De cúpules i restauracions

Darrerament dóna gust mirar cap al cel en algunes poblacions de les Marines. I és que la restauració de la cúpula amb zig-zag modernista de l’església de Santa Maria Magdalena del Poble Nou de Benitatxell, única a la comarca de la Marina Alta, està gairebé a punt. Les rajoles vidriades típiques del modernisme català i valencià de principis de segle passat tornaran en breu a mostrar el seu esplendor. Recuperar el patrimoni arquitectònic dels municipis, sobretot si tenen història al darrere, alimenta l’esperit de locals i visitants en apreciar la bellesa que els envolta i que tornen a recuperar. 

Una esfera revestida de mosaic blau rematarà la cúpula restaurada ara amb rajoles de Manisses. Així doncs, gairebé 77 anys després l’església de Benitatxell tornarà a lluir una cúpula amb el seu color original després que el 1940 un raig destruís una part. En temps de postguerra i misèria les rajoles danyades es substituïren per rajoles comuns. Ara la restauració artesanal i prop d’un miler de rajoles blanques i blaves retornaran la imatge primigènia a aquesta església del S.XVIII. 

Altea, la cúpula del Mediterrani

Les cúpules formen part del nostre paisatge i a vegades són inseparables de la imatge que tenim d’un poble o ciutat. Cúpules com atalaies des d’on es pot divisar bona part del territori que envolten i que es vol protegir. I sinó que els ho diguen als amants d’Altea i de les mil i una fotografies i postals que dónen a conéixer un dels seus tresors més estimats, l’església de la  Mare de Déu del Consol, coneguda com ‘la cúpula del Mediterrani’. De rajoles blaves i estètica ornamental neobarroca, l’església declarada Bé d’Interés Cultural (BIC), la trobem al bell mig del casc antic del poble on regna omnipresent entre carrers, costeres estretes i casetes blanques a la falda de la Serra de Bèrnia direcció sud.

Ecce Homo a Pego

D’altra cúpula que ja llueix és la de l’Ecce Homo a Pego que va culminar la restauració amb un repicar de campanes al poble per tal de celebrar-ho. Les obres just acabaren abans de Setmana Santa i han suposat una autèntica feinada artesanal. Posar 12.500 rajoles una a una en una cúpula de 12 metres de diàmetre i a 26 metres d’alçada d’aquest edifici religiós del S. XVIII on els pegolins tenen la talla del seu patró. La capilla de l’Ecce Homo és un símbol pels pegolins, una joia de l’arquitectura neoclàssica valenciana, construïda el 1772. El temporal de pluges de novembre de 2015 va provocar la caiguda de part de les rajoles policromades de la cúpula i va deixar l’edifici, ja prou deteriorat, en situació de risc. De fet, l’església es va haver de tancar per seguretat.

Subvencions, patrocinis, convenis entre municipis i parròquies..., tot té sentit per tal de recuperar aquest patrimoni arquitectònic religiós lligat a la nostra història com a poble cristià. 

Esglésies fortalesa i pirates berberiscs

En canvi, d’altre edifici religiós i defensiu, com el de l’església fortalesa gòtica de Sant Bartomeu a Xàbia, precissa d’una intervenció que no arriba per tal d’assegurar una torre que no és segura i que fa perillós que els veïns puguen visitar el campanari encara que siga només un dia a l’any.

Pitjor sort va tenir la desapareguda església fortalesa de Sant Pere a Benissa, que era del S.XVI i fou destruïda als anys 40. Anys enrere es va reconstruir el pòrtic de l’antiga església en el seu lloc original. 

L’església de Santa Caterina a Teulada, també d’estil gòtic i amb estructura defensiva, es conserva en millor estat. Aquest tipus de patrimoni arquitectònic servia, a banda de com a lloc de fe, com a espai per resguardar i protegir la població dels continus atacs dels pirates berberiscs. Són moltes les històries per contar.