El cruet de peix és un d’eixos plats de tota la vida de la Marina. Un menjar de pobres mariner. Els pescadors l’acostumaven a fer(encara ho fan) dalt de la barca amb el peix amb què no comptaven. És a dir, aquell que no anaven a vendre al pòsit o a la llotja. Un plat senzill i suculent. Amb brou de morralla, ceba, credilla, all, tomaca, julivert, oli, sal i tot allò que vingués de la mar (mollets, rap, llucet, algun cranc i/o galeres). No hi ha desperdici. Tot s’hi val. Un peix es pot canviar per d’altre en funció del que hi haja. Cuina d’adaptació al medi. Un plat amb sabor a mar. Amb tradició i present també als fogons de les llars on les mares els sabien cuinar.
Un plat que es diu cruet perquè els ingredients es posen en cru i es van coent tots junts a l’hora a la cassoleta rodona i de poca fondària. Un guisaet de peix com Déu mana. Un plat que a Xàbia volen visibilitzar com a cuina tradicional local. És en aquest sentit que associacions de restauradors del poble han rellançat el concurs gastronòmic ‘Cruet de peix Vila de Xàbia’ que a partir d’ara tindrà caràcter autonòmic. La competició que tindrà lloc el 21 d’abril i només estarà oberta a professionals del sector. És la cinquena edició.
Peix de la badia de Xàbia al moll del port. Una jornada de festa popular amb productes mariners dins el festival “Peix i davantal” que es celebrarà a les instal·lacions de la llotja de pescadors.’ Els concursos gastronòmics són una manera d’apropar a locals i visitants la nostra tradició i cultura mediterrànea. La nostra manera de viure menjant.
Un dels atractius turístics que cada vegada enganxa a més. I si no que li ho diguen a Dénia i a la gamba roja i el polp sec. O a Benissa i el seu putxero de polp. O a Pego i el figatell. O a la Vall de Pop i els embutits de la Marina i la reposteria tradicional. O a qualsevol dels nostres arrossos, ja siga melós o sec.
Turisme mariner
D’altra banda, altra manera d’apropar la cultura i el mar és la que Xàbia i d’altres pobles del litoral estan començant a promoure i que consisteix en el turisme experiencial. Viure una jornada de feina a la mar. Esdevindre pescador per un dia. Partir abans que arribe l’alba des del port, veure i viure en primera persona el treball dels mariners dins la barca, en contacte directe amb la mar, i pescar per a posteriori degustar allò que un mateix ha capturat. Turisme i natura, turisme i sostenibilitat. Una immersió cultural que posa en vàlua el producte local i la feina artesanal.
Noves maneres d’activar el sector primari. Turisme mariner on aprendre costums i rutines d’una de les faenes característiques de la nostra terreta al llarg del temps. Un al·licient, un estímul, un complement i un ingrés extra pels pescadors per tal d’enfortir la seua economia. Una idea per tal de posicionar Xàbia i la Marina com a destinació singular. La mar, l’art de la pesca, el peix de llotja, la gastronomia, un món mariner que encara té molt per ensenyar. No oblidem que vivim en un paratge privilegiat.
Curiositats alimentícies: de moriscos
En la darrera conferència sobre arqueo-gastronomia que ha organitzat la seu Universitària de Dénia de la UA vaig descobrir que els moriscos (com a cristians a la força que mantenien els seus costums musulmans) tenien prohibit menjar aliments de la mar que no tenien escames. És a dir, ni sèpia, ni polp, ni calamar. Això sí, les saladures eren d’allò més habitual. Benvolguda siga la moixama (tonyina) i la sardina salada.
