La setmana passada l’historiador teuladí Jaume Buigues Vila va oferir a Dénia una conferència sobre la història dels molins de vent de la Marina Alta, una construcció pròpia de temps més agrícoles que molts ja hem oblidat.
I és que hui en dia encara es poden vislumbrar aquestes grans figures de pedra que uns quants hem confós alguna vegada amb torres de vigilància, tot i que res tenen a veure. Si recordem que fa ja molts decenis que aquestes construccions van perdre les aspes podem fer un exercici de memòria col·lectiva per recordar com d’important era per als nostres avantpassats el blat, el gra, la farina i el pa. Sobretot en temps convulsos. Només cal tancar els ulls i retrotraure’ns al S.XIX per dibuixar i imaginar el conjunt de quatre braços que conformaven aquests molins fent que empoderessin així el paisatge i convertint-se, perquè no, en fantasiosos gegants d’alguns dels nostres Quixots. Qui sap.
El que queda clar és que a la Marina Alta, i després dels riuraus, s’han convertit en un símbol de l’arquitectura més rural i també del nostre paisatge. Són icones ben visibles del nostre patrimoni. De fet la comarca és la zona de tot el País Valencià on podem trobar més, en concret vint-i-nou. Els podem veure a Benissa, Calp, Dénia, Gata, Llíber, Pedreguer, Teulada i Xàbia. I per això, malgrat que molts estiguen en mal estat, cal perserverar per tal d’aconseguir que siguen anomenats BIC (Bens d’Interés Cultural). D’aquesta manera podrem insistir en la necessitat de preservar-los i restaurar-los, així com de crear rutes culturals i de senderisme que expliquen quina va ser la seva raó de ser i perquè han anat desapareguent. Cal dir també que tot que hi ha alguns que són privats i d’altres municipals tots ells es troben protegits amb la figura de Bé de Rellevància Local com a Espais Etnològics d’Interés Local.
Els més antics, estan ubicats a la Plana de Sant Jerònim de Xàbia, una filera d’onze molins de vent que daten com a mínim del S.XIV i que van estar en funcionament fins a principis del S.XX. També està el molí del Pla del Palmar. A Dénia, en canvi, al litoral trobem el molí de la Punta dels Molins -valga la redundància-, que es podria dir que està disfressat de torre de vigia. O els tres de Jesús Pobre, dels quals hi ha referència en un plafó ceràmic de l’antic convent.
D’altres molins de vent més moderns corresponen ja a la darrera etapa i es construïren al S.XIX.
El molí del tossal de Gaians a Dénia; el molí de Safranera a Xàbia; els molinets de Pedreguer, un d’ells restaurat recentent; els molins de Gata, un a les Rompudetes i dos al tossal de Pedreguer; el molí de Cotna a Teulada; tres molins més a Benissa, el de Montserrat i dos al Collao; un altre també al Collao, però a Llíber, i el darrer a Calp, el molí del Morelló. Entre els desapareguts el que hi havia al Pla dels Molins a Benissa, i que ara dona nom a uns blocs de pisos i també a una zona del poble.
Molins de vent per fer farina i moldre el gra. D’estructura cilíndrica i entre 6 i 8 metres d’alçada. Amb quatre braços disposats en creu i amb sostre cònic amb l’armadura de fusta que anaven coberts per fibres vegetals. Us els imagineu? Doncs no tenim cap de sencer. Només l’estructura de pedra on abans hi havia una porta d’entrada i una planta baixa on s’emmagatzemava el gra i la farina. I amb una escala per accedir a les plantes superiors on la tècnica transformava el gra en farina.
D’aquells temps passats s’han quedat amb nosaltres alguns refranys o dites populars. El llaurador arribava al molí amb els sacs de blat carregats al llom d’alguna cavalleria. I havia de portar el gra rentat, lliure de pedres, terra, llavors i restes d’herbés i pallús. No se’n podia refiar ….
“De moliner mudaràs però de lladre no t’escaparàs”
El primer que arribava era el primer que podia moldre i fer la farina.
“Arribar i moldre”.
Hui podem trobar moles dels molins convertides en taules de jardí o en bancs. També hi ha que s’ha construït la caseta emprant com a pedrera un molí abandonat. Potser seria més addient que algunes d’aquestes construccions recuperessin la seua raó de ser. I que puguéssim veure un molí de vent en ple funcionament. Encara que fos un, recuperar-lo com a museu, com a activitat etnogràfica, tal i com ja es fa amb els riuraus i la festa de l’escaldà, o fins i tot amb la festa del batre.
De moment Buigues ens va descobrir els molins dins del cicle de conferències Descobreix una obra. Art en valor, que promociona l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert i que duu a terme l’Espai Cultural Enric Valor, integrat per prop d’una vintena d’entitats, centres i instituts d’estudis comarcals. Ja fa més d’un lustre que cada segon dimecres de cada mes programen una conferència que permet que uns quants afortunats possem l’orella i descobrim xicotetes joies d’art del nostre territori que en ocasions tenim amagades al costat de casa nostra.
