Documentem el Covid-19!

Amb aquesta exclamació, una gran quantitat d’arxius locals han llançat un crit perquè els ciutadans no descuren o aboquen als contenidors qualsevol material que tinga informació d’aquest fet històric que patim, la pandèmia causada pel covid-19. Se n’ha fet als arxius francesos, britanics i alemanys; i més prop, al País Basc, Catalunya, i a alguns valencians. A Catalunya, per exemple, són més d’un centenar els que n’han iniciat campanyes; i una vintena de museus ja recopilen fotos, vídeos, papers, fins i tot objectes per documentar-la dins el projecte Memòries d’una pandèmia.

Aquí, a Elx, tenim un bon precedent. L’arxiver, cronista i arqueòleg Pere Ibarra i Ruiz (1858-1934), feu de documentalista avançat en voler recollir els rastres de tot allò que poguera servir com a prova per certificar esdeveniments destacats de la societat en què visqué. Per exemple, l’eclipsi de sol de maig de 1900. Fotografies, mapes, fullets, retalls de periòdics, signatures dels astrònoms, foren recopilats en un gruix volum de més de 400 pàgines que sota el títol de Recuerdo del eclipse total de sol del 28 de mayo de 1900. Coleccionado por Pedro Ibarra Ruiz. Elche, envià a la Biblioteca Nacional el 1902 per a la seua custòdia, on encara està.

Ara tenim una bona oportunitat perquè la memòria col·lectiva guarde per sempre dades úniques que el temps pot dispersar i amagar; proves fefaents de què està ocorrent en aquests dies. Una oportunitat facilitada i aconseguida a través dels seus protagonistes, qualsevol de nosaltres: des dels professionals de la sanitat fins a professors, comerciants, transportistes, netejadors, bombers, etc. Persones que, amb el seu testimoni personal, ajudaran a identificar les evidències del contagi i les seues conseqüències a través de cartells, pancartes, notes per limitar accessos en format paper o digital, imatges dels carrers, relacions de compravendes als mercats, i de tants altres materials. Amb això, tots podem contribuir a explicar la pandèmia a les pròximes generacions. A saber situar-la en la perspectiva i context adequat per contestar amb rigor les preguntes que suscita i suscitarà: què ha ocorregut, per què, com, amb quines conseqüències?

Una cosa són els arxius de les entitats i institucions professionals i de serveis que, per llei, han de tractar amb protocols les dades que manegen: hospitals, centres d’investigació, conselleries i ministeris, empreses…I altra, les memòries i ressons socials de la pàndèmia a l’abast de tothom. Pere Ibarra no volia fer la competència als científics, als astrònoms, que ja tenien prou a esbrinar els moviments creuats del sol i la lluna a través dels telescopis plantats en una ciutat on l’analfabetisme i la superstició encara dominaven la percepció col·lectiva dels fenòmens cosmològics. Pere Ibarra el que volia era, a més de conéixer les dades científiques com a aficionat, convertir la societat que contemplava l’eclipsi en subjecte del prodigi natural que es desplegava amb intensitat davant els seus ulls. Els científics miraven l’univers; el gran cronista d’Elx mirava la societat, les seues reaccions i pulsions i, a través d’això, escorcollava com els seus paisans es retractaven com a col·lectivitat i es definien com a comunitat.  

En efecte, registrar les dades que ara tenim a prop o que nosaltres mateixos generem, suposarà facilitar la construcció dels arrels d’una memòria social ben fonamentada sobre aquest esdeveniment, a prova de futurs censors i demagogs. I, en conseqüència, assegurar un retrat fidedigne i plural de què ha suposat la pandèmia mundial de 2020 des de la nostra comarca, des de la nostra ciutat i País, i des dels diferents vessants que la informen i alimenten sense trair cap grup afectat. Serà un goig per a futurs analistes, o no tan futurs, observar els tallers de confecció de mascaretes i la seua exhibicio a les botigues del poble. O la diversa cartelleria que exhibeixen els comerços locals; les audicions de les músiques escoltades a les façanes o balcons i els dibuixos fets pels menuts al llarg del seu confinament. O bé, com s’han retractat les polítiques o les ideologies de veïnatge a escala de carrer, de barri, o de ciutat al llarg de l’evolució d’un  contagi  que tots hem pogut veure en primera persona. Per a tot això i molt més, abans d’eliminar-los, cal portar els materials que acumulem a les cases a algun arxiu de referència.

A la ciutat d’Elx comptem amb una institució municipal, l’Arxiu Històric, que podria fer de coordinador i receptor -si fora possible- dels materials que hi vulguem dipositar: imatges, dibuixos, papers, vídeos. Els seus professionals estan preparats per donar-los els tractaments necessaris perquè esdevinguen «documents» mitjançant el corresponent inventari i catalogació, amb dades d’autoria, títol, lloc, descripció, etc. I comptem, a més, amb una regidora que mostra una sensibilitat nova per situar l’Arxiu dins el lloc que li correspon en una societat tan fragmentada com la nostra, perquè esdevinga un agent més d’integració que caldria potenciar en aquests intricats temps que vivim. És també una manera de celebrar enguany el Dia Internacional dels Arxius que, auspiciat pel Consell Internacional d’Arxius, festegem la setmana del 8 al 9 de juny de 2020 amb el tema «Empoderar Societats del Coneixement».

Joaquim Serrano és membre de l'Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó