ALICANTE. El Departamento de Filología Catalana, la Junta Directiva de la Unidad de Estudios Multilingües de la Universidad de Alicante y la sede alicantina del Instituto Interuniversitario de Filología Valenciana han emitido esta mañana un comunicado conjunto para expresar su rechazo a la Propuesta de Declaración Institucional del Grupo Municipal de Vox Alicante de modificación de la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano. La propuesta fue presentada el pasado 19 de septiembre con el objetivo de incluir la ciudad de Alicante en la zona de predominio lingüístico castellano.
Mediante el comunicado, las tres instancias académicas evidencian su malestar y piden «a los partidos con representación en el Pleno del Excelentísimo Ayuntamiento de Alicante que voten en contra de la declaración». «Las lenguas son instrumentos para que los humanos nos comuniquemos. Pero son también, en buena medida, elementos con los que las personas y las comunidades humanas construimos nuestra identidad», sostienen, «negar la lengua es negar la valencianidad de Alicante», concluyen.
Comunicat del Departament de Filologia Catalana, l’IIFV-Seu d’Alacant i la UEM de la Universitat d’Alacant sobre la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de Vox Alacant de modificació de la LUEV És una trista coincidència que la celebració del 40è aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que simbòlicament es va aprovar el 23 de novembre de 1983 a la ciutat d’Alacant, vaja precedida de la presentació, el 19 de setembre de 2023, de la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de Vox Alacant per a modificar la llei i incloure la ciutat d’Alacant en la zona de predomini lingüístic castellà.
La Declaració institucional fonamenta la proposta de readscripció de la ciutat d’Alacant al·legant que la major part de la població té el castellà com a llengua familiar, i no el valencià. Aquesta proposta ignora, o vol ignorar, que la territorialització de la LUEV no es fonamenta en els percentatges d’ús lingüístics, sinó que el concepte de zona de predomini lingüístic és un concepte legal que atén quina és la llengua històrica del territori. El cas d’Alacant no és el de les localitats del Baix Segura o del Vinalopó Mitjà, en què el valencià deixà de ser llengua d’ús familiar als segles XVII o XVIII. Ni és tampoc el cas de localitats com Villena o Saix, històricament pertanyents al Regne de Castella. Des que el 1296 el rei Jaume II va incorporar la vila a la Corona d’Aragó i fins ara, el valencià ha estat i és llengua familiar a la ciutat i, més encara, era la llengua majoritària de la localitat fins a la primeria del segle XX, com demostra no sols la recerca sobre el tema, sinó també la memòria col·lectiva. No li correspon, doncs, formar part de la zona de predomini lingüístic castellà prevista a la LUEV.
La substitució lingüística a Alacant no és un fenomen ni natural ni accidental, sinó el resultat de la repressió lingüística exercida sobre els alacantins en particular i sobre les minories lingüístiques en general a l’Estat espanyol durant segles. Les causes, a Alacant, són sobradament conegudes: la diglòssia dels parlants, afavorida per una política lingüística assimilatòria. Una Guerra Civil i postguerra particularment traumàtica a la ciutat.
I també un context sociolingüístic que va impedir que la immigració, que ha multiplicat per sis la població d’Alacant en un segle, es pogués integrar en valencià. Un dels punts fonamentals que afectarà la modificació sol·licitada de la LUEV és l’ensenyament. I, fins ara, l’ensenyament del valencià a Alacant no és un element de conflicte, per més que certs sectors polítics tracten de polemitzar amb el tema.
L’evolució de les dades de coneixement del valencià a la ciutat i regió d’Alacant, en les successives enquestes realitzades, mostren una tendència a l’alça en totes les competències (escriure, llegir, parlar, entendre). Lluny de ser un obstacle per a l’aprenentatge, la inclusió del valencià com a matèria i com a llengua vehicular a l’ensenyament ofereix a l’alumnat la possibilitat d’aprendre, al sistema educatiu obligatori, les dues llengües oficials del territori. Qualsevol proposta que reduïsca l’oferta formativa en valencià a la localitat comportarà conculcar els drets que tenen els alacantins i les alacantines de conèixer la llengua pròpia, i oficial, dels valencians. I, no s’ha d’oblidar, comporta limitar les perspectives laborals de l’alumnat escolaritzat a Alacant. Alacant no pot renunciar al valencià. Sense el valencià no s'entenen les cançons ni les llegendes populars, tampoc l'himne de la ciutat. És la llengua de les Fogueres de Sant Joan i de la Santa Faç.
En valencià s’ha donat nom al paisatge urbà, rural i mariner d’Alacant: el Cocó, la Sangueta, la font de la Goteta, el Tossal, el Pla de Bon Repòs, el Raval Roig... Coca de tonyina, borreta, olleta o bacora són sols alguns dels diversos mots valencians que denominen la gastronomia alacantina. Sense el valencià no s’entén Alacant. Renunciar a la llengua pròpia, històrica d’Alacant, és també renunciar a la capitalitat que hauria d’exercir la ciutat sobre la seua comarca i les comarques veïnes. El Campello, Sant Joan d’Alacant, Mutxamel, Xixona, Agost, Busot, Aigües o la Torre de les Maçanes són localitats de l’Alacantí on el valencià és molt viu. I no oblidem que les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat, adscrites a la província d’Alacant, presenten alguns dels percentatges d’ús familiar de la llengua més elevats del territori valencià.
Renunciar al valencià és oblidar aquest rerepaís i converteix la ciutat en un lloc hostil per als valencianoparlants que l’haurien de tenir com a referent. Les llengües són instruments perquè els humans ens comuniquem. Però són també, en bona mesura, elements amb què les persones i les comunitats humanes construïm la nostra identitat. Rebutjar el valencià com proposa aquesta declaració institucional va més enllà del fet lingüístic, en un context en què la llengua és un símbol d’identitat nuclear. Negar la llengua és negar la valencianitat d’Alacant.
Per això i per les raons històriques, sociològiques, educatives o econòmiques adduïdes, el Departament de Filologia Catalana, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Seu d’Alacant i la Unitat per a l’Ensenyament Multilingüe de la Universitat d’Alacant ens oposem a la proposta presentada de modificació de la LUEV, la coneguda precisament com la “Llei d’Alacant”, i demanem als partits amb representació al ple de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Alacant que voten en contra de la declaració. Departament de Filologia Catalana Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Seu d’Alacant Junta Directiva de la UEM de la Universitat d’Alacan
