ALACANT. L’Institut Valencià de Cultura porta aquest cap de setmana al Teatre Arniches dues grans propostes de teatre i dansa. Dijous, 15 de desembre, la companyia Cal y Canto Teatro posarà en escena ‘Lost Dog’, guanyadora del Premi Fetén 2017 al millor espectacle en espai no convencional.
Un espectacle que per les característiques que té només podran veure 55 persones i en el qual el públic s’endinsa en una instal·lació que li permet submergir-se en un ambient de carrer. Una idea de Marcos Castro, dirigida per Ana Ortega i interpretada per ells dos i Alberto González. Teatre sense text, on els peus i les sabates dels actors condueixen una història emocionant.
‘Lost dog’ vaga entre les restes d’un món assedegat. Per un plat de menjar, per un sostre davall la pluja, per un lloc calent. És una ombra en la nit que s’allunya dels llums dels cotxes. Un espectacle de titelles i objectes on el teló només s’alça quan és imprescindible, ja que la mirada de l’espectador conflueix amb la del gos, i són els peus i les cames dels actors els suggeridors conductors d’aquesta posada en escena. Una àmplia barraca construïda amb materials reciclats acull aquest muntatge sense text i d’aforament limitat.
Cal y Canto Teatro inicia el seu treball professional el 2002. Els seus fundadors Ana Ortega i Marcos Castro aposten per un treball de creació pròpia i configuren una estètica personal i nous llenguatges sorprenents per al públic. Els seus espectacles han estat presents a festivals destacats de tot el món: Espanya, Polònia, Canadà, Taiwan, Corea del sud, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Colòmbia, Israel… El nom de la companyia ens remet a un confinament artístic (tancat ‘a cal y canto’) que es resol amb cada espectacle nou.
L’espectacle tindrà una representació a les 20:30 hores i dues vinculades a la campanya escolar a les 10:00 i 12:00 hores.
El 16 de desembre, a les 20:30 hores, la companyia Ersilia Danza presentarà el seu espectacle ‘Gross Domestic Hapiness’, dirigit per Laura Corradi. Laura Corradi es va formar principalment a París, on va treballar juntament amb les principals figures de la coreografia d’avantguarda francesa dels anys 80 i 90, així com amb Carolyn Carlson. Després del seu pas com a ballarina per diferents països, va arribar al Folkwang Hochschule d’Essen Werden (Universitat de dansa) a Alemanya sota la direcció artística de Pina Bausch. En tornar a Itàlia va fundar Ersilia Danza, encara que també treballa com a coreògrafa independent. Les seues creacions es presenten i es coprodueixen als principals teatres i festivals d’Itàlia i han sigut vistes a França, Espanya, els Països Baixos, el Canadà, la Unió Soviètica, l’Uruguai i l’Argentina.
L’espectacle que presenta al Teatre Arniches gira entorn de la felicitat: Existeix? Quant dura? Com la podem aconseguir, com la podem reconéixer? Des de l’antiguitat fins als nostres dies, en tots els temps, cada pensament ha expressat almenys un concepte o simplement una qüestió sobre la felicitat.
Així ho explica la companyia: “Tot el món es preocupa per la felicitat, fins i tot els que mai es detenen a pensar en el sentit de la vida, els que es dediquen a temps complet a ser eficients i productius. Podem aconseguir la felicitat pel nostre compte o hem d’esperar rebre-la d’algú més, de la societat o del govern, per exemple? I de què està feta? Hem de buscar-la dins de nosaltres? Alguns diuen que la felicitat és quelcom que torna a un després que aquest l’haja procurat a algú altre. Que la capacitat conscient de renunciar a la pròpia felicitat és la millor manera d’aconseguir-la. No és el plaer mateix el que necessitem, sinó una raó per a ser feliços”.