Daniel Cassany: “Aprenem allò en què hi posem més energia”

ALACANT. Daniel Cassany (Vic, 1961) és un bon lector de novel·les i un investigador sobre la lectura i l’escriptura. Fa feina a la Universitat Pompeu Fabra i ha publicat nombrosos articles i llibres, reeditats diversos cops a Espanya i a Amèrica. Això és el que diu l’entradeta de la seua editorial per introduir la figura d’uns dels majors i millors investigadors sobre teoria i pràctica de l’escriptura al llarg del món, autor de llibres cabdals per tot aquell que es dedica a juntar lletres com Descriure escriure (1988; 7 reimpressions en català i 14 en castellà), Reparar l'escriptura (1993; una en català i 11 reimpressions en castellà), La cuina de l'escriptura (1993; 12 reimpressions en català i 15 en castellà), Construir l'escriptura (1999), Rere les línies(2006), Taller de textos (2006), Esmolar l'eina (2007) i Ensenyar llengua (1993; 9 reimpressions en català i 13 en castellà, en coautoria). Ara, fabulant sobre aquella paradoxa sobre què ha estat abans, l’ou o la gallina, l’escriptura o la lectura, publica una visió àmplia, interdisciplinària i divertida de la lectura, alhora que molt pràctica, sota el títol de Laboratori lector. Per entendre la lectura, editat per Anagrama. 20 capítols que van des de la lectura en veu alta de Llegir és comprendre, fins a l’actitud davant del text a Hàbits, trencant, com també havia fet amb l’escriptura, el mite del paper, considerant la lectura una activitat vital que es sobreposa als formats i els temps.

El dia 18 de desembre el va presentar a la Llibreria 80 Mundos d’Alacant, i l’endemà, a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, va impartir la conferència La generació hashtag: com llegeixen i escriuen els joves.

El que hi ha a continuació és només la part visible de l’iceberg que va ser la nostra conversa al davant d’una cafè sense sucre:

“Laboratori lector” és una deconstrucció de la lectura, per a tornar-la a reconstruir?

Es podria dir així. És un llibre que volia fer des de fa molts anys. Des que va eixir La cuina de l’escriptura que volia fer una Cuina de la lectura, un llibre que sempre estava allà. Potser al 95, que és quan va eixir La cuina de l’escriptura, no estava tan ficat en coses de lectura, però ja a partir de 2004 o 2005, van canviar els meus àmbits de recerca i d’interés, i em vaig ficar més en el tema de la lectura. Hi havia editorials que m’ho havien proposat, que m’ho havien demanat, i jo ho havia intentat, però no m’agradava com quedava, no tenia molt de temps per dedicar-hi, embolicat amb altres temes, aleshores l’estiu de l’any passat, de 2017, vaig tenir una petita epifania, un eureka, allò que et passa una cosa que desencadena esdeveniments: una persona em va enviar un tuit que enviava a un vídeo de Youtube, on es veia un exercici que jo havia imaginat l’any 93. Primer l’havíem fet en paper, després en Powerpoint i allà me’l trobava a Youtube. Gent anònima que ni em citava, que havia trobat l’exercici enlloc i l’executava. I aquesta va ser la meua epifania: la gent el que demanava era una cosa així, exercicis, experiments. Ja tenia el fil i en poc més de quatre mesos vaig tenir el llibre enllestit.

I ho fas en un moment en què tothom diu que no es llegeix…

Jo crec que el que ha canviat és la percepció de la gent, però no el nombre de lectors que hi ha. Potser és que la gent es preocupa més d’això i abans no es preocupava tant. Va surtir el fenòmen “Pisa”, les proves de comprensió de la gent, i estem en una comunitat on ser intel·ligent es vincula a ser una persona llegida. La gent continua llegint, fins i tot més, perquè el nivell d’escolarització és més alt, i també alguns dels fenòmens que vivim ara, com Internet i la infoxicació, la postveritat, els fakes, aquestes coses estan vinculades a la capacitat de llegir.

Es tracta d’exercicis que poden convertir en lector a un no lector?

No, no, no és un llibre per a fer lectors. És un llibre amb un munt d’exercicis, d’anar amunt i avall, de llegir fent salts, però no és un llibre per a desenvolupar l’hàbit lector. Potser és un llibre per adquirir més consciència de la complexitat de la lectura… la gent es pensa que llegir és molt senzill, ‘es tracta de saber que aquest símbol és verbalitza així’, però no, és alguna cosa més complicada del que sembla, que sempre la pots fer millor, que sempre pots arribar a entendre més…

En el sentit de què l’adquisició de coneixement a través de la lectura és més profunda, més completa, que amb altres mitjans?

Sí… a veure, els psicòlegs han mostrat -hi ha un capítol que ho explica- que llegir és una gran gimnàstica mental, en analogia amb la gimnàstica física, que allarga la vida, han arribat al dir. Jo diria que aprenem allò en què hi posem més energia, en el sentit de motivació, d’esforç, de temps. Llavors sí, llegir és una activitat molt més ‘activa’, i amb internet encara ho és més, perquè has de buscar, has de prendre decisions, el que comporta més esforç, no és com tirar-te al sofà a veure una sèrie de Netflix. Però alerta, també hi ha molts tipus de sèries de Netflix, com hi ha molts tipus de lectura.

Sí, hi ha com un comú segons el qual llegir és bo, sense matisos. D’aquí els mantres aquests de “el feixisme es cura llegint”, “la incultura es cura viatjant”...

Home, hi ha moltes maneres de viatjar. Jo, per sort, he pogut viatjar molt, però tu pots viatjar i no aprendre res del teu entorn. Al capdavall, la gent aprèn el que vol aprendre. Si ets un “el que siga” que no vols aprendre cap altra cosa del que ja “saps”, faràs voltes a les mateixes lectures. Sí que és veritat que hi ha estudis que diuen que la gent d’esquerres és més procliu a canviar de vot, perquè hi ha al darrere una mentalitat més científica, més fonamentada en els fets, i no tant en les emocions, no tant amb el “jo vote aquests perquè és el meu partit, com si fos un equip de futbol”. Això pot explicar perfectament perquè hi ha gent d’esquerres que vota partits de dretes, el fenomen aquest de la postveritat, com una persona suficientment alfabetitzada, que sap llegir, que sap entendre, rebutja uns fets científics, empírics i certs, i abraça unes idees que estan basades en uns fets que la perjudiquen. N’és fascinant.

Fascinant i contradictori…

Però hi ha molts fets que fan que pugui passar això. Per exemple, hi ha una cosa que els psicòlegs denominen “biaix cognitiu” o “disonància cognitiva”, que fa que tu miris les coses i que el que desitges fa que les miris d’una manera o d’una altra: el seguidor del Barça que veu penal allà on el del contrari no veu res.

Hi ha diferències entre la lectura en paper i la lectura en digital?

Sí que n’hi ha, el que passa és que seria com comparar les diferències entre menjar fruita o menjar verdura. Hi ha molts tipus de papers, amb lectures diferents, i amb internet encara hi ha més diversitat. És una pregunta que potser quan estàs fent el canvi, de la lectura en paper a la digital, és rellevant: fins ara llegia en paper i ara ho faig en pantalla, filtrarà el meu cervell, què passarà? Però quan portes deu anys llegint bàsicament en pantalla, la pregunta perd importància. Jo llegeixo molt poc en paper, perquè llegeixo no en funció del format, sinó del que m’interessa. Si vull llegir una novel·la de 400 pàgines de la Chimamanda Ngozi Adichie, per posar un exemple, i tinc el llibre electrònic en paper en anglés, lectura que em suposava més esforç i jo volia fer per plaer, no per patir, doncs  la tenia vaig buscar en català, no estava traduïda aleshores, la vaig buscar en electrònic en castellà, no hi era, doncs me la vaig acabar llegint en paper. No tot és en digital, si vols llegir coses que no són mainstream, és força més difícil trobar-les. Si vols llegir coses en llengües que no són massives, també són més difícils de trobar.

Quin estàndard fas servir més: epub, pdf, html,...?

 No tinc cap 'estandar' definit... Intento sobreviure: alguns llibres o documents només els pots llegir amb epub, d'altres amb html, d'altres en pdf... Això és així tant per llegir com per escriure, és a dir, poques vegades tens opcions de poder triar entre diversos formats…

I en el cas dels formats de llibre electrònic, com l'epub: en un e-reader o directament en tablet?

Sobre formats electrònics, ho he provat una mica tot... Jo ja necessito ulleres i una pantalla grossa per llegir, de manera que el mòbil queda descartat... La tauleta (Ipad, altres marques) és massa lluminosa, si hi passes temps... Els ebooks menys brillants m'agraden més... De fet, la secta Amazon acaba sent la més fàcil, encara que no sigui l'opció ètica més agradable... Al final, acabo triant el format final de lectura per moltes altres variables: si hi ha el llibre disponible o no a la llibreria, si és gruixut (i pesa molt) o no, si és per regalar o no, etc.

I quan un professor de secundària es queixa perquè els seus alumnes llegeixen La Celestina o Rodoreda en el mòbil… té raons per queixar-se?

 Home, en aquests casos el que estic pensant és que pot queixar-se, però de què es queixarà? De que jo estic prenent cafè i tu no en prens? Cadascú fa el que vol, però darrere de la crítica hi ha la presuposició que llegir amb el telèfon no llegeixen tan bé, tan profundament, que no entenen al mateix nivell La Celestina que si ho llegissin en paper, i això és molt apriorístic, no té cap fonament. Sí que té raó en el sentit què als nanos ara mateix ja els fa molta mandra agafar un paper. Jo mateix acabo posant a la bibliografia un document que no existeix en digital, per obligar els alumnes a trepitjar la biblioteca, en tocar un prestatge i obrir un llibre. Però ens agradi o no ens agradi, anem cap a una època en què de llibres en paper hi hauran poquets, i seran joies, llibres molt macos, molt cars i exclussius, llibres vells i especials.