El corredor de tots els dies

Fatima i Nadia es passen quatre hores al dia damunt d’un tram. Les vam conéixer al #PlaçaAPlaça l’agost passat. Van i tornen d’Alacant a Benidorm cada dia a treballar per 300 € al mes als lavabos d’una discoteca. La seua odissea diària comença a sa casa a les huit de la vesprada, arriben a Benidorm a les deu i entren a treballar a les deu i mitja. Passades les set del matí solen agafar el tren de tornada i fins a les nou i mitja no arribaran a casa, quan el fill de Nadia ja està al col·legi.

Si tingueren cotxe, els costaria només una hora i mitja al dia anar a treballar per recórrer els 45 km que separen Alacant de Benidorm. Però no són les úniques. Cristian tarda una hora i deu minuts en recórrer amb tramvia els 15 km que separen El Campello de la Universitat d’Alacant, un quart d’hora en cotxe. Si visquera a Mutxamel o a Sant Joan d’Alacant, li costaria el mateix anar caminant que en autobús al campus universitari: una hora i quinze minuts de mitja o dos transbordaments per recórrer només 8 km.

Lluïsa és d’Oliva i s’apanya com pot als horaris de l’autobús que para en Dénia per anar a treballar. Els 24 km els recorre en una hora amb transport col·lectiu, el mateix que tardaria si agafara la bicicleta. Pitjor és el cas de Pere, que sense cotxe té més accessible volar a Londres des de l’Aeroport de Castelló que anar a Onda.

Precisament este dilluns arribava a l’estació de tren de la capital de la Plana el primer AVE. Ho va fer mitja hora tard, com no podia ser d’una altra manera. A diferència de l’alta velocitat de la resta d’Espanya, l’AVE entre València i Castelló circularà per on ja van els trens de rodalies i mercaderies. Un tercer raïl fa possible combinar l’amplada tradicional amb la moderna. Això ha provocat molèsties entre els passatgers quotidians del tren entre València i Castelló des de fa anys i sembla que ara es perpetuaran. Per 170 milions d’euros, l’AVE ha encarit el preu del bitllet entre les dues ciutats i ha augmentat el temps del viatge en deu minuts a l’Euromed que uneix Alacant i Barcelona.

Mentre l’agenda política i empresarial es centra al Corredor Mediterrani, els viatges quotidians que fem la majoria de la gent estan pitjor que fa quatre anys. De les inversions del Govern espanyol, no cal parlar-ne. Fa un mes el ministre De la Serna i el president Puig presentaven un Pla de Rodalies per 1.436 milions fins a 2025 que no contempla el tren de la costa per vertebrar les Marines, actualment aïllades. En 2010, el ministre Blanco i l’ex president Camps en presentaven un per 3.400 milions fins a 2020. El dia de la marmota.

Per ací, el Consell del Botànic reclamava tímidament la gestió de Rodalies per tindre una política més propera. L’injust finançament autonòmic actual, tampoc ho permetria. De moment, l’Estratègia de Mobilitat del Consell espera la seua presentació per a la tardor de 2018 mentre la connexió de la UA amb part de l’Alacantí en autobús es va suprimir el primer curs de l’Acord del Botànic.

L’any que ve caduca la gestió privada del transport a l’àrea metropolitana d’Alacant. Una anomalia que no ocorre a València o Màlaga, on tots els beneficis industrials sempre s’han reinvertit en la millora del servei públic. No sabem si en 2018 l’agenda política valenciana posarà el focus en el transport quotidià, negociant partides al Congrés espanyol i prioritzant polítiques al Consell del Botànic. Qui rescatarà a la majoria que pren el transport de tots els dies?

Carlos Pastor

@cpastor_