu grau de picantor, els ingredients i la factura d’un Bloody Mary, les mides “A” del paper (les més comuns són l’A3 de 297x420 mm i l’A4 de 210x297, però és curiós saber que els dos extrems es troben al petit A10 de 26x37 i el llançol 4A de 1682x2378) o les H de la duresa del llapis ( des del 9H del més dur fins al 9B del més blanet, amb l’equilibri perfecte dels HB), quins eren els cavallers de la Taula Rodona del Rei Artús i el Mag Merlí (Lancelot, Tristany, Lamorac, Tor, Galahad, Gawain, Palòmides, Kay, Marc i Mordred), o els països que condueixen per l’esquerra (Anguilla, Antigua, Austràlia, Bahames, Bangladesh, Barbados, Bermudes, Bhutan, Botsuana, Brunei, Ciskei, Xipre, Dominica, Grenada, Guaiana Britànica, Hong Kong, Índia, Indonèsia, Illes Caiman, Illes Cook, Illes del Canal, Illes Fiji, Illes Malvines, Illes Norfolk, Illes Seychelles, Illes Solomon, Illes Verges Britàniques, Illes Verges Estadounidenques, Jamaica, Japó, Kènia, Kiribati, Lesoto, Macau, Malaisia, Malaui, Malta, Maurici, Montserrat, Moçambic, Namíbia, Nepal, Niue, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Pakistan, República d’Irlanda, Regne Unit -llevat del Savoy Court, al lateral de The Strand, Londres, on és obligatoria circular per la dreta-, Sant Vicent, Sikkim, Santa Helena, Saint Lucia, Singapur, Somàlia, Sri Lanka, St. Kitts & Nevis, Sudàfrica, Surinam, Suazilàndia, Tailàndia, Tanzània, Tonga, Trinitat i Tobago, Tuvalu, Uganda, Venda i Zimbàbue).
Com que un tema porta a un altre, i així, de manera diletant, podem anar amunt i avall en la geografia del coneixement, el sentit del trànsit m’ha portat a pensar en una cosa de la qual ja vaig parlar a començament de l’estiu, el temut canvi d’hora, i de la qual el company Rafa Burgos acaba d’escriure des del Far de l’Impostor (sí, Rafa, ja sé que els “noms propis” no es tradueixen, però volia provar la sonoritat de la teua il·luminació en valencià). Una convenció com una altra qualsevol, això del fus horari o del sentit de la marxa en la conducció.
De fet, a l’Estat Espanyol, fins que es va regular mitjançant una normativa comuna l’any 1930, cada ciutat circulava per on li rotava. Per l’esquerra en el cas de Madrid, per la dreta en el de Barcelona. Aquell any de 1930 es va regular a tot el territori la circulació de vehicles i de trens per la dreta, quedant com a excepció el Metro de Madrid que era anterior a aquella norma. Us havíeu fixat, que el subte de Madrid té els rails de circulació al contrari que tots els altres?
I en les canilles de Pedro Sánchez, Albert Rivera o Pablo Casado, us heu fixat? Jo tot just acabe de tornar a ocultar els genolls en la l’hàbit d’hivern i ja trobe a faltar tots aquells dies en què els grans prohomes volten per ací i per allà en pantaló curt, com zipizapes qualsevol, i les seues opcions de fer-nos sentir vergonya aliena, amb les seues accions i no les seues canilles, són més minses que el trànsit pel lateral de The Strand.