ALACANT. De les coves dels Moros d'Ontinyent al millor capvespre de Benidorm, cinc rutes per gaudir dels dies més curts de l'any.
1. L'oasi secret de la Marina
La simetria i la profunditat són dos de les tècniques secretes que utilitza el disseny del jardí de l'Albarda per trampejar l'ull humà. L'empresari Enrique Montoliu va decidir als anys 90 recrear uns jardins renaixentistes a Pedreguer i ara és una bona ocasió per recrear els colors de la tardor.
Sèquies i estanys als peus del Montgó són l'excusa perfecta per passar el dia a la Marina Alta, passant per Alcalalí o Xaló després de la collita del raïm.
2. Capvespre sobre l'skyline de Benidorm
El mirador de la Creu als peus de la Serra Gelada és sempre una bona idea, però ara que el dia s'acurta amb unes tonalitats taronges és encara millor per vore com els gratacels de Benidorm van encenent les finestres.
La música en directe a alguns dels pubs de la platja de Llevant pot ser una bona introducció (o un bon final) per al dia, que hauria de començar per la ruta del far de l'Albir per tindre l'experiència completa de la Marina Baixa.
3. Un laberint soterrat a Bocairent
Tot apunta que entre els segles X i XI els berebers que habitaven la zona els van construir com graners. Però ara les Covetes dels Moros són un bon pla actiu per endinsar-se muntanya endins a un laberint només apte per a gent amb perícia.
Tota la vila vella de Bocairent és bonica, però el que amaga baix terra és encara millor. La plaça de bous, escavada directament sobre la roca, o la cava de Sant Blai són altres dos visites imprescindibles.
4. La vall del joguet, l'epicentre del Nadal
A la Foia de Castalla es concentren des de fa dècades desenes d'indústries que moldegen joguets i nines per a nanos de tot el món. Entre Tibi, Onil, Ibi, Biar i Castalla es troba un pla per a una indústria que va créixer moguda per l'aigua i ara es reinventa a la globalització.
El museu de les nines d'Onil, la visita a la fàbrica de Paola Reina o el Museu Valencià del Joguet l'antiga fàbrica Rico d'Ibi són tres parades obligatòries. El museu de jocs arcade, també a Ibi, és la proposts més contemporània per a un pla que suma adeptes.
5. Les 300.000 palmeres d'Elx
Qualsevol diría, mirant el campanar de Santa Maria o el perfil de l'oficina fe turisme, que el palmerar no forma part de l'escena d'un pessebre. Després de testar el sistema al Marroc, els andalusins van importar este sistema agrícola basat en la plantació de Phoenix dactylifera a Elx i, en menor escala, a Oriola. El sistema d’oasi - una forma de parcel·lar la terra que permet aprofitar l’aigua gràcies a la palmera- explotava la terra dividint-la en parcel·les d’una tafulla, que a Elx són 953 metres quadrats.
Per això, en realitat el palmerar d’Elx és la suma d’un centenar d’horts on els marges dels bancals estan marcats per una fila de palmeres que delimiten els horts, aprofiten l’aigua i generen un microclima a l’interior de la parcel·la. Un ecosistema creuat per desenes de camins i amb epicentre al Parc Municipal, el verger de la ciutat als peus del Vinalopó. La representació de l'arribada de Francesc Cantó anunciant la Vinguda de la Mare de Déu, el 28 de desembre, podria ser una altra bona excusa per a visitar-lo.