Foto: ORSORAMAGire la cara i el primer que veig són els números vermells del despertador. Encara no és l'hora. Encara falten més de cinquanta minuts perquè sone l'alarma. Cinquanta minuts per enfrontar-me al tedi diari de viure.
El llit s'estremeix, acabes de donar-te la volta, llavors t'observe.
Ací estàs tu, callada, silenciosa, amb l'absència que atorga l'estar dormida.
Em gire de nou i polse Off al despertador.
Et contemple i fins i tot dormint dibuixes un somriure als teus llavis.
Els teus ulls tancats, la teua lenta respiració, dibuixen una escena que irradia pau, que transmet tranquil·litat. Observe com dilates els teus orificis nasals per respirar de forma passada, tranquil·la. Tens la cara relaxada, blanca, amb uns llavis lleugerament carnosos perfectament tancats traçant una línia perfecta que transcorre de banda a banda el teu rostre.
Em distancie un pam, no puc més, el llit no dóna més de si i he de suposar que entre els dos hi ha l'espai suficient perquè puga observar amb deteniment les línies que conformen el teu cos.
Des del teu cap, lleugerament inclinat pel coixí, desplace la vista cap als teus peus. Et trobes d'esquena a mi, i el teu cos puja i baixa suaument, tantes vegades com aire respires.
Una ciutat sensual que ofereix regals sensuals a dones sensuals
Sobre el teu muscle dret es deixa caure una fina tira de seda color blau, com la teua samarreta de dormir, que nit rere nit vetlla pel teu cos des que te la vaig regalar ara ja fa cinc anys en aquell viatge a Marràqueix. Una ciutat sensual que ofereix regals sensuals a dones sensuals. La combinació se'm representa perfecta.
El teu braç llangueix al llit fent més visible els teus glutis, que es dibuixen perfectes, aliens al llençol que trac.
Les teues cames, lleugerament encongides finalitzen en uns peus i unes dits freds, que clamen calor.
Toque els teus peus i em sorprèn com un cos com el teu pot albergar uns peus tan freds, frescos diria jo. Llavors, decidesc fer-los entrar en calor.
M'acoste a tu, oblidant-me de les distàncies degudes i faig acoblar el meu cos amb el teu. La meua cama, lleugerament més calenta que la teua, es posa suaument damunt la teua buscant fregar els teus peus contra els meus. I ho aconseguesc. Al principi, fas un breu moviment de fugida, però de seguida celles en l'intent. T'és difícil escapolir-te'n, i ho saps.
Després d'uns segons buscant embolicar el teu cos contra el meu, m'adone del teu coll. El tinc a escassos centímetres de la meua boca, i decidesc de posar els meus llavis sobre ell. Això et fa estremir, ho sé perquè els borrissols del teu braç s'erigeixen com gira-sols a la recerca de la calor que només el sol els pot donar.
Ara ja no em conforme només amb el teu coll i busque el lòbul de la teua orella. Primer el moc lleugerament amb el meu nas, després passe a besar-lo educadament, castament.
El meu cos està lleugerament elevat, ja no mantenim la mateixa línia sobre el llit, i sent una lleugera calor que recorre tot el meu cos començant des d'immediatament sota el meu melic fins a les galtes.
Ara són els meus braços els que prenen la davantera
Sent un breu sotrac i ja crec que tot és possible. Ja fa una estona que vaig decidir fregar els meus peus contra els teus. Ara són els meus braços els que prenen la davantera, porten la iniciativa d'expressar allò que desitge, allò que vull.
Busque la teua mà que trobe allunyada de tu, en un lateral del llit i aquest moviment fa que els teus pits es realcen sobre la plana del teu cos. No me n'havia adonat i la samarreta de nit em sembla ara estranya, aliena als meus desitjos, un enemic a batre. Suaument llisque dos tirants cap avall i, a poc a poc, el teu cos es mostra davant meu, en la solitud de l'habitació, amb un fons de silenci lleugerament trencat per un breu gemec, o potser estàs somiant, però la meua imaginació fa veure un petit gemec de un so que potser no ho és.
Nua davant meu, decidesc d'abandonar la meua roba, llançar-la lluny on no destorbe, on em siga difícil aconseguir-la. La vull tindre allunyada de mi.
I ací estic davant teu. Ací estem tots dos. Nus. El teu cos dormint plàcidament, jo lleugerament torbat, excitat i amb el plaer a flor de pell.
Diposite el meu cos sobre del teu, suaument, no vull despertar-te, no vull fer-te mal. T'observe. Aquesta vegada cara amb cara, i busque novament el teu coll, com un vampir a la recerca de la seua presa. Et done un petó de nou, dolçament sense possibilitat de deixar-te marca, com l'aleteig d'una papallona que s'observa però no se sent, que no s'escolta. Continue amb els llavis dipositats en el teu cos i una força màgica, colpidora els fas recórrer lentament en direcció al sud, sentint cada mil·límetre del teu cos.
M'ature davant els teus pits. Ara ja no els observe, ara en tinc un a la meua boca, jugant plàcidament amb el mugró de la dreta. La meua llengua fa cercles sobre d'ell i cada tres o quatre cercles, el succione com un nadó a la recerca del seu menjar.
Sent com una certa enveja sana en té l'altre pit i em veig en l'obligació de jugar amb ell. Tant l'un com l'altre romanen immòbils, ascendint i descendint, donant senyal que ets viva.
He perdut el compte del temps que porte així, absort en tu
He perdut el compte del temps que porte així, absort en tu, procurant un plaer que es resisteix, potser perquè em sent en els prolegòmens d'una cosa que ha d'arribar, d'uns espasmes que es dibuixen a l'horitzó.
Estic llançat i ja no sé quina part del meu cos em obeeix i quina se'm resisteix. Em descobresc insolent, atrevit, temerari, però mire de nou el teu rostre, dormint plàcidament i el desig explota en el meu interior.
Amb la meua cama dreta aconseguesc fer separar els teus genolls. Encara romanien junts, enganxats l'una a l'altre. Jo per contra em trobe a sobre teu desproveït de tota protecció, alerta, en tensió això sí, però ara seria incapaç de dedicar una mica de la meua atenció a alguna cosa o algú que no fores tu, o el teu cos. Em trobe vulnerable, el desig em fa feble.
Ja amb les teues cames separades es produeix la primera envestida, suaument, tranquil·lament, la qual sents, ja que altrament no s'explica com es contrau el teu estómac cap a dins quan em trobe ja dins teu.
Ara tota la calor, tota alerta, tota atenció estan dipositats en un únic punt del meu cos, el qual ondula automàticament sobre el teu, conformant un conjunt d'ones que comencen i no s'acaben, colpejat, endinsant-me en les teues entranyes de forma rítmica i contínua .
Visc gràcies a l'aire que insufles en els meus llavis encara que de vegades les nostres llengües ens fan petites jugades
No obstant això, no oblide el teu coll, ni els teus pits, ni la teua boca. De fet visc gràcies a l'aire que insufles en els meus llavis encara que de vegades les nostres llengües ens fan petites jugades i s'entretenen més del compte una contra l'altra i llavors una glopada d'aire explota en el nostre interior. Aquests petits detalls haurem de cuidar-los. Necessitem respirar.
El meu objectiu ara són les teues mans, que trobe jugant amb els meus pits i recorrent les meues espatlles fins arribar al meu cul el qual estrenys fortament contra tu. En un descuit, quan et trobes abraçant-me, agafe la teua mà dreta i la fique per sobre del teu cap. Després repetesc l'operació —la maniobra em sembla un acte militar— amb la teua altra mà, l'esquerra, ajuntant l'una contra l'altra descobrint a ambdues presoneres de les meues per sobre del teu cap.
Tot d'una et sents vulnerable. Et presentes davant meu com indefensa, amb una part del meu cos envaint el teu, observada, lascivament desitjada. Et sent meua, vull pensar que em pertanys, quan el que realment passa és que sóc teu, irremeiablement teu, sense possibilitat de tornar enrere.
Obres els ulls. Irradies tranquil·litat, quietud, confiança. No veig odi ni rancúnia, no veig retrets per haver vulnerat el teu somni ni els teus ulls llancen sentiment d'ira. No.
Contemple en tota la seua magnitud el plaer de la teua mirada
Les teues parpelles s'aixequen breument a la recerca de les teues celles i contemple en tota la seua magnitud el plaer de la teua mirada. Obres i tanques els teus ulls, a poc a poc, estimant-me, dient «estic bé, no pares».
Entre respiracions udolants i intercanvi de petons, no ens detenim en el nostre intent d'ondular els nostres cossos, fins al punt que reconeguem que no tenim control sobre ells, són autònoms a la nostra voluntat.
Tot d'una, sent una descàrrega elèctrica que recorre tot el meu cos el qual intenta encongir-se des del melic fins a la part superior del llit, trobant-se amb el teu cos com a únic obstacle i topall a l'impuls instintiu que tan gran descàrrega produeix en mi.
Esvaït a sobre teu, extenuat, sentint com et mous mínimament a dreta i esquerra, amb breus i pausats moviments, volent assaborir l'instant que acabem de viure. I encara arribe a sentir com pronuncies el meu nom, mentre recorres amb la mà la meua esquena en una suau i agradable carícia.
Transcorreguts deu o no sé quants segons, deixe caure el meu cos a prop teu. Et sento al meu costat, propera a mi, callada, no dius res, encara que sóc conscient que m'observes.
Em recupere molt poc a poc i òbric els ulls. Tinc davant de nou el rellotge. Ja me n'havia oblidat. Falten menys de deu minuts per a l'hora i pense que deu minuts donen per a molt quan s'està esgotat.
Allarge el braç cap al despertador, tinc la vista fixa en el «On» i sent com m'emboliques, com pressiones el teu cos contra el meu, quan arribe a sentir de la teua boca "No poses encara el despertador".
Em sembla que avui arribaré novament tard a la feina.
