De posidònies i algues

El litoral de la Marina Alta és ric en fauna, flora i vegetació. De Dénia fins a Calp la costa toca terra deixant a la vista per a fruïció nostra platges d’arena, cinques i cudols i també cales fantàstiques gairebé verges creades de roca i tallades per penya-segats. Només veure la superfície ja sabem que hi som en un lloc privilegiat, que cal protegir i conservar. Amb illetes com el Portitxol, penyals com el d’Ifac o amb roques con la dels Felius -muntanya submarina ubicada just d’enfront del Cap de la Nau- que constitueix un dels ecosistemes més rics de la zona en albergar corals de diferents espècies que acullen peix i marisc de roca-.

Tal i com divulga el calendari de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta (IECMA) d’enguany, aquests fons marins estan poblats per algues i plantes marines, que creen veritables prats vegetals. Sobretot pel que fa a l’alguer de posidònia, endèmica del nostre mediterrani -i tan bon indicador de la salut de les seues aigües. Aquestes plantes submarines amb arrels, tija i flors que no trobem en cap altre mar tenen una importància ecològica que no podem oblidar. Tot i que sempre hi haurà uns quants que es queixen de la presència de posidònia o d’algues a les platges aquestes tenen una funció essencial que cal preservar. No podem anar eliminant-les així com així tan bon punt es detecte una mínima presència de turistes. Ni a la primavera, ni a l’hivern. I si ho fem a l’estiu, en plena temporada, l’aconsellable és amuntegar-les perquè s’assequin a la platja i l’arena que perguen puga retornar al mar. D’això se’n diu sostenibilitat.

Les praderes de posidònia oceànica constitueixen uns dels ecosistemes més importants del Mediterrani. Estableixen sediments al retenir l’arena i eviten l’erosió de la costa en amortir l’arribada d’ones i corrents. A més produeixen grans quantitats d’oxigen i son zona de reproducció, d’aliment, i de refugi d’organismes i animals marins. Tot un miniunivers. 

En aquest sentit cal ressenyar el toc d’alerta que ha fet l’Institut de Recerca Oceanogràfica de Xàbia (IROX) en detectar a la zona de la badia del poble, que de 58 boies, 22 estaven mal col·locades i afectaven negativament a la posidònia. L’ancoratge és fàcil de rectificar. Només caldria col·locar boies amb caps de corda enlloc de cadenes, amb boies intermèdies i ancorades directament a la roca.

D’altra banda, la Fundació Oceanogràfic ha presentat els primers resultats d’un estudi sobre la biodiversitat dels fons marins de Xàbia que té com a objectiu  mesurar o “taxar”el valor la riquesa marina per tal de conscienciar-nos sobre el que ens suposaria perdre-la. Xàbia, juntament amb les Illes Columbretes, és un dels punts amb major biodiversitat de la costa valenciana. Dins del projecte (que abasta des del Cap de Sant Antoni fins a la punta de Moraira) s'han realitzat tres campanyes d'immersions per a prendre mostres, entre d’altres, de posidònia, i poder veure així quin és l'impacte que deixa l'activitat nàutica a l’estiu.

La mar és també el nostre patrimoni. El seu paisatge i la vida que hi trobem formen part indiscutible del nostre present. No l’empitjorem.

Glossari:

Posidònia: planta herbàcia perenne, submergida, de rima gros i fibrós, fulles cintiformes, flos en espigues bracteades i fruits carnosos, representada en el Mediterrani per l’altina.