ALACANT. En dimecres. Sempre en dimecres. Tant en el calendari litúrgic catòlic com en l’anglicà i en les confessions luterana, metodista i presbiteriana, l’inici de la Quaresma sempre cau en dimecres. Estem parlant del Dimecres de Cendra, dies cinerum). Enguany, 2024, el 14 de febrer. Un dia que marca el començament del període de quaranta dies de preparació abans de la resurrecció de Jesús. Parlem-ne.
El càlcul de les dates, un repte matemàtic
Les festes i els rituals es poden entendre. I eixa comprensió pot millorar la mateixa valoració de la festa. Vegem-ho. El cicle pasqual, que gira al voltant de la passió, mort i resurrecció de Jesús, s’inicia amb un període que anomenem Quaresma, derivat del llatí quadragesima, “quaranta”, relatiu als dies previs a la Pasqua de Resurrecció.
Una Pasqua que de complir determinats requisits. S’ha de celebrar en diumenge. Ha de ser posterior a la primera lluna plena de primavera. Si el pleniluni cau en diumenge, la Pasqua es traslladarà al diumenge següent per evitar coincidir amb la Pasqua jueva, sempre en lluna plena. La data de la Pasqua es pot saber amb molta antelació, inclús d’anys. I, com que d’eixa data depenen unes altres, com ara les del Dimecres de Cendra es poden elaborar taules de previsió de festes variables, com les que figuren en el quadre següent, des del passat 2023 fins el 2027.
Però, ¿com es pot saber amb tanta anticipació quina serà la data de la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera? Doncs gràcies a uns càlculs matemàtics molt sofisticats, que són codificats en un cànon anomenat Computus (paschalis), que queda registrat cada any en un llibret anomenat ‘epacta’.
El procés té una certa complexitat i uns càlculs matemàtics de gran precisió. De fet, elaborar algoritmes o fórmules per fer eixes prediccions va ser un repte de primer orde per als matemàtics cristians de l’època en què prevalia el calendari julià.
I va assolir la màxima qualitat quan a partir del calendari gregorià (1582) es van desenvolupar nous mètodes fins arribar a la fórmula que en 1800 va oferir grandíssim matemàtic, físic i astrònom alemany, el luterà Carl Friedrich Gauss (1777-1855).
Epacta per a l’arxidiòcesi valenciana. Any 1979.
Quines són eixes dates, per a l’any 2024?
La primavera comença el 20 de març. L’equinocci de primavera esdevé habitualment el 20 de març, i tan sols ocasionalment pot ser el 21 (en 2007) o el 19 (com ho serà el 2044). A partir de l’equinocci, quan el dia i la nit duren lo mateix, 12 hores, i partir d’aleshores la llum diürna anirà guanyant-li protagonisme a la foscor. I la primera lluna plena de la nova estació tindrà un valor especial: determinarà la Setmana Santa. I el diumenge posterior serà la Pasqua de Resurrecció o Pasqua florida. Doncs bé, en 2024 la primera lluna plena caurà el dilluns 25 de març, Dilluns Sant. El diumenge anterior serà el Diumenge de Rams i el posterior, el dia 31, la Pasqua de Resurrecció.
Setmana Santa i Pasqua en 2024.
Durant la Setmana Santa sempre està la lluna plena en el cel (en aquest cas, el Dilluns Sant).
Ara, prenguem un calendari i des d’eixe 31 de març comptem cap enrere quaranta dies saltant-nos els diumenges (lliures de prescripcions dietètiques): arribarem al 14 de febrer, el dia en què comença la Quaresma de 2024; els quaranta dies de dejú i abstinència més o menys rigorosos durant els quals els fidels es preparen per al dia més important del cristianisme (a més de Nadal), la Pasqua.
Comença un nou temps litúrgic i canvien fins i tot els ornaments eclesiàstics. L’anterior, el Temps Ordinari, s’havia celebrat des del dilluns posterior al diumenge després d’Epifania fins del Dimarts Gras, el darrer dia de les Carnestoltes. Durant eixe Temps els ornaments eclesials han sigut de color verd. Però durant la Quaresma els ornaments passen a ser morats, una al·lusió al recolliment i espera previs a la Resurrecció de Jesucrist.
Vinyetes antigues relacionades amb aquestes dates. Després de Carnestoltes comença la penitencial Quaresma
Dia de dejuni i abstinència: cendra
El primer dia de Quaresma rep el nom de Dimecres de Cendra, que cada any cau en una data diferent, com també ho fa la Pasqua de la que depén. El Dimecres de Cendra és un dels dos dies de dejú i abstinència obligatoris per als cristians (junt al Divendres Sant), i en les confessions catòlica i anglicana es caracteritza pel ritual de marcar una creu de cendra en el front o en les mans dels creients mentre el sacerdot pronuncia les paraules: Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris("Recorda, home, que eres pols, i en pols t’has de convertir").
Recentment certa prevenció contra expressions que podrien interpretar-se com a tenebroses, depriments o “políticament inadequades” dicta que ara es diga: «Converteix-te i creu en l’Evangeli». Una formulació més “suau”, “positiva” potser, però ¡ai! amb molt menys sentit simbòlic com el que lligava la cendra amb el Gènesi i la creació de l’home a partir de la pols, del fang (Gn 2,7).
Gènesi 2,7 segons la Vulgata llatina: Formavit igitur Dominus Deus hominem de limo terræ et inspiravit in faciem ejus spiraculum vitæ et factus est homo in animam viventem (“Aleshores, el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida i l’home es va convertir en un ésser viu”.
Com diria la locució latina, ¡O tempora, o mores!: (“¡Oh, quins temps; oh, quins costums!”).
Acudit antic en què s’al·ludeix al sentit simbòlic de la cendra.
Eixa cendra prové de les palmes i rames d’olivera o de llorer beneïdes el Diumenge de Rams de l’any anterior i cremades en la vigília pasqual o nit del Dissabte Sant. Gènesi 2,7 segons la Vulgata llatina: Formavit igitur Dominus Deus hominem de limo terræ et inspiravit in faciem ejus spiraculum vitæ et factus est homo in animam viventem (“Aleshores, el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida i l’home es va convertir en un ésser viu”).
Una festa variable
En resum. Com que la data de la Pasqua depén de la de la primera lluna plena (desacoblada del calendari solar, ja que va “al seu aire”) serà una festa variable, a diferència d’unes altres que tenen data fixa, com ara Nadal (25 de desembre), Sant Josep (19 de març), l’Encarnació (25 de març), etc.
I, com que les dates de la Setmana Santa i la Pasqua canvien cada any, també ho fan les del Dimecres de Cendra (i les Carnestoltes prèvies), el Diumenge de Rams, les posteriors a la Pasqua i que en depenen: Sant Vicent, Santa Faç, Ascensió, Pentecosta, Trinitat, Corpus i algunes més.
Epacta per a l’arxidiòcesi valenciana. Any 1979.
